Montero: «Calia frenar el contagi en l’eliminació de l’impost de patrimoni»

El conjunt de mesures sembla coherent amb el que PSOE i UP van pactar en l’acord de coalició, però en els últims dies ha quedat una imatge d’atropellament i de confusió. Ha quedat la idea que el Govern anava cames ajudeu-me després dels anuncis d’Andalusia i de València i que tenien por de no poder aturar una carrera fiscal a la baixa a les comunitats. 

En aquest paquet de mesures fiscals hi treballem pràcticament des de l’estiu, després de l’anunci del president dels nous impostos a les energètiques i a la banca. ¡Que em diguin qui és el que pot improvisar un paquet com aquest, perquè el fitxo! Això és una feina que s’ha anat desenvolupant, des del moment en què vam veure que es prorrogava la situació d’Ucraïna i que necessitàvem més capacitat recaptatòria per poder finançar els 30.000 milions de despesa addicional que ja hem tingut amb les mesures adoptades. Jo diria que el que travessa el model fiscal són dues claus: una, que té a veure amb combatre la desigualtat. I en segon lloc, hem de preservar l’Estat del benestar. Estem demanant un esforç més gran, en algun cas temporal, a aquells que tenen més capacitat econòmica per ajudar els que en tenen menys. 

El nou ‘impost de solidaritat’, més que un impost sobre grans fortunes sembla un mecanisme per forçar una tributació mínima en l’impost de patrimoni de comunitats com Madrid i Andalusia, on ja no n’hi ha. 

Nosaltres des de feia uns quants mesos treballàvem en l’impost de solidaritat de manera important. Pocs dies abans de donar a conèixer les nostres mesures es va anunciar l’eliminació de l’impost de patrimoni a Andalusia, una mesura, des del meu punt de vista, absolutament desencertada i inoportuna. En un moment com aquest, quan més es necessita el suport del sector públic en els col·lectius més vulnerables, el PP practica una política fiscal de protecció de les elits i s’elimina un impost que afectava uns 18.000 andalusos i que tenia una recaptació d’uns 120 milions d’euros. Madrid té capacitat d’abaixar els tributs sense que hi hagi una hecatombe en el seu finançament, per efecte de la capitalitat. Altres comunitats, com Andalusia, intenten competir fiscalment amb Madrid, cosa que no té cap sentit. Del que es tracta [amb l’impost de solidaritat] és que no hi hagi un efecte contagi en l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni. Perquè hi ha comunitats que protesten i diuen «miri, com pot vostè demanar un volum més gran de recursos, que l’hi paguen en el conjunt dels ciutadans, quan en la seva competència vostè practica el populisme fiscal i prefereix guanyar punts teòricament electoralment, però després demana al pare Estat més diners». Populisme fiscal, buidament fiscal, digui-li com vulgui, però aquesta carrera a la baixa de comunitats autònomes no té sentit. Caldrà debatre-ho quan es discuteixi el model de finançament autonòmic. Mentrestant, el que hem fet és posar en marxa un tribut que evita la doble imposició, ja que permet descomptar-ne la quota que s’estigui pagant en cada comunitat autònoma de l’impost sobre el patrimoni. 

L’objectiu final no sembla que sigui gravar les fortunes més altes –que ja ho estan allà on hi ha l’impost de patrimoni–, sinó aplicar un mínim allà on no existeix aquest tribut 

Sembla raonable demanar una contribució més elevada als qui tenen patrimoni per sobre dels tres milions. Per regla general, a les comunitats on l’impost de patrimoni existeix i està intacte, no hi haurà cap tipus de contribució afegida per als contribuents. I evidentment, a les comunitats autònomes on s’ha eliminat l’impost, sí que hi haurà contribució afegida. Però l’objectiu del Govern no és posar on no n’hi ha. El Govern no va contra ningú ni a favor de ningú. És simplement i planerament per justícia fiscal. 

El president extremeny, Fernández Vara, ha dit que observarà amb un somriure quan en el nou finançament autonòmic les comunitats que han abaixat impostos, com València, comencin a demanar més diners. ¿Tindrà vostè aquest mateix somriure? 

