Retrat robot de la clàusula de revisió salarial: IPC anual, sense efecte retroactiu i amb límits

De l’anàlisi dels convenis registrats des de començament d’any, el Banc d’Espanya arriba a la conclusió que en cap cas s’utilitza com a referència de l’evolució dels preus la inflació subjacent (que exclou els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats) o alguna altra mesura d’inflació que descompti l’evolució del component energètic dels preus. A l’agost, la inflació anual va baixar el 10,5% mentre que la taxa subjacent va escalar fins al 6,4%. En manifestacions prèvies, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha expressat la seva preferència per la inflació subjacent com a hipotètica guia del poder adquisitiu dels salaris. En el seu informe d’aquest dimecres, l’organisme remarca que la taxa general d’inflació (10,5%) «no estan oferint una visió completament ajustada de les veritables pressions inflacionistes subjacents i/o internes al nostre país»

La revisió individualitzada de totes les clàusules de salvaguarda firmades als convenis col·lectius amb vigència el 2022 que s’han registrat fins a l’agost posa de manifest que una mica més del 60% dels treballadors coberts per aquestes clàusules tenen una referència anual. Amb caràcter general, segons el Banc d’Espanya, s’utilitza la taxa d’inflació del desembre com a referència, tot i que alguns convenis es refereixen a la taxa mitjana anual. Segons això, una eventual revisió salarial es determinaria a partir de la inflació al final de l’any. En canvi, un 20% dels treballadors afectats per aquestes clàusules s’enfronten a una referència plurianual. En aquest cas, les possibles revisions salarials es determinarien a partir del comportament de la inflació al llarg del període de vigència del conveni. Segons el Banc d’Espanya «en principi, en un context en el qual les elevades taxes d’inflació actuals podrien desaccelerar-se de forma apreciable durant els pròxims anys, aquestes clàusules plurianuals contribuirien a mitigar l’impacte de la inflació sobre els costos salarials a curt termini».

L’anàlisi del Banc d’Espanya també conclou que una mica més de la meitat dels treballadors amb conveni vigent el 2022 estarien afectats per clàusules de salvaguarda sense efectes retroactius. Per a aquest col·lectiu de treballadors, una eventual activació de les clàusules no implicaria ajustos salarials associats als anys passats, sinó que únicament comportaria una actualització de les tarifes salarials per a l’any següent.

Per al 75% dels treballadors amb convenis vigents el 2022 que incorporen una clàusula de salvaguarda, l’esmentada clàusula contempla determinats límits o llindars. És a dir, no necessàriament la revisió salarial que s’acorda en les clàusules suposa una translació plena als salaris de les diferències que es produeixen entre la inflació observada i l’increment salarial inicialment pactat (això és, de l’anomenada ‘sorpresa inflacionista’), sinó que aquesta translació és, en la major part dels casos, parcial.