Espanya haurà d’invertir 85.000 milions anuals per aconseguir les zero emissions

L’informe ‘España cero neto: el polo de descarbonización de Europa’, en el qual presenta un escenari alternatiu a través del qual Espanya podria reduir a zero les emissions dels gasos amb efecte hivernacle en les tres pròximes dècades i convertir-se així en un dels líders globals de l’economia descarbonitzada, conclou que el transport i la indústria representen el 65% de les emissions netes a Espanya i són clau en aquest objectiu d’arribar a la neutralitat climàtica. L’electrificació, l’hidrogen verd i els biocombustibles seran les tres principals àrees de què dependrà la transició energètica per a la indústria. 

L’informe de McKinsey destaca que Espanya ha aconseguit una reducció del 32% de les emissions entre el 2007 i el 2019, en comparació amb el 20% a la resta d’Europa, principalment motivada per la inversió en capacitat de generació elèctrica renovable. I tot això malgrat el fre que va imposar el Govern de Mariano Rajoy.

Una de les principals troballes que l’informe revela és que Espanya podria assolir la fita de les zero emissions netes el 2045 i arribar a les emissions negatives el 2050 a través d’una inversió de 85.000 milions d’euros a l’any en tecnologies verdes. Aquesta inversió de capital en tecnologies verdes acumulada seria d’uns 2,5 bilions d’euros, que equivaldria al 6,2% del PIB mitjà anual fins al 2050. Això seria un punt percentual per sobre de la inversió estimada per a un escenari més conservador basat en les polítiques actuals. 

Mentre que la Unió Europea en el seu conjunt ha reduït les seves emissions un 28% entre el 1990 i el 2019, les emissions d’Espanya van créixer aproximadament el 9% en aquell mateix període, a causa, en gran part, del creixement de l’economia. Malgrat això, els recursos solars i la penetració de l’energia eòlica, que conjuntament presenten un immens potencial per al desenvolupament de l’hidrogen verd, són factors d’oportunitat, segons els experts de McKinsey. El clar compromís des del sector públic i els fons d’ajuda de la UE (més de 70.000 milions) són fonamentals en l’assoliment d’objectius.

L’impacte a l’agricultura

El canvi climàtic és una amenaça real. Els experts calculen que en un escenari de temperatures 2ºC superiors als nivells preindustrials, algunes zones del sud d’Espanya podrien experimentar 45 dies a l’any amb màximes per sobre de 37ºC, cosa que impactaria no només en la salut de la població sinó també en certes activitats econòmiques. L’efecte directe es farà notar en la disminució de quatre cultius fonamentals per a Espanya, com són el raïm, l’oliva, el tomàquet i el blat.

L’impacte en el turisme

El sector turístic podria enfrontar-se a nombrosos reptes per mantenir el seu actual atractiu en escenaris d’elevades temperatures, especialment en la temporada més alta. Adaptar les infraestructures turístiques a les onades de calor i obrir els establiments en períodes fins ara poc usuals són algunes de les solucions que es plantejaran.

Transport

Notícies relacionades

Multimèdia | Veremar en temps de canvi climàtic

L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global

L’estudi de McKinsey considera que el transport produeix gairebé un terç de les emissions a Espanya, però podria arribar a reduir les seves emissions un 50% el 2030 i un 100% el 2050 gràcies a l’adopció dels vehicles elèctrics i els biocombustibles. Segons l’informe, aquest sector hauria de rebre gairebé dos terços de la inversió total plantejada en aquest horitzó.

Indústria

Una atenció especial la requereix la indústria, que acapara un altre terç de les emissions i podria aconseguir una reducció del 85% el 2050, malgrat les altes temperatures requerides en els processos de producció. S’espera una profunda reindustrialització en el sector de l’acer, el ciment, la química i la petroquímica, en els quals l’hidrogen, els biocombustibles i fins i tot la captura de carboni podrien jugar un paper clau en la transformació. Segons McKinsey, el sector elèctric hauria de rebre entre un 15% i un 20% de la inversió per aconseguir una reducció del 100% dels gasos amb efecte hivernacle el 2050. Finalment, el 15% restant de la inversió s’hauria de destinar al sector d’Edificis Residencials i Comercials, ja que es preveu que, amb això, podria arribar també a la reducció del 100% de les seves emissions en aquest horitzó.