Lagarde assumeix que la inflació acabarà impulsant una alça més significativa dels salaris

El diagnòstic del Banc Central Europeu sobre les perspectives de l’economia de la zona euro es continua enfosquint. L’entitat que lidera Christine Lagarde ha avisat aquest dilluns que l’activitat econòmica es continuarà alentint «substancialment» en els pròxims mesos. En aquest context, i amb dinàmiques salarials contingudes, la presidenta del BCE ha reconegut que «és probable que la resistència dels mercats laborals i una certa recuperació per compensar l’augment de la inflació impulsin el creixement dels salaris».

En la seva tercera audiència aquest any davant la comissió d’assumptes econòmics del Parlament Europeu, Lagarde s’ha fet ressò dels bons resultats de l’economia durant la primera meitat de l’any gràcies a la forta despesa dels consumidors en serveis a mesura que l’economia es reobria, el bon comportament del sector turístic i un mercat de treball encara robust. Malgrat aquesta evolució, l’activitat es frenarà «substancialment en els pròxims trimestres». Les principals raons, segons el BCE, es deuen a l’elevada inflació, que està frenant la despesa i la producció en tota l’economia, així com a les interrupcions del subministrament del gas. 

A això s’hi suma el fet que la forta demanda de serveis, que es va produir amb la reobertura de l’economia, està perdent força. També el debilitament de la demanda mundial, en el context d’una política monetària més estricta en moltes de les principals economies, i l’empitjorament de la relació d’intercanvi que suposaran menys suport per a l’economia de la zona de l’euro. I, finalment, l’elevada incertesa que ha enfonsat la confiança de les llars i les empreses. Tot això ha portat a revisar a la baixa les ultimes projeccions econòmiques de l’Eurozona: un 3,1% el 2022, un 0,9% el 2023 i un 1,9% el 2024 en l’escenari de referència. «Encara regna incertesa sobre la resposta pressupostària i per això és molt difícil preveure un resultat el 2023. Però serà un exercici molt difícil», ha admès Lagarde.

Més pujades dels tipus

Tot i així, la intenció del BCE és continuar apujant els tipus d’interès en les pròximes reunions del consell de govern –ja es van apujar un 0,5 al juliol i un 0,75 al setembre– per continuar esmorteint la pujada de la inflació. «En la situació actual, esperem apujar encara més els tipus d’interès en les pròximes reunions per frenar la demanda i protegir-nos del risc d’un canvi persistent a l’alça de les expectatives d’inflació», ha explicat sense donar pistes sobre el possible augment en la pròxima reunió de l’octubre. «Anirem decidint reunió rere reunió, perquè el nivell d’incertesa és molt elevat, i decidirem sobre la base de les dades que se’ns presentin», ha afegit. 

Tot i que ha reconegut que l’entitat monetària europea és conscient de l’impacte de les pujades de tipus ha insistit que és la resposta que cal donar. «Som molt conscients que els préstecs hipotecaris són molt alts, però és el que toca fer», ha afegit durant el debat amb els eurodiputats. Lagarde ha recordat que la inflació va arribar a la xifra rècord de 9,1% l’agost passat. També ha explicat que l’energia i els aliments continuen sent els motors principals tot i que la pressió sobre els preus s’està estenent a més sectors, en part a causa de l’impacte dels alts costos de l’energia en tota l’economia.

Inflació disparada

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Segons les projeccions en què treballen els experts del BCE, la inflació anual se situarà el 2022 en el 8%, en el 5,5% el 2023 i en el 2,3% el 2024, encara per sobre de l’objectiu de referència del 2%. «Els riscos per a les perspectives d’inflació són principalment a l’alça, i reflecteixen sobretot la possibilitat que es produeixin noves interrupcions importants en el subministrament d’energia. Tot i que aquests factors de risc són els mateixos per al creixement, el seu efecte seria el contrari: augmentarien la inflació, però reduirien el creixement», vaticina Lagarde.

La presidenta del BCE també s’ha referit durant la seva intervenció a les mesures per lluitar contra la fragmentació i a l’Instrument de Protecció de la Transmissió anunciat el juliol passat, una nova eina anticrisi destinada a «contrarestar una dinàmica de mercat desordenada i injustificada, amb prou flexibilitat per respondre a la gravetat dels riscos que afronta la transmissió de la política». Tot i que li han preguntat per la possible utilització d’aquest instrument amb Itàlia ha respost que no té «cap país en concret al cap» i que la idea és garantir «una transmissió adequada a tots els països de la zona euro». Per accedir-hi hauran de complir quatre criteris: compliment del marc pressupostari, absència de desequilibris importants, sostenibilitat pressupostàriai polítiques macroeconòmiques sòlides i sostenibles.