El salari real dels funcionaris ha baixat el 15% en l’última dècada

2010, José Luis Rodríguez Zapatero es converteix en el primer president del Govern d’Espanya a retallar el sou dels funcionaris. Mesura que anuncia junt amb la congelació de les pensions, endurir la jubilació parcial, supressió del conegut com a ‘xec nadó’ i d’altres. En anteriors èpoques de vaques flaques per a l’erari públic altres presidents, com Felipe González, van optar per la congelació, però davant la magnitud de l’esclat de bombolla financera i immobiliària Zapatero va imposar una reducció d’entre el 5 i el 15% dels salaris públics, en funció de la remuneració dels empleats. Com més sou, més retallada. 

El líder socialista donava així el tret de sortida a una dècada funesta per a les butxaques dels treballadors públics, que si bé no van perdre la seva feina amb els acomiadaments massius del sector privat durant la Gran Recessió, sí que van veure castigat durament el seu poder adquisitiu. La retallada de Zapatero la van seguir quatre anys més de congelació. El ‘popular’ Mariano Rajoy va inaugurar el seu primer any al capdavant del Govern amb una retallada de facto del salari dels empleats públics, retirant les dues pagues extra de Nadal i estiu. El que, segons estimacions sindicals, va equivaler a un 7% menys de salari en el còmput de l’any. 

Notícies relacionades

¿Per què la negociació salarial dels funcionaris pot afectar les pujades en el sector privat?

Els beneficis de l’Ibex creixen 8 vegades més que els salaris des de l’inici de la covid

Condicionats els seus mandats pels cicles econòmics, majoritàriament el sou dels empleats públics ha pujat més durant els governs del PSOE que durant els del PP en el que va de segle XXI. Durant la batuta de Zapatero i fins a aquest 2010 de retallades, els increments anuals rondaven entre el 2 i el 3,6%; mentre que durant els dos mandats de Rajoy hi va haver més anys de congelació que d’increment. I les pujades més grans que va pactar amb els sindicats el 2018 i fins al 2020 no va arribar a aplicar-les, sinó que les va acabar firmant ja Pedro Sánchez després de vèncer en la moció de censura.  

El nou executiu socialista –en coalició amb Unides Podem des del 2020– està emulant de moment els registres de Zapatero, amb increments per sobre del 2% (a excepció del 2021, que al·legant els efectes de la covid i amb un IPC mínim es va pujar el 0,9%). No obstant, les quanties pactades amb CCOO i UGT fins al 2024 anticipen una probable pèrdua de poder adquisitiu. Prenent com a referència les previsions de l’OCDE, aquest any l’IPC tancarà en el 9,1% i l’increment salarial pactat per als funcionaris és del 3,5%. I l’any que ve la previsió d’inflació està en el 5%, davant una pujada de sous d’entre 2,5 i 3,5% (depenent del PIB i la mateixa inflació). Per al 2023 encara no hi ha previsions d’evolució dels preus i els salaris pujaran entre el 2 i el 2,5%.