Les cinc claus de les dades de l’atur del setembre del 2022

El mes de setembre ha sigut fins ara simptomàtic dels cicles econòmics. En moments de bonança, l’ocupació al setembre tornava a créixer després de l’estiu; i en èpoques de recessió, el setembre era la continuació de la destrucció d’ocupació que no es corregia fins a Nadal. Aquest 2022, malgrat la inflació i les pertorbacions derivades de la guerra d’Ucraïna, l’ocupació ha augmentat i ho ha fet a més intensitat que en els setembres previs a la covid.

Concretament es van afegir 29.286 afiliats més a la Seguretat Social, fins a un total de 20,18 ocupats. La dada de creació d’ocupació va ser aquest setembre la millor en 15 anys, si es descompten els exercicis 2020 i 2021, molt condicionades les contractacions i l’activitat econòmica per les desescalades i reobertures de certs negocis.

El setembre és un mes tradicionalment d’alta activitat a les oficines del Sepe. Acaba l’estiu, molts treballadors fitxats per a aquesta campanya veuen liquidats els seus contractes i es dirigeixen a les finestretes públiques per registrar-se com a aturats i sol·licitar la seva prestació. Sol pujar l’atur i aquest setembre no ha sigut una excepció, si bé ha crescut menys del que habitualment creixia abans de la covid. Concretament va augmentar en 17.679 persones, fins a un total de 2,9 milions d’aturats. I malgrat l’augment mensual l’auge de l’ocupació en mesos anteriors provoca que a Espanya hi ha avui menys aturats que el setembre del 2008, a les portes de la Gran Recessió.

La firma de nous contractes va tornar a denotar els efectes de la reforma laboral i la meitat (53,3%) van ser de caràcter indefinit, quan el mateix mes de l’any passat tot just van superar el 10%. Milloren les condicions dels treballadors respecte a un contracte temporal, si bé no tots són a temps complet. D’aquests contractes indefinits, gairebé el 40% van ser a jornada de 40 hores, un altre 40% van ser fixos discontinus i el 20% restants van ser a temps parcial.

La nota negativa per a la reforma laboral i les seves noves regles és que no aconsegueix doblegar del tot l’efecte ‘final de mes’. L’últim dia de setembre es van liquidar 303.831 contractes; una anomalia respecte a les economies veïnes que les noves penalitzacions legals no aconsegueixen corregir.

La millora de l’ocupació, via més estabilitat i millors salaris, es plasma també en la recaptació de la Seguretat Social. Segons les últimes dades, l’increment dels ingressos per quotes a la Seguretat Social és del 12,7% que abans de la covid; fins a un màxim històric de 92.665 milions d’euros.

L’ocupació autònoma va tornar al camí de la creació d’ocupació, tot i que a uns nivells d’expansió per sota dels propis dels setembres previs a la covid. Va guanyar 2.427 afiliats al Règim Especial (RETA), gairebé la meitat que el mateix mes del 2019; fins a un total de 3,3 milions d’autoocupats. I ho va fer malgrat que comerç i hostaleria, dos sectors molt rellevants dins del col·lectiu, van empènyer a la baixa i van registrar números negatius en l’últim espeternec de l’estiu.

El mercat laboral a Catalunya va plasmar un bon inici de curs malgrat la crisi de preus i les campanyes de recessió que arriben de l’est d’Europa. Va sumar 20.602 nous ocupats, el seu millor registre des del 2018, fins a un total de 3,6 milions de treballadors en actiu, segons les dades publicades aquest dimarts pels ministeris de Treball i Seguretat Social. Catalunya va deixar bones xifres d’ocupació, però la meitat de bones que la Comunitat de Madrid, on l’afiliació va créixer el doble.

El final de la temporada turística va perjudicar pel que fa a l’atur a tot el Llevant espanyol i al Cantàbric, i mentre en uns sectors hi havia contractacions, en d’altres els treballadors recollien la seva liquidació i es plantaven a la porta del SEPE. L’atur va pujar a les quatre províncies catalanes en 3.373 persones (+0,9%), fins a un total de 354.318 aturats.