Credit Suisse tremola a la borsa pels dubtes sobre la seva solvència

Els dubtes sobre la seva solvència amencen Credit Suisse. Les accions del banc suís han obert aquest matí amb una fortíssima caiguda de gairebé un 12%, que s’afegeix a la caiguda del 55% que acumulen des de començaments d’any. Si bé posteriorment han anat moderant els seus descensos (0,93% al tancament de la borsa), els títols continuen movent-se en zona de mínims històrics. A més, el preu de les assegurances en cas d’impagament del seu deute (CDS) han arribat a assolir el seu nivell més alt, superior al que van registrar en el pitjor de la Gran Crisi Financera o en els primers compassos de l’esclat de la pandèmia de la covid.

L’entitat porta tres trimestres en pèrdues i acumula uns números vermells de més de 1.900 milions d’euros entre gener i juny, llastada per l’increment de les provisions per fer front a possibles condemnes. El banc, així, s’ha vist embolicat en diversos escàndols en els últims anys, com un cas d’espionatge als seus propis directius el 2019 (que va costar el càrrec al llavors conseller delegat, Tidjane Thiam) o una investigació l’any passat al Regne Unit i els Estats Units per un escàndol de bons a Moçambic els fons dels quals es van utilitzar per a suborns.

A més, Credit Suisse va haver de reconèixer a principis del 2021 unes pèrdues de més de 5.000 milions d’euros per la caiguda del fons nord-americà Archegos, així com 1.600 milions més per la fallida de Greensill Capital, que el van obligar a retallar el dividend. Per si no fos prou, el seu president, el portuguès Antonio Horta-Osorio (ex primer executiu de Santander UK i Lloyds), va haver de dimitir el gener passat menys d’un any després d’arribar al càrrec, després de revelar-se que s’havia saltat la quarantena imposada pel coronavirus. 

Revisió estratègica

L’entitat –fundada el 1856 a Zuric, segon banc suís més gran després d’UBS i un dels més grans d’Europa– està especialitzada en banca d’inversió i privada (grans patrimonis), compta amb més de 51.000 empleats i opera en uns 40 països. Per mirar de revertir la seva situació, a finals de juliol va nomenar conseller delegat Ulrich Körner en lloc del dimitit Thomas Gottstein. També va anunciar una nova revisió estratègica amb una «significativa baixada de la seva base de costos», tot just uns mesos després de realitzar l’última el novembre passat.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Divendres passat, Körner va afirmar en una nota interna als seus empleats que el banc té una «base de capital i posició de liquiditat» suficient, mentre els va prometre anar actualitzant-los la situació del grup de manera periòdica fins a l’anunci el pròxim pla estratègic, prevista per al 27 d’octubre. Tanmateix, fa temps que el mercat dubta de la seva situació i especula que haurà de realitzar una ampliació de capital contundent d’entre 4.000 i 6.000 milions d’euros (cosa que penalitza la seva cotització perquè redueix el valor dels actuals accionistes) davant una capitalització borsària de menys de 10.000 milions.

Els analistes també estimen que haurà d’emprendre una forta retallada de plantilla, particularment en la seva àrea de banca d’inversió, cosa que ha provocat sortides de directius rellevants en els últims mesos. La seva solvència està en un elevat 13,5%, però els analistes estimen que pot no ser suficient davant les seves pèrdues latents i el pla de reestructuració. Segons el ‘Financial Times’, executius d’alt nivell del banc han hagut de dedicar el cap de setmana a calmar grans clients, contraparts i inversors sobre la situació de l’entitat.