El senyor Fernández Vara diu una cosa que és d’absolut sentit comú i que amb altres paraules també he dit jo. I que té a veure amb com és possible que un país com Espanya estigui en els titulars protagonitzant situacions de baixades fiscals a les comunitats autònomes, quan li estem demanant a Europa 140.000 milions d’euros. Difícil d’explicar perquè, entre altres raons, un dels compromisos europeus d’aquest país és anar progressivament reduint la bretxa fiscal que té amb el conjunt d’Europa. 

L’aspecte cridaner és que també ha sigut una comunitat socialista, el País Valencià de Ximo Puig, que ha promogut una rebaixa fiscal

Tots els governs socialistes estem d’acord en una cosa: protegir les rendes baixes i protegir el principal matalàs que tenen les rendes baixes, que és l’Estat del benestar. I això és lloable. El problema és l’instrument. I si s’utilitza la deflactació de la tarifa [rebaixa dels trams de la tarifa per compensar la inflació], això provoca una baixada fiscal per a totes les rendes, no només per a les baixes. Li’n posaré un exemple: amb la deflactació de l’IRPF, una renda de 18.000 €, pot tenir una baixada fiscal d’aproximadament 30 €; amb la baixada que ha acordat el Govern d’Espanya la rebaixa és de 740 €. La rebaixa mitjana per als salaris per sota de 21.000 euros serà de 400 €, que és una quantitat important per a aquesta família. Tanmateix, amb la deflactació de la tarifa l’estalvi mitjà baixa a 40 €. 

Però el Govern valencià explica que la seva rebaixa de l’IRPF no consisteix a deflactar la tarifa, sinó a crear-ne una de nova que permet abaixar els impostos per a trams fins a 60.000 euros i que els superiors continuïn pagant el mateix

Doncs llavors perfecte. Llavors és un problema dels titulars de premsa que han dit que el senyor Puig ha fet el mateix que proposa el PP. Si el senyor Puig no fa el mateix que farà la senyora Díaz Ayuso, perfecte. 

Madrid ha avançat que portarà al Constitucional el nou impost de solidaritat, per envair les competències autonòmiques i recentralitzar la imposició sobre patrimoni.

La senyora Díaz Ayuso permanentment trasllada que ho portarà tot als tribunals. Que ho faci, que ho faci. No es pot pretendre que les competències que ha d’exercir el Govern d’Espanya es puguin fer des de la Comunitat de Madrid. No és correcte.

¿Podrà passar el 2023 que els patrimonis madrilenys de més de tres milions tributin i que ho facin a favor de les arques de l’Estat, i no de l’autonòmica? 

Això dependrà del que faci la Comunitat de Madrid, però podria passar que patrimonis que en aquest moment no tributen a Madrid hagin de fer durant dos anys un esforç addicional i que tributin davant del Govern d’Espanya. 

¿Estan totalment segurs que no hi ha riscos d’inconstitucionalitat en el nou impost?

Totalment. En matèria fiscal no s’improvisa, tot està molt pensat i nosaltres no anem contra ningú ni anem a mercè de ningú. Nosaltres considerem que en aquest moment els patrimonis per sobre de tres milions d’euros han de fer un esforç addicional. Hi ha algunes comunitats on ja ho estan fent i per tant no han de pagar més. Però aquelles que no ho estan fent, que ho facin. Però no perquè anem contra ningú ni contra cap comunitat. Un Govern com el d’Espanya no pot estar legislant per fer front a ningú, com sí que sembla que ho fa permanentment el Govern de Madrid o el Govern d’Andalusia. Que tota la seva política consisteix a confrontar per confrontar. Nosaltres hem plantejat un paquet coherent. ¿És que algú potser diria que no comparteix aquest paquet de mesures fiscals de veritat? Perquè jo he escoltat dijous Feijóo dir que era insuficient. I el senyor Juan Bravo [responsable d’Economia del PP] va dir que l’hi havíem copiat. I a més va dir: «Si la baixada d’impostos per a salaris fins a 21.000 euros va en la mateixa norma que l’impost a la solidaritat no ho votarem». ¿Sembla lògic que el 50% dels treballadors, que beneficia la nostra rebaixa fiscal, hagin d’estar pendents del fet que es protegeixin les elits? Segons les paraules del senyor Bravo, sí. En el nostre cas, cada espanyol pot citar dues o tres mesures aprovats per aquest Govern que els beneficiïn directament, ja sigui la rebaixa dels carburants, l’IVA de la llum o l’ingrés mínim vital. Això és el que significa governar per a la majoria.

