L’altre imperi d’Amancio Ortega

El 2002 va començar a reinvertir els dividends repartits per Inditex en la compra principalment d’actius immobiliaris, fins a convertir-se en un dels grans ‘players’ del sector a escala mundial. Tanmateix, no va ser fins al 2007 quan es reflecteix la identitat actual de la cartera. L’estratègia inversora de Pontegadea es podria descriure principalment com a ‘core’. Això engloba els actius més segurs del mercat amb fluxos de caixa molt estables, amb rendibilitats anuals entre el 2% i el 5%. Malgrat que Ortega compta en el seu ‘portfolio’ amb els actius més segurs, també hi ha una altra part que es podria descriure com a ‘core+’.

Aquests són immobles de molta qualitat, però amb rendes menys previsibles. En aquesta categoria, s’hi inclouen actius adquirits abans de finalitzar-ne la construcció. En ells encara no hi havia un històric de rendes a percebre, cosa que els converteix en més arriscats que els ‘core’. La ‘yield’ que pot percebre el fundador d’Inditex per aquesta classe d’edificis va del 4% al 7%, en el millor dels casos.

Des de la fundació, el vehicle ha protagonitzat algunes de les operacions més importants del ‘real estate’ a Espanya, però també internacionalment. Chicago, Seattle, París, Londres, Nova York, Washington i Seül han vist com Amancio Ortega destinava els dividends d’Inditex a la compra dels millors edificis. Només el 2022, l’empresari ha invertit més de 1.700 milions d’euros, gairebé la totalitat dels dividends que cobrarà d’Inditex, en diverses operacions. A més, en els últims anys, ha obert el ventall fora del sector immobiliari per endinsar-se en les infraestructures i les energies renovables.

Amb Pontegadea no busca obtenir grans retorns. Segons comenten experts del mercat immobiliari que prefereixen no identificar-se, la seva estratègia és molt poc arriscada, amb la intenció de conservar el seu patrimoni a llarg termini i no maximitzar-ne el benefici. A més, assenyalen que això es demostra també amb la seva participació a Inditex, que no ha alterat des de la seva sortida a borsa. Aquests experts assenyalen que si Ortega només busqués maximitzar el benefici a curt termini podria haver venut un lot de participacions en el gegant tèxtil quan vivien un moment dolç en borsa.

La seva primera inversió

El 9 de febrer del 2002, la companyia confirma la primera inversió d’Ortega. Es tractava de quatre hotels operats per la cadena NH pels quals va pagar 15.200 milions de pessetes, que al canvi representen 91,4 milions d’euros. El fundador d’Inditex va comprar l’NH Abascal Serie Oro de Madrid, l’NH Iruña Park de Pamplona, l’NH Villa de Bilbao i l’NH Pirineu de Lleida.

Aquests hotels comptaven amb un contracte de gestió durant 20 anys, que acabava el 2022. En el sector immobiliari, aquesta mena d’operacions es coneixen com a ‘sale & leaseback’. El propietari monetitza amb la venda d’uns actius, però s’hi queda amb un contracte de llarg termini.

De fet, l’empresari gallec compta amb alguns dels millors actius immobiliaris d’Espanya, especialment a Madrid i Barcelona. El més alt la Torre Cepsa, un dels gratacels madrilenys que coronen el passeig de la Castellana. Pontegadea el va adquirir el 2016 per 490 milions d’euros, després d’una jugada mestra. El gratacel va ser dissenyat per Norman Foster per ser la seu de Repsol, però es va vendre a Caja Madrid, presidida llavors per Miguel Blesa, el 2007 per 815 milions. Fins al 2013 va estar llogat al hòlding inversor del Govern de l’emirat d’Abu Dhabi, investigat per blanqueig de capitals. Una vegada acabat el contracte va passar en mans d’aquest fons, que en aquell mateix moment el va transferir a l’empresari espanyol per la meitat de l’import que va pagar Caja Madrid en els últims espeternecs de la bombolla immobiliària. Una vegada en mans d’Ortega, l’any 2019, va llogar 7 plantes a Amazon.

Amancio Ortega va aprofitar la seva important posició durant l’anterior crisi. Cinc anys abans de Torre Cepsa va aconseguir un altre dels emblemàtics edificis de la capital, la Torre Picasso. Aquest gratacel en el centre del districte financer d’Azca compta amb 45 plantes per les quals va pagar 400 milions a la constructora de la família Koplowitz.

