Fainé defensa que els empresaris «no són l’enemic a batre» sinó «part de la solució»

Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària La Caixa i de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE), ha defensat aquest dijous el paper del sector privat en la societat. «Les empreses no són l’enemic a batre de l’economia espanyola, per tant no són el problema; certament no són l’única solució, però podem dir sense cap dubte que són part de la solució», ha defensat durant la seva intervenció al 21è congrés de l’associació de directius, celebrada a Bilbao. El «compromís social» de les empreses del país, ha continuat, és «ampli, profund, ferm i durador».

En aquesta línia, l’Executiu ha demanat facilitar la col·laboració publicoprivada en un clima de «confiança». Per això, ha reclamat «diàleg» en àmbits com el pacte de rendes i la definició d’uns marcs regulatoris sectorials que donin «seguretat jurídica» als inversors. També per «dissenyar un sistema tributari que sigui alhora estimulant, eficient i equitatiu a tot Espanya, no únicament en algunes autonomies». 

Són necessàries, ha afegit Fainé, «polítiques públiques que siguin encertades, ambicioses i decidides en tots els nivells de l’Administració» perquè els empresaris «no perdin la confiança, sinó que redoblin el seu compromís amb la creació d’ocupació i amb el creixement de la riquesa del país». Així, ha assegurat, es facilitarà que la «sotragada» econòmica sigui com més «suau i curta» millor. 

Medecina encertada

L’Executiu també ha avalat les pujades de tipus d’interès amb què els bancs centrals miren de contenir l’espiral inflacionista amb el repte d’evitar al temps una recessió. «No podem estar segurs que la Reserva Federal i el BCE ho aconseguiran, però jo estic convençut que sí. La medecina monetària, per amarga que sigui, està sent la correcta», ha defensat. 

«Els reptes globals que tenim per davant són de tal magnitud que difícilment pot exagerar-se’n la importància. Però no tinc cap dubte que els empresaris i directius som plenament conscients dels enormes desafiaments que se’ns presenten en aquest nou món i de la necessitat que tenim cada vegada més de comptar amb uns directius amb coratge, amb aquest instint imprescindible per fer front als canvis d’entorn, i amb les habilitats adequades per saber gestionar encara millor», ha defensat. 

Reptes socials

Al mateix congrés, el Rei ha fet una crida als executius de les empreses. «En aquests moments, és evident que l’afany i les responsabilitats dels directius no poden reduir-se únicament a la capacitat emprenedora, ni a la competitivitat gerencial. Ara també és imprescindible una orientació cap a la recerca de solucions operatives davant tanta fragilitat, fractures socials i absència d’escenaris certs».

Precisament, el president d’Agbar, Ángel Simón, ha advertit que la desigualtat és el «primer problema» que té la societat i és necessari fer-li front amb mesures «estructurals, empresarials i també amb compromisos personals». I el de la Cambra d’Espanya, José Luis Bonet, ha afirmat que el país té les «condicions per fer un nou salt de progrés i, per tant, de benestar dels espanyols» si pren les mesures adequades.

Reptes bancaris

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Des del sector financer, el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha apuntat que la banca s’enfronta a quatre reptes: aconseguir una rendibilitat superior a la que li exigeixen els inversors («la normalització de tipus hi contribuirà, però no serà suficient»); adequar-se als canvis d’hàbits dels clients sense abandonar els qui no trien vies digitals; gestionar el «talent, una cosa cada vegada més complexa»; i comunicar a la societat «de forma més eficaç el decisiu paper del sector financer per al benestar dels ciutadans». 

En la mateixa línia s’ha pronunciat el seu homòleg de KutxaBank, Gregorio Villalabeitia, que també ha destacat que «cap de les entitats actualment operants en el mercat van ser rescatades, més aviat van contribuir al rescat» de les que van caure en l’anterior crisi.