Espanya rebrà 2.500 milions més del Next Generation per a reformes energètiques

El Govern de Pedro Sánchez podrà sol·licitar 2.586 milions d’euros addicionals al programa Next Generation EU per finançar inversions i reformes en matèria energètica. Els ministres d’Economia i Finances de la UE (Ecofin) han donat aquest dimarts llum verda al pla presentat el maig passat per la Comissió Europea per independitzar la Unió Europea del subministrament energètic rus, que inclou un paquet addicional de subvencions de 20.000 milions d’euros que els Vint-i-set podran utilitzar per impulsar la diversificació del subministrament, millorar la seguretat energètica i reduir la dependència dels combustibles fòssils de Rússia.

«Atès el context geopolític des que Rússia va començar la seva agressió militar contra Ucraïna, i atesos els últims atacs a les infraestructures energètiques a Europa, estic segur que és necessari impulsar un acord ràpid sobre aquesta proposta», ha destacat el ministre d’hisenda txec, Zbyněk Stanjura, el país del qual ostenta la presidència semestral de la UE. «L’acord arriba en el bon moment. Contribuirà a millorar la seguretat energètica de la UE i lluitar contra els preus elevats de l’energia amb inversions ràpides allà on es necessiten», ha afegit el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis.

L’acord, que ara haurà de negociar la presidència txeca amb l’Eurocambra, permetrà als països que desitgin accedir a aquest finançament extra incorporar un nou capítol al programa nacional de recuperació i resiliència. Per accedir a les subvencions hauran de remetre a la Comissió Europea un nou capítol sobre reformes i inversions energètiques. Segons el repartiment acordat, Itàlia i Polònia seran els dos principals beneficiaris amb el 13,80% del volum o 2.760 milions d’euros. En tercer lloc se situa Espanya, que tindrà dret al 12,93% del total o uns 2.586 milions, per davant de França, amb l’11,6% o 2.320 milions i Alemanya, que tindrà dret al 10,45% o 2.089 milions, a molta distància del següent beneficiari, que serà Portugal, a qui correspon el 3,52% del finançament extra o 704.000 euros.

Criteris de repartiment

«És una gran notícia haver arribat a un consens. Amb aquesta proposta, Europa podrà donar un impuls addicional a la seva desconnexió de Rússia i millorar la seva seguretat energètica», han celebrat fonts del ministeri d’economia sobre un acord que demostra que a nivell europeu «hi ha consens en el fet que Espanya pot contribuir a accelerar la transició energètica i reforçar la seguretat energètica d’Europa».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’assignació de fons s’ha realitzat a través d’una combinació de factors que té en compte «la política de cohesió, la dependència dels estats membre dels combustibles fòssils i l’augment dels preus d’inversió» i la inflació. Els diners per finançar els 20.000 milions en subvencions sortiran principalment del Fons d’innovació (75%) i de la distribució anticipada dels drets d’emissions de CO₂ (25%). L’Ecofin ha remarcat que la seva intenció no és interrompre el funcionament del sistema ETS de la UE, el mecanisme de comerç de quotes d’emissions introduït per combatre la contaminació atmosfèrica i reduir les emissions.

Més solidaritat europea

La decisió ha coincidit amb una crida aquest dimarts del comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, a la solidaritat europea per afrontar la crisi energètica que viu Europa i lluitar contra la fragmentació del mercat únic. «Si volem evitar la fragmentació, si volem afrontar aquesta crisi, crec que necessitem un nivell de solidaritat més gran i necessitem engegar instruments addicionals comuns», ha indicat des de Luxemburg. ¿Quin tipus d’eines podria utilitzar la UE? «Per exemple, el que vam fer amb el mecanisme SURE durant la pandèmia va ser una proposta interessant. Es basa en préstecs i crec que podria ser realista. El nostre objectiu és augmentar la solidaritat i evitar el risc de fragmentació, i no criticar tal o tal Estat membre», ha indicat amb referència a Alemanya i al seu macropla de 200.000 milions per ajudar llars i empreses que ha rebut en els últims dies crítiques d’Itàlia i França. Precisament, els comissaris Gentiloni i Thiery Breton, d’Itàlia i França respectivament, han firmat un article conjunt publicat en diversos mitjans europeus en què apunten a la possibilitat de crear alguna eina d’emissió de deute per superar els diferents marges de maniobra dels pressupostos nacionals.