Nova divisió al BCE: alguns consellers van voler apujar els tipus només en 0,5 punts

Els 25 membres del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) van aprovar al setembre per «unanimitat» –segons va remarcar la seva presidenta, Christine Lagarde– la pujada més gran dels tipus d’interès oficials de la zona euro en els seus 23 anys de vida: 0,75 punts percentuals, fins a l’1,25%. Però malgrat aquest consens, «alguns» dels seus membres «van expressar la seva preferència» per un increment de 0,5 punts davant els «amenaçadors riscos de recessió», segons s’ha revelat aquest dijous amb la publicació de les actes de la reunió.

Es tracta de la segona mostra consecutiva de la discussió interna que es viu en l’autoritat monetària sobre el ritme i la intensitat que ha d’aplicar a l’encariment del preu dels diners per combatre l’espiral inflacionista. Ja al juliol, va sorprendre amb una alça de tipus de 0,5 punts, la primera en 11 anys i el doble de gran del que havia anticipat en la seva reunió de juny. També llavors, «alguns membres» del seu consell van apostar per cenyir-se a la pujada de 0,25 punts que el mateix organisme havia avançat.

La brutal pujada de la inflació, així, sembla haver canviat l’equilibri de forces dins del consell del BCE. Des de l’arribada a la presidència de Mario Draghi el 2011, els consellers que defensen una interpretació flexible i àmplia del mandat del BCE que tingui més en compte la situació econòmica (‘coloms’) havien sigut majoritaris davant aquells que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus (‘falcons’). Al juliol i el setembre, tanmateix, s’han imposat les tesis dels segons pel que fa als tipus.

Diferències

Els consellers partidaris d’una pujada de 0,5 punts, així, van argumentar en l’última reunió que una «recessió s’està fent creixentment probable i mitigaria les pressions inflacionistes». En aquesta línia, van advertir que una «resposta massa agressiva» del BCE «també podria exacerbar una recessió, amb pocs beneficis per a la inflació a curt termini». A més, van al·legar que la pujada dels preus es deu sobretot a factors d’oferta (l’encariment de l’energia, sobre el qual els tipus no tenen efectes), mentre el creixement dels salaris continua sent «moderat» i les expectatives d’inflació dels agents econòmics a mitjà termini continuen en línia amb l’objectiu d’IPC del 2% del banc central.

Notícies relacionades

Juan Bravo (PP): «Ha tornat el sanchisme amb el mur i estem més lluny d’un acord en aranzels amb el Govern»

La fàbrica d’Ebro a Barcelona començarà a produir els Omoda i Jaecoo al novembre

Precisament, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va apuntar la setmana passada com a «indicació» que els tipus podrien pujar de l’1,25% actual a una forquilla del 2,25%-2,5% el març de l’any que ve, per mantenir-se en aquest nivell durant la «major part» del 2023 i 2024. Va advertir, amb tot, que «en absolut» es tracta d’un compromís del BCE, en el consell del qual se l’alinea com un dels membres ‘colom’ més rellevants, sinó d’un exercici d’anàlisi econòmica per «proporcionar a la ciutadania certa orientació».

En qualsevol cas, un «nombre molt gran» de consellers es van decantar al setembre per l’alça de 0,75 punts finalment aprovada. Significativament, es va argumentar que la resposta del BCE havia de ser «tan contundent» com la que va donar quan la inflació era massa baixa (és a dir, quan el costat ‘colom’ de l’organisme va tirar endavant mesures extraordinàries durant l’