El fundador d’Inditex no és només l’amo dels millors edificis de Madrid, sinó també d’alguns a Barcelona. El passeig de Gràcia és una de les artèries en què l’empresari ha invertit més. Entre el 2007 i el 2014 va comprar alguns dels gegants de la zona. El número 1 l’hi va comprar al ‘banc dolent’ Sareb per 130 milions el 2014. Anteriorment, el 2007, va adquirir el número 43 per 45 milions i, el 2008 i el 2009, els números 30 i 16. El 2004, va aconseguir el 50% de l’espai comercial de passeig de Gràcia 16 per 55 milions d’euros; però, no va ser fins al 2009 quan va comprar l’altra meitat de l’immoble a les immobiliàries catalanes Metrópolis i Restaura. A la capital compta amb imponents locals com el Primark de la Gran Via, que li va costar 400 milions.

Immobles del Santander

Una de les seves grans adquisicions a Espanya la va protagonitzar el 2007, amb la compra de 10 edificis a Madrid (Castellana 24), Barcelona (passeig de Gràcia 5), Bilbao, València, Valladolid, Oviedo, Sevilla, Màlaga i Palma de Mallorca a Banco Santander per 458 milions d’euros. Els immobles estan llogats a la mateixa entitat fins al 2047. Aquesta venda va tenir una importància majúscula per a l’entitat presidida per Emilio Botín, que va desinvertir el 10% del seu patrimoni en vistes del final de cicle del sector immobiliari espanyol. Tot i que la compra més important fins al moment a Espanya ha sigut la cartera hotelera d’Occidental. De la mà de BBVA, va pagar 706 milions a Cartera Hotelera i La Caixa, incloent-hi el deute atribuïble al grup.

En els últims compassos de la bombolla immobiliària espanyola i mundial Amancio Ortega va fer el salt a l’estranger. Des del 2006 ha centrat la major part de les inversions fora d’Espanya. L’estrena va ser a Miami, on va adquirir un complex hoteler i residencial de luxe en desenvolupament. Amb el pas dels anys va accelerar les compres: l’edifici 413 W 14th St de Nova York, el Southeast Financial Center pel qual va pagar 470 milions i la seu central d’Amazon a Seattle, que li va costar 656 milions.

A partir del 2006, va desembarcar a Itàlia, França, Portugal i Mèxic. A Itàlia amb la compra del Palazzo Bocconi de Roma per 130 milions, que va llogar a Zara; mentre a París va adquirir el número 2 de la Rue Halévy amb la mateixa finalitat. Sis anys més tard va comprar el local que acull la botiga d’Apple a la capital francesa. No va ser fins al 2012 quan va obtenir un edifici a la milla d’or de Lisboa. A Llatinoamèrica hi va entrar el 2006 amb l’adquisició d’un edifici d’oficines a Ciutat de Mèxic.

Malgrat la gran presència als Estats Units, Pontegadea ha prioritzat inversions al Regne Unit. En aquest país ha viscut tota la crisi del Brexit, una cosa que no l’ha fet canviar d’opinió sobre la seva aposta. Diverses inversions a Londres superen els 500 milions d’euros: Devonshire House, pel qual va pagar 477 milions el 2013; el 100 Wood St, que el va comprar per 480 milions; el Primark d’Oxford St, que va suposar un desemborsament de 551 milions; l’Adelphi Building, amb un cost de 680 milions; o The Post Building, en el qual en va invertir 703 el 2012.

El fundador d’Inditex no limita les compres a Europa i l’Amèrica del Nord. Des del 2016 és present a l’Àsia, concretament a Corea. Ortega va pagar 328 milions d’euros, el 2016, per un edifici de 22 plantes al centre de Seül.

Últimes inversions

A l’altre costat del bassal gran, a Toronto, Pontegadea va tancar l’adquisició més gran de la seva història, el complex d’oficines Royal Bank Plaza. Aquest gratacel de 40 plantes és la seu de l’entitat financera més important del Canadà. L’empresari va pagar 812 milions d’euros o 1.150 milions de dòlars canadencs a dos fons de pensions locals, al dels empleats municipals d’Ontario i al Canada Pension Plan Investment Board.

