El Govern demana a infraestructures crítiques extremar la seguretat després del sabotatge als gasoductes

L’Executiu va instar la setmana passada a elevar la vigilància de centres estratègics, amb especial preocupació en els del sector energètic, quan es va tenir constància que els dos gasoductes Nord Stream, que uneixen Rússia i Europa, havien sigut objecte d’algun tipus d’atemptat organitzat i simultani en tres punts diferents de la conducció pròxims a Dinamarca i Suècia.

Ja el març passat, arran de l’inici de la invasió militar russa d’Ucraïna i per iniciativa del Departament de Seguretat Nacional (dependent de la Moncloa), el Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures Crítiques (CNPIC, dependent d’Interior) i el Centre Criptològic Nacional (CCN, òrgan del CNI) ja van enviar als directors de seguretat d’infraestructures crítiques un ampli catàleg de mesures que havien de prendre per blindar-se davant possibles atacs cibernètics, i reforçar així la seva seguretat virtual.

En aquesta ocasió s’insta a augmentar la vigilància de perímetres, accessos, aparcaments, punts observats per videocàmeres i llocs de treball de contractes diferents de la institució que opera la infraestructura. Els operadors de la seguretat física d’aquestes instal·lacions són, depenent d’on es trobin, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i, en un percentatge majoritari, vigilants de seguretat privada. L’alerta no ha suposat fins ara cap modificació en el desplegament de vigilància de la Guàrdia Civil ni de l’Armada, segons fonts de les dues institucions militars.

Instal·lacions energètiques

A Espanya hi ha reconegudes com a infraestructures crítiques més de 600 instal·lacions dels sectors energètics, subministrament d’aigua, l’Administració, les telecomunicacions, els transports o el sector financer, entre d’altres, controlats per uns 250 operadors públics i privats. Després dels presumptes sabotatges als gasoductes, el focus s’ha posat en la seguretat dels centres estratègics del sector energètic espanyol, des de les grans plantes de generació elèctrica, les xarxes de transport i de distribució d’electricitat i de gas, o les plantes de regasificació del país.

Espanya compta amb una xarxa de sis plantes de regasificació, les que serveixen per rebre gas per barco, i que ara han vist augmentat el seu valor estratègic per al conjunt de la UE en plena crisi energètica i per l’amenaça a la continuïtat del subministrament de gas des de Rússia. Gràcies a aquesta xarxa en el mercat espanyol es concentra un terç de la capacitat de regasificació i més d’un 40% de l’emmagatzematge de GNL (gas natural liquat, el que arriba per barco) de tot Europa, en un moment en què la seguretat de proveïment pels tubs procedents de Rússia és compromesa.

La companyia Enagás gestiona les interconnexions internacionals de gas amb Algèria, França i Portugal, també els magatzems subterranis de gas i és el principal operador de regasificadores del país, amb el control total de quatre plantes (Barcelona, Cartagena, Huelva i la no operativa de Gijón) i com a accionista majoritari de dues més (Bilbao i Sagunt). La planta de regasificació de Mugardos, s la Corunya, està gestionada pel grup Reganosa.

Obligat compliment

Notícies relacionades

¿Què se sap de la fuga dels gasoductes Nord Stream 1 i 2?

El gas rus ja suposa només el 8% del consum total d’Europa

L’advertència articulada pel Ministeri de l’Interior no és una ordre, però resulta de compliment obligat per tal com el reglament que desenvolupa la llei 8/2011, d’infraestructures crítiques, envia als anomenats «operadors crítics» elaborar i executar dos tipus de plans, de seguretat i de protecció, que són específics per a cada instal·lació i han d’adaptar-se a les diferents conjuntures, sota pena de perdre la certificació de seguretat que, en part, els habilita per operar. Els plans de seguretat d’aquests centres, així com altres característiques i organigrames, són matèria inclosa en el Catàleg Nacional d’Infraestructures Crítiques, que és secret.

Les fonts consultades neguen que la recomanació de la setmana passada vagi arran d’una altra, aquesta de l’OTAN, remesa des de Brussel·les la mateixa setmana i en el mateix sentit. De fet, el CNPIC no ha convocat reunió extraordinària després del suposat sabotatge als gasoductes del nord d’Europa. La Taula de Coordinació per a la Protecció de les Infraestructures Crítiques es va reunir a Madrid la setmana abans del sabotatge, confirmen fonts d’Interior. La junta «es va celebrar dins del calendari previst», indiquen, i no hi ha hagut trobades posteriors.