La CEOE carrega contra el gir del Govern i l’acusa de «castigar i atacar» els empresaris

El Govern central fa mesos que va emprendre un gir discursiu en plena caiguda dels seus suports en les enquestes. L’objectiu és visibilitzar que governa per a la gent, per a «les classes mitjanes treballadores» –és el mantra–, i defensant l’interès general davant els interessos particulars dels grans poders econòmics.

I a través d’aquest marc discursiu s’articula la defensa de la posada en marxa d’impostos específics per a les grans energètiques i els grans bancs, i ara també per a les grans fortunes. «He escoltat alguns dirigents, la senyora Botín, el senyor Galán. En fi. Si protesten és que anem en la bona direcció», va arribar a dir el president Pedro Sánchez a finals de juliol com a colofó del curs polític.

En aquest context, i el dia en què l’Executiu va revelar les claus d’un nou paquet de reformes d’impostos per gravar més les rendes altes i grans empreses, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha criticat el gir del Govern central i ha alertat de les seves conseqüències per a la confiança dels inversors internacionals per apostar pel país.

El Govern central «està castigant les empreses, atacant-nos», ha sentenciat el cap de la patronal en la seva intervenció al XXI Congrés de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE), que se celebra aquest dijous a Bilbao. «Els empresaris no som el problema, som la solució».

«Error» de la política fiscal

«És un autèntic error el que està fent el Govern central», ha resumit Garamendi en declaracions a la premsa sobre el seu nou paquet impositiu i «no ajuda que algú vulgui venir a invertir, quan es canvien les normes cada tres dies». De fet, en meitat de la competició de rebaixes d’impostos en què s’han embarcat diverses comunitats autònomes, tant governades pel PP com pel PSOE, la patronal posa pressió al Govern i a la resta d’administracions perquè se sumin a la carrera fiscal i ho facin per reduir la càrrega impositiva d’empreses i ciutadans.

El president de la CEOE ha remarcat que la guerra de rebaixes fiscals entre autonomies i les mesures fiscals que prepara el Govern central s’emmarquen en el context preelectoral, a les portes d’un 2023 amb eleccions autonòmiques i també generals. «Estem cada dia amb anuncis. Som en campanya electoral», ha remarcat el cap de la patronal, que també afronta la seva pròxima reelecció al capdavant de la CEOE al novembre.

Garamendi ha defensat les rebaixes fiscals i les ha vinculat directament amb l’impacte que poden tenir per combatre l’economia submergida. «És necessari que aflorin els diners i que siguin a la butxaca dels ciutadans», ha apuntat en defensa de les retallades impositives. «A Espanya hi ha un 24% d’economia submergida, mentre que a Europa n’hi ha en l’entorn del 13% o el 14%. Són entre 70.000 i 80.000 milions d’euros d’economia submergida. A Espanya fan falta més bases imposables i menys tipus».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El president de la CEOE també ha criticat que les administracions s’estiguin centrant en la recaptació fiscal i no a millorar la seva pròpia eficiència. «Encara no he sentit cap administració, ni l’Estat, ni comunitats autònomes, ni ajuntaments, parlar de per què no són més eficients en la seva gestió. En les empreses no només parlem de facturació, parlem de la nostra gestió. L’Estat parla de recaptació, però no es parla d’eficiència», ha indicat Garamendi en una trobada amb la premsa. «I no parlo gens de retallades, no parlo de retallades en sanitat o en educació, sinó de solapaments entre administracions. D’això és del que cal parlar».

En paral·lel, Garamendi ha criticat la pretensió del Govern central d’impulsar mesures d’harmonització fiscal per diluir l’impacte de les rebaixes fiscals de diverses comunitats autònomes en l’impost de patrimoni i ha denunciat la recentralització fiscal que implicaria. «Som en un Estat on les autonomies tenen capacitat en una petita part del pla fiscal. És curiós que parlem d’una Espanya diversa fins que a un senyor del Govern central no li agrada que algú amb la seva capacitat pugui fer i en aquell moment diu ‘no, ara harmonitzarem’», ha indicat. «Això no és harmonitzar, és centralitzar».