Política monetària

Lluita contra la inflació: Els EUA apugen el preu dels diners 0,75 punts

El banc central segueix pel camí d’increments que va començar el març passat i a què es va afegir el BCE el juliol passat

Lluita contra la inflació: Els EUA apugen el preu dels diners 0,75 punts
1
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Segueix la lluita contra la inflació. La Reserva Federal dels EUA ha optat per apujar els tipus d’interès 0,75 punts. D’aquesta manera evita la mesura més agressiva esperada per alguns analistes d’un punt percentual. L’alça situa el preu dels diners en el 3,25%, al nivell del 2008.

En tot cas segueix el camí a l’alça iniciat al març i fa que alguns analistes vegin els tipus a finals d’aquest any entorn del 4%, amb dues pujades més des de començament d’any. La Reserva Federal ha confirmat aquestes estimacions i «anticipa» en el seu comunicat altres augments.

En les reunions de juliol i setembre és en les que s’han produït els increments més grans, de 0,75 punts en els dos casos i amb l’última totalitzen cinc augments. Aquesta política empeny la resta de bancs centrals, entre els quals el Banc Central Europeu (BCE), que a principis d’aquest mes va augmentar el preu dels diners en 0,50 punts després d’una alça similar al juliol, que va iniciar un nou cicle després d’11 anys de mantenir inamovible els tipus d’interès.

Les anteriors van ser de 0,25 punts al març, que va iniciar el nou cicle després de quatre anys sense moviments en aquest sentit; el 0,50 al maig i el 0,75 el juny, que va ser l’alça més gran en 28 anys.

Notícies relacionades

Després de dos dies de reunió, la Fed conclou que «els indicadors recents apunten a un creixement moderat de la despesa i la producció». Al seu torn destaca que la creació de llocs de treball ha sigut «sòlida» en els últims mesos i «la taxa d’atur s’ha mantingut baixa».

Però admet que «la inflació continua sent elevada, cosa que reflecteix els desequilibris de l’oferta i la demanda relacionats amb la pandèmia, l’augment dels preus dels aliments i l’energia i pressions de preus més àmplies».