Impost de patrimoni, ¿un altre escull en el Govern?

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, d’ERC, va tancar la porta a tota mesura de caràcter tributari en els pròxims Pressupostos, ja que ja se n’ha aprovat el sostre de despesa. I encara més a la supressió de figures tributàries. El seu objectiu és clar: consolidar l’actual model tributari i ni apujar ni abaixar impostos, si bé es veurà si pot mantenir aquesta filosofia després de buscar suports per aprovar els Comptes de l’any que ve. En principi, els socis del Govern no volen entrar en noves polèmiques amb els impostos de fons, almenys en públic.

La comissió d’experts per a la reforma fiscal constituïda pel ministeri d’Hisenda va incloure l’opció de l’harmonització fiscal dels impostos cedits (patrimoni i successions i donacions, entre d’altres) entre autonomies en les seves propostes. Esquerra era partidària d’alguna mesura d’aquest tipus per evitar la fuga de contribuents d’aquest tribut, en especial a Madrid. Ara Andalusia se suma com a opció perquè les fortunes rebaixin la seva càrrega fiscal.

Notícies relacionades

Moreno convida els empresaris catalans a tributar a Andalusia després de la rebaixa fiscal

Escrivá proposa centralitzar impostos per evitar el «despropòsit» de la pugna entre comunitats

Catalunya, amb gairebé 80.000 contribuents d’aquest gravamen, no és la comunitat on més es tributa, però és a la franja mitjana-alta. Per a un patrimoni de 800.000 euros, sense incloure la vivenda habitual fins a 300.000 euros, el resultat de la liquidació és de 769,51 euros. És la quarta, rere Aragó (1.164,37 euros), Extremadura (1.099,31 euros) i el País Valencià (909,44 euros), segons un estudi del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF).

En total a tot Espanya hi ha uns 212.000 declarants de l’impost de patrimoni. Madrid, una de les comunitats que més grans fortunes congrega, aplica una bonificació del 100% en aquest tribut. La normativa estatal estableix un mínim exempt de gravamen de 700.000 euros, que només Aragó (400.000 i abans 500.000), Catalunya (500.000), el País Valencià (600.000) i Extremadura (500.000) han reduït. A les comunitats on es rebaixa el mínim exempt s’ha ampliat el nombre de contribuents subjectes a aquest gravamen, ja que com més baix se situa el llistó més ampli és l’univers de declarants.