La UE amplia la llista de paradisos fiscals i hi inclou les Bahames, Anguilla i Turks i Caicos

Els ministres d’Economia i Finances de la UE han acordat incloure les Bahames, Anguilla i Turks i Caicos en la llista negra de paradisos fiscals, de manera que aquesta llista inclou de nou 12 territoris; aquests tres se sumen a Samoa Nord-americana, Fiji, Guam, Palau, Panamà, Samoa, Trinitat i Tobago, illes Verges nord-americans i Vanuatu. «Una fiscalitat justa per a les empreses ens beneficia a tots. Per això la UE i els socis internacionals comparteixen un interès comú en la lluita contra l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis. Crec que els 12 països de la llista compliran els seus compromisos i portaran a terme les reformes necessàries en l’àmbit de la fiscalitat com més aviat millor, perquè puguin ser eliminats d’aquesta llista quan la tornem a revisar d’aquí a sis mesos», ha valorat el ministre txec Zbyněk Stanjura.

Notícies relacionades

El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

En el cas de Turks i Caicos és la primera vegada que se l’inclou en la llista negra. Les Bahames ja hi va estar inclosa el 2018 i Anguilla en va formar part el 2020. La raó de la seva inclusió en la llista és que hi ha la preocupació que aquestes tres jurisdiccions, que tenen un tipus zero o només nominal de l’impost de societats, estiguin atraient beneficis sense activitat econòmica real. En concret, no han atès adequadament una sèrie de recomanacions del Fòrum sobre Pràctiques Fiscals Perjudicials (FHTP) de l’OCDE en relació amb el compliment dels requisits de substància econòmica, a la qual cosa es van comprometre a principis d’aquest any.

La llista negra inclou els països que no han entaulat un diàleg constructiu amb la UE sobre la governança fiscal o que no han complert els seus compromisos d’aplicar les reformes necessàries. Aquestes reformes han de tenir per objectiu el compliment d’una sèrie de criteris objectius de bona governança fiscal, entre els quals es troben la transparència fiscal, la imposició justa i l’aplicació de normes internacionals destinades a evitar l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis. Segons Stanjura, la UE continuarà exercint pressió perquè tots aquests territoris canviïn la seva política. «És prematur dir si ho aconseguirem, però no podem dir que no faran res. Cal dir-los que han de canviar d’actitud».