La UE permetrà a Espanya mantenir el seu impost a les empreses energètiques

El paquet de mesures amb què la Unió Europea aspira a intervenir d’urgència el mercat elèctric europeu, per abaratir els preus de la factura de la llum, ha entrat aquesta setmana en la seva recta final. Els ministres d’energia de la Unió Europea celebren aquest divendres un consell extraordinari per mirar de tancar un acord sobre un reglament d’emergència basat en tres pilars –reducció del consum elèctric, límit als beneficis extraordinaris dels productors d’energia inframarginals i contribució solidària de les empreses energètiques– que, segons fonts diplomàtiques, no obligarà a retocar l’impost dissenyat pel Govern de Pedro Sánchez per retallar els ‘beneficis caiguts del cel’ de les grans empreses energètiques.

«Esperem arribar-hi amb el nostre model intacte. És el nostre desafiament per a divendres», han explicat fonts diplomàtiques espanyoles. Tot i que la Comissió Europea ja va avançar durant la presentació de la proposta la intenció que les mesures nacionals equivalents poguessin mantenir-se i aplicar-se, els estats membre han aconseguit reforçar aquest compromís en el text que se sotmetrà a debat divendres. «La bona notícia és que en la nova versió s’han reforçat les garanties que les lleis nacionals queden convalidades en aquells estats membre que ja les tenien en marxa. Aquesta part està salvada i podrem continuar actuant sobre els ingressos», han indicat altres fonts diplomàtiques sobre el model d’impost dissenyat per Espanya, que gravarà els ingressos de totes les empreses energètiques i no només els beneficis com planteja Brussel·les, que proposa una «contribució solidària» del 33% dels beneficis extra de les petroleres, refineries i empreses gasistes.

Excepció ibèrica

Espanya també considera que l’excepció ibèrica, que li ha permès desacoblar temporalment –fins al maig del 2023– el preu del gas de l’electricitat, està salvada tot i que igual com altres països considera que el límit de 180 euros per MWh proposat per Brussel·les per a les energies inframarginals –renovables o nuclear–, a partir del qual han de tornar el que s’ha recaptat, és massa elevat. A més de l’impost als beneficis extraordinaris de la petroleres i el límit a la retribució de les energies inframarginals, els Vint-i-set també tractaran de tancar un acord sobre la reducció del consum elèctric, un element molt menys polèmic i «més madur», ja que la proposta garanteix als governs que podran aplicar la retallada voluntària del 10% amb flexibilitat i que podran fixar les hores punta del dia en què hauran de reduir un 5% obligatori.

Tot i que l’última reunió preparatòria feta aquest dimecres pels ambaixadors no ha permès tancar un acord i la presidència txeca de la UE ha tornat a fer retocs en la proposta per acomodar les diferents postures i sensibilitats, fonts europees consideren que el text que servirà de base per a la negociació final aquest divendres és «bastant estable». «No està aprovat però la majoria de les preocupacions dels estats membre han sigut tingudes en compte», expliquen les mateixes fonts.

Límit al preu del gas

Els Vint-i-set també tornaran a abordar en la reunió de divendres la possibilitat d’imposar un límit al preu majorista del gas procedent de països tercers, una mesura sol·licitada per 15 estats membre incloent-hi Espanya, Portugal, Grècia o França, en el marc del debat per limitar els alts preus del gas. Es tracta d’una mesura que en els últims mesos ha dividit els estats membre. Alguns consideren que és la panacea mentre que per a d’altres amenaçarà la seguretat del subministrament europeu i augmentarà el consum en un moment en què la UE necessita reduir la demanda

La pressió en tot cas ha començat a fer efecte en la Comissió Europea que aquest dimecres ha distribuït entre els Vint-i-set per al seu debat un nou document oficiós sobre una possible intervenció d’emergència al mercat del gas. Hi admet que establir un límit al preu del gas seria complicat perquè una «limitació dels preus a l'engròs en tots els intercanvis intracomunitaris requeriria, entre altres coses, substituir el mercat per un sistema centralitzat d’assignació i racionament del gas i de finançament de la diferència entre el preu màxim i el preu global del mercat.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Amb això en ment, Brussel·les obre la porta a diferents possibilitats. Per començar, negociar amb socis de subministrament fiables i en un termini raonable un acord comú per reduir els preus. «Tot i que l’opció preferida és un enfocament mútuament acordat amb socis de confiança, l’objectiu clau per a la UE és garantir preus més baixos per als consumidors de la UE ja aquest hivern. Per això, la UE ha d’estar disposada a introduir mesures per limitar els preus», apunta la Comissió.

Brussel·les també planteja per primera vegada aplicar a nivell europeu l’excepció ibèrica a través d’un «marc temporal europeu per limitar la influència dels elevats preus del gas en la formació de preus de l’electricitat». Una opció, tenint en compte l’experiència d’alguns socis com Espanya, Portugal o Grècia, seria establir un límit al preu del gas en la generació elèctrica a un nivell que ajudi a retallar els preus de l’electricitat sempre que no porti «a un augment del consum». La Comissió també planteja que el document sí que insisteix, en canvi, en la idea d’establir un preu màxim a les importacions de gas de Rússia perquè limitaria el preu a què aquest combustible entra a la UE i ajudaria a reduir els ingressos del Kremlin. El document també esmenta millorar el funcionament del mercat majorista de productes energètics i millorar la liquiditat a través d’un nou marc d’ajudes temporals que presentaran per a mitjans d’octubre.