A l’abril, Ortega va invertir 200 milions de lliures, uns 237 milions d’euros al canvi, en un edifici d’oficines a Glasgow a HFD Group. Es tracta d’un projecte que encara està en construcció, ubicat en el número 177 de Bothwell Street. Una vegada acabin les obres comptarà com a inquilins amb Virgin Money, BNP Paribas, Aecom, CBRE, Transport Scotland i l’actual venedor; amb una rendibilitat estimada del 4,5% anual.

A l’equador del 2022, va tancar diverses compres com la d’un complex d’apartaments de luxe a Nova York. Pontegadea va pagar 500 milions d’euros per 64 pisos a l’edifici 19 Dutch, abans propietat del fons d’inversió Carmel Partners. Aquesta va ser la seva primera gran inversió en el sector residencial, ja que tradicionalment s’ha decantat per grans edificis d’oficines i locals comercials a les principals artèries.

A més del residencial, Ortega s’ha interessat per la logística, i ha tancat la compra d’un gran ‘portfolio’ logístic pel qual ha pagat 900 milions d’euros. Es tracta de naus a Pennsilvània, Tennessee, Carolina del Sud, Virgínia, Texas i Wisconsin; llogades a Amazon, Home Depot, Nestlé, Fedex i TJX.

Sens dubte, la gran inversió d’Ortega és la seva participació a la companyia de la qual és fundador, Inditex. L’empresari compta amb el 59,29% de les accions que, des de la sortida a borsa de la companyia, el 2002, mai ha canviat. En el moment de cotització més baix dels últims anys, amb la caiguda borsària propiciada per la covid, la seva participació estava valorada en 34.224 milions d’euros; però en els màxims històrics del 2017, el valor es va disparar fins als 68.209 milions.

També compta amb dues inversions borsàries en sectors estratègics de l’economia espanyola, com són el gas i l’electricitat. L’empresari disposa del 5% d’Enegás i de Redeia (antic Grupo Red Eléctrica). La primera és la gestora i l’encarregada del transport de gas al nostre país, mentre que la segona és l’operador de tot el sistema elèctric espanyol. La seva participació en la gasista està valorada en més de 254 milions d’euros, mentre que les participacions en l’elèctrica sumen més de 520 milions d’euros. 

A Portugal, Pontegadea va adquirir el 12% de la companyia Redes Energéticas Nacionais, l’operador de la xarxa elèctrica portuguesa. El vehicle va comprar la seva participació a Oman Oil, en una operació valorada en 190 milions d’euros. Les seves participacions en empreses cotitzades relacionades amb infraestructures d’electricitat i gas estan valorades en prop de mil milions.

També en infraestructures, Pontegadea compta amb una gran inversió, una xarxa internacional de cables submarins de fibra òptica de gran capacitat que arriba a una extensió de 94.000 quilòmetres, una de les més grans del món. El ‘family office’ ha firmat un acord per aconseguir una participació de fins al 30% de Telxius Telecom, pendent d’autoritzacions, amb Telefónica en l’accionariat, que compta amb el 70% restant. Els dos socis van ampliar la participació el 2022, quan van adquirir al fons KKR el 40% que disposava per un import de 215,7 milions d’euros.

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

El juliol d’aquest mateix any, va comprar una participació del 49% en el complex fotovoltaic Kappa de Repsol, a Ciudad Real, per un import de 27 milions. La instal·lació fotovoltaica compta amb una capacitat total instal·lada de 126,7 megawatts i pot subministrar electricitat a 71.000 llars. El novembre de l’any passat va tancar una compra similar, va pagar 245 milions pel 40% de Delta, un parc eòlic de 335 MW a la província de Saragossa. Addicionalment, el grup té una inversió a Enagás Renovable (5%), per la qual va pagar 3,5 milions. 

El 2021, Pontegadea va registrar uns ingressos de 1.970 milions d’euros, un 53,7% més que el 2021: 1.294 milions milions van ser dividends d’Inditex, 847 milions de rendes immobiliàries i 29 milions de les seves participacions en altres societats. El benefici net declarat va ser de 1.606 milions, un 240% més que el del 2021. La valoració de la seva cartera, a 31 de desembre de l’any passat, és de 15.264 milions d’euros.