¿Quins terminis preveuen per a la tramitació de la iniciativa legislativa de l’impost sobre solidaritat? ¿Podria ser incorporat en el projecte de llei que regula els nous impostos sobre l’energia i la banca?

Podria ser-ho. Ja veurem en quina iniciativa legislativa és millor incorporar aquesta proposta. L’objectiu és que totes aquestes mesures estiguin en vigor l’1 de gener.

¿En l’actual context de pujades dels tipus d’interès, preveuen alguna mesura pressupostària de suport a les famílies hipotecades?

Estem treballant amb les entitats financeres per veure si en el marc del seu codi ètic es poden millorar les mesures a favor dels ciutadans, però no en els Pressupostos. 

Seran els últims Pressupostos de la legislatura. Ja han pactat el bloc dels ingressos. En el de les despeses, ¿com pensen complir el compromís de Sánchez d’una despesa més elevada en Defensa? 

He de ser prudent. No diré cap de les mesures que es podran incloure en els Pressupostos sense que estigui tancat l’acord. L’únic que li transmetré és que els compromisos del president es compleixen. I amb això crec que deixo clar que si el president anuncia que hi ha d’haver de manera progressiva un increment en la despesa en seguretat, hi haurà un increment de la despesa en seguretat.

¿Hi ha marge per millorar el subsidi d’atur o per introduir una prestació per criança de fills, com exigeix Unides Podem? 

Hi insisteixo, seré prudent. 

¿Serà la negociació d’aquests Pressupostos el ‘cant del cigne’ en la relació entre PSOE i Unides Podem abans que cada soci de coalició vagi pel seu compte l’any electoral del 2023? 

Jo diria que no. El pressupost és molt important perquè l’any que ve tinguem uns comptes públics que ens permetin continuar fent front a la crisi derivada de la invasió d’Ucraïna i altres qüestions. Hi pot haver mesures que donin continuïtat a les que s’han aprovat amb motiu de la guerra a Ucraïna i que aniran en decrets llei que s’hagin d’aprovar al novembre i el mes de desembre. No decidirem sobre la possible pròrroga de la rebaixa de l’IVA de la llum i del gas o d’altres mesures, com els 20 cèntims per litre de carburant, fins que arribi el moment pròxim que aquestes mesures caduquin. A més, ens queda molt per continuar fent l’any que ve. L’any 2023 és molt important a efectes legislatius de molts dels compromisos que tenim amb Europa en molta matèria, en moltes mesures diferents i per tant, haurem de continuar parlant, haurem de continuar debatent.

En la negociació sobre els sous de funcionaris i empleats públics, els sindicats esperen millores addicionals en la clàusula de revisió salarial, vinculada a la inflació. 

La proposta retributiva que el Govern d’Espanya està posant a la taula per a aquesta negociació sindical és molt raonable. I s’haurà de complementar amb mesures no retributives en altres qüestions que s’estan negociant amb les organitzacions sindicals i fins aquí puc parlar. El paquet de la negociació sindical el coneixerem els dies vinents, a banda que independentment aquesta negociació arribi a bon port i espero que sí. 

ERC ha posat sobre la taula la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió per aprovar els Pressupostos, ¿ho acceptaran?, ¿els preocupa la ruptura en el Govern català? 

El Govern central el que vol és que hi hagi estabilitat a tot arreu. Però sí que diria que per a nosaltres és molt important continuar mantenint les vies de diàleg. Creiem que ha donat fruit, que ha sigut bona per a Catalunya la conformació dels diferents Pressupostos. 

¿Vol dir que el PSC pot donar suport al Pressupost de la Generalitat i a canvi ERC al del Govern central? 

No, jo no parlo del que farà el PSC. Quan negociem, no incloem qüestions diferents de les pressupostàries. Espero que Esquerra actuï amb la responsabilitat d’altres vegades, més enllà de la pretensió sobre altres legislacions, que vostès coneixen i que per a mi és absolutament respectable.

Hem sabut aquests dies que han sopat junts Yolanda Díaz i Alberto Núñez Feijóo, ¿té previst també sopar amb ell?

Ara mateix no ho tinc a la meva agenda.  

Díaz i Feijóo van parlar sobre la rebaixa de l’IVA als aliments bàsics i als productes per a celíacs, en la qual tots dos estan d’acord. ¿El Govern es planteja aprovar-ho?

El paquet fiscal que el Govern té previst desenvolupar ja l’ha presentat i l’únic que queda pendent és veure si, quan s’aproximi el final de mesures extraordinàries, com la rebaixa de l’IVA de la llum i del gas, s’ha d’allargar. 

¿I els 20 cèntims de la gasolina? És una mesura que ha rebut crítiques d’organismes com el Fons Monetari i el preu dels carburants s’acosta a nivells preguerra...

És que és prematur encara saber quin serà el preu del barril al llarg dels mesos vinents i per tant, quin serà el preu dels combustibles. Però estem assistint a una baixada que veiem amb bons ulls i el mes de novembre o desembre podrem prendre la decisió. 

El comissari de Justícia està de visita aquests dies a Espanya. Ha demanat renovar el Consell General del Poder Judicial i immediatament canviar el model d’elecció dels jutges. 

Jo crec que hem sigut molt pedagògics. El Poder Legislatiu, l’Executiu i el Judicial han d’emanar de l’única font democràtica que té el nostre país, que és el poble, i per tant, de la representació legítima que s’estableix al Congrés dels Diputats.

Però Brussel·les ens està demanant una altra cosa.

No, jo no diria que Brussel·les està demanant una altra cosa. Si algú vol dir que als jutges els posen els polítics, menteixen i ho saben, que menteixen. 

¿Llavors, no està d’acord que la Justícia està polititzada?

Què vol dir el PP, ¿que l’actual Consell General del Poder Judicial està polititzat? ¿Que respon a altres interessos que no siguin el del govern de la justícia? És que jo crec que hi ha alguns que no s’adonen del que diuen. I supeditar el canvi de la designació dels membres del CGPJ que siguin els jutges que ho escullin, és renegar del principi constitucional sense despentinar-se.

I ¿per què ve el comissari a dir que canviem el model?

Bé, jo no ho sé. Jo crec que cadascú interpreta les paraules del comissari de manera diferent. És una vergonya el que està fent el PP respecte a la renovació del CGPJ i ens està costant també reputació a Europa.

Com a vicesecretària general del PP, ¿quin perfil ha de tenir el candidat a l’alcaldia de Madrid? ¿Molt del partit o professional?

Vostè mateix ho diu, pot ser un perfil d’un tipus, pot ser un perfil d’un altre tipus i qui ho decidirà i qui té més capacitat d’encert són els socialistes del Partit Socialista a Madrid, en unes primàries. 

¿Noten ja a les enquestes que Feijóo es ressent dels intents del PSOE i del Govern per ‘desmuntar-lo’?

Crec que és obvi que hi ha en aquests moments una retallada de l’expectativa que els ciutadans van tenir del canvi en el PP, una vegada que van coneixent el senyor Feijóo. A nosaltres ens interessa que com més s’expressi, millor. És un presumpte lideratge que s’ha demostrat bastant terròs de sucre i poc solvent en matèries tan importants com l’econòmica, la fiscalitat i la lluita contra la corrupció. Com més debats protagonitzi el senyor Feijóo amb el senyor Sánchez, millor per a les expectatives del Partit Socialista. 

Notícies relacionades

Isabel Díaz Ayuso: «La resta d’autonomies han d’abaixar els impostos i així estarem tots igualats»

Directe | Hisenda anuncia un «impost de solidaritat» per a fortunes de més de tres milions

Té Feijóo algun amic en el PSOE, l’hi diem per Emiliano García Page, que no el veu tan insolvent. 

Bé, amics té un en totes les formacions polítiques i això no té art ni part en el fet que a cada un se’ns valori pel que fem. I fins ara, el senyor Feijóo no ha contribuït a la governabilitat d’aquest país.