ERC es desmarca ara de la seva exigència d’harmonitzar Patrimoni a les autonomies

El debat sobre la competència fiscal a la baixa s’ha reobert aquests dies, després que el Govern d’Andalusia, del PP, hagi anunciat la seva intenció de bonificar al 100% l’impost sobre el patrimoni, seguint l’estela de Madrid. Però aquesta vegada els republicans mostren més apatia. «Com a partit d’esquerres que som»; prossegueix aquesta font d’ERC, «estem per un repartiment equitatiu més gran de les càrregues», assenyala, però «no és la nostra prioritat, ni entra a l’agenda negociadora d’Esquerra prendre la bandera d’aquesta lluita contra el dúmping». I sentencia, «això, en qualsevol cas, hauria de ser un assumpte per a l’esquerra espanyola». En tot cas, els republicans han traslladat al Govern espanyol el «disbarat» que suposa que la segona comunitat amb menys recursos propis, Andalusia, entri en la «subhasta populista», com la va definir el Govern dimarts.

L’esperit sobiranista d’ERC sembla haver-se posat per sobre de la seva essència de partit d’esquerres i la formació republicana es desmarca ara del debat sobre l’harmonització mentre, des del Govern, el president Pere Aragonès advoca per mantenir l’impost sobre el patrimoni en els Pressupostos autonòmics per al 2023, en contra del criteri de Junts. El resultat final, en tot cas, dependrà de les pròximes negociacions al Parlament. De moment, els comuns ja han anunciat que pensen portar al debat de política general una proposta per forçar els grups a votar el manteniment de l’impost sobre patrimoni, que paguen només l’1% dels catalans i que suposa 547 milions d’euros per a les arques de la Generalitat.

Una comissió que mai es va crear

El 2020, el diputat Rafael Rufián (ERC) va imposar com a condició al Govern per al suport d’ERC als Pressupostos del 2021 la creació d’un «comitè bilateral» (entre el Govern i el Ministeri d’Hisenda) per harmonitzar l’impost sobre patrimoni en totes les comunitats autònomes. Aquella concessió de la ministra d’Hisenda a ERC –que, després, mai es va complir– va causar irritació a la Comunitat de Madrid: «Els mateixos que demanen més autonomia a tots els nivells, fins al punt d’exigir una república independent que no té cabuda en el marc legal, volen acabar amb l’escàs marge fiscal que ostenten les comunitats autònomes», va publicar llavors el conseller d’Hisenda de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty, a les pàgines d’EL PERIÓDICO posant el dit a la nafra sobiranista d’ERC. La frontera entre lligar curt a Madrid i la intromissió centralista, és a dir, la liquidació de l’autogovern, era molt fina. I per a un partit no només sobiranista, sinó independentista, suposava una paradoxa molt nociva per a la seva coherència de discurs.

Com a succedani d’aquella comissió bipartida que mai va arribar a crear-se, el Ministeri d’Hisenda va oferir la creació d’un grup d’experts per a la reforma fiscal, l’informe final del qual, presentat el març del 2021 sí que advocava per una harmonització en els impostos autonòmics sobre patrimoni i sobre successions i donacions.

El vell model d’ERC

Malgrat que en aquells dies de novembre del 2020, Rufián va vendre com un èxit el compromís de crear una comissió bilateral Govern-Hisenda sobre l’harmonització de l’impost de patrimoni, les fonts d’ERC consultades ara afirmen que aquella proposta va partir del mateix Govern, en concret de la part d’Unides Podem de l’Executiu de coalició. ERC, per compromís social, apunta aquesta font «va accedir a introduir-lo en l’acord de Pressupostos», però en les reunions de seguiment del compliment dels comptes es va percebre, segons els republicans «que l’Executiu no s’atreveix a escometre la reforma».

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

El cert és que abans d’acordar el 2020 la fallida comissió bilateral Govern-Hisenda, ERC havia posat contra les cordes el Govern de Pedro Sánchez amb la presentació d’una esmena al projecte de Pressupostos del 2021 en la qual la formació republicana exposava el seu propi model d’harmonització per a l’impost sobre patrimoni, rèplica del tribut dual que s’aplica als EUA.

Segons aquell model, a més de la quota autonòmica es crearia la quota estatal de l’impost sobre el patrimoni, d’acord a un mínim exempt i una escala de gravamen aplicable a tot l’Estat. Però només s’ingressaria a l’Estat la diferència entre la quota estatal i l’autonòmica, amb el límit de la primera. Així, per exemple, si la quota estatal donés com a resultat 100 euros i la quota autonòmica, zero, el total dels 100 euros pagats pels contribuents d’aquesta comunitat anirien a les arques d’Hisenda. En canvi, si la quota autonòmica fos de 100 euros, l’Estat ingressaria zero euros. Si la quota autonòmica fos de 120 euros, la totalitat serien per a les arques de l’autonomia en qüestió. Aquest model dual, en definitiva, garantiria, una imposició mínima sense que les autonomies perdin la capacitat normativa sobre el tribut, segons defensava llavors ERC.