Funcionaris: El Govern acaricia un acord parcial amb pujada salarial del 7,5% fins al 2024

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha millorat la seva oferta d’increments salarials per als funcionaris de cara als pròxims anys. Els negociadors de la ministra María Jesús Montero han plantejat pujades del 7,5% fins al 2024, davant el 6% que va posar un dia abans sobre la taula, tal com han traslladat aquest dijous a la tarda als sindicats. Després de més de quatre hores de converses, l’Executiu acaricia un acord amb dues de les tres centrals assegudes a la taula. CCOO i UGT tendeixen al ‘sí’, mentre que CSIF qualifica d’«insuficients» les últimes condicions. Dilluns es tornen a veure les cares Hisenda i les centrals en la que està prevista que sigui l’última reunió, on les últimes decidiran si donen suport o no a l’oferta. Acabi amb pacte (o no) –el Govern té potestat per tirar-la endavant unilateralment– afectarà directament 3,4 milions d’empleats públics.

Notícies relacionades

Els beneficis de l’Ibex creixen 8 vegades més que els salaris des de l’inici de la covid

Retrat robot de la clàusula de revisió salarial: IPC anual, sense efecte retroactiu i amb límits

El repartiment de l’última oferta plantejada des d’Hisenda és la següent. Increment retroactiu de l’1,5% addicional per a aquest any, en el qual els sous ja han pujat un 2%. El 2023 pujaran un 2,5% fix, més un altre punt variable (és a dir, fins al 3,5%). I per al 2024 la pujada seria del 2%, més un altre mig punt en variables (és a dir, fins al 2,5%). Les opinions entre les centrals negociadores són divergents. En global la pujada salarial segons aquestes condicions seria del 7,5% acumulat fins al 2024. Que també podria llegir-se com del 9,5%, si es té en compte el 2% que ja regeix per a aquest any i que no està en dubte. Fonts presents en les negociacions tant d’UGT com de CCOO donen per bones les últimes condicions i confien que els seus respectius òrgans de govern, que es reuniran aquest divendres, els donin l’‘ok’ definitiu. Per la seva banda, des de CSIF són a la banda del ‘no’ i les qualifiquen d’«insuficients».

Condicions salarials a part, les centrals han pressionat per aconseguir millores en qüestions d’horari i cobertura en cas de baixes. La proposta de reduir la setmana laboral a 35 hores continua sent prioritat per a ells, especialment perquè els plantejaments d’Hisenda impliquen una segura pèrdua de poder adquisitiu per als empleats públics. Ja que aquest 2022 l’increment salarial quedarà en el 3,5%, davant una inflació que està previst que tanqui en el 8%, segons estimacions com les de Funcas. L’altra gran carta és blindar que en totes les administracions es remuneri el 100% del salari des del primer dia en cas d’incapacitat temporal. Això és una cosa que moltes institucions ja contemplen, però no totes.