El Govern minimitza l’impacte de la sentència que anul·la articles de la llei d’horaris comercials

El Govern ha denunciat aquest divendres la «nova invasió competencial» sobre el model comercial català auspiciada per la sentència del Tribunal Constitucional coneguda ahir, que ha anul·lat vuit articles de la llei comercial catalana en el capítol de la regulació dels horaris comercials. Malgrat que el Govern considera que l’impacte de la sentència «no serà determinant», critica el conflicte obert en àrees d’activitat que són competència autonòmica de Catalunya. En canvi, el Constitucional sentencia que els aspectes suspesos incorrien «en una efectiva contradicció amb la legislació bàsica estatal en matèria d’horaris comercials» i suposen la invasió de competències de l’Estat.

Des del Govern català ressalten que l’alt tribunal manté vigents els articles de la normativa catalana sobre el dret del consumidor a ser atès en català i la recomanació de períodes de rebaixes. La sentència del Constitucional dona resposta al recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’Executiu sota la presidència de Mariano Rajoy davant diferents preceptes de la llei catalana de comerç, serveis i fires, aprovada amb l’objectiu prioritari de protegir el petit comerç.

La Generalitat destaca que en el tema dels horaris l’impacte de la sentència serà «més baix» malgrat que el tribunal anul·la l’article referent al nombre d’hores setmanals que un comerç pot obrir, que passa de 75 hores a 90 hores, tal com estableix la llei estatal. Per al Govern, «la immensa majoria dels comerços no esgoten aquest tram horari i, per tant, l’impacte en el paisatge comercial català serà més baix».

L’altre article anul·lat es refereix a la llibertat horària dels establiments, i del límit de 150 metres quadrats per a comerços d’alimentació es passa als 300 metres quadrats a tots els establiments. Aquest article ja estava suspès des del 2017 i, per tant, ja no era d’aplicació des d’aleshores.

Notícies relacionades

Barcelona ja multa els comerços que no llencen bé les escombraries

Les pimes catalanes a Amazon van exportar 200 milions l’any passat, el 40% més

L’última afectació de la sentència es refereix als municipis turístics. La llei catalana establia que la categoria de municipi turístic l’atorgava la Generalitat per un període de quatre anys, ja que entenia que aquesta condició no podia ser de caràcter indefinit perquè els criteris pels quals s’atorguen poden canviar. L’anul·lació d’aquest precepte per part del Tribunal Constitucional suposa que, si bé l’Executiu català manté la potestat d’aprovar l’obtenció de la categoria, els municipis que la rebin no hauran de demanar-ne pròrroga, tret que no es modifiquin les condicions.

La sentència, de la qual ha sigut ponent María Luisa Balaguer, declara conforme a la Constitució l’article 20.6, sobre els períodes de rebaixes, a l’entendre el Tribunal que conté un criteri purament descriptiu, i el 8.3, que inclou el deure d’estar en condicions d’atendre els consumidors que s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. El tribunal creu que no es considera com un deure de coneixement efectiu d’una llengua determinada, declaració que es fa extensiva al 72.1, que també queda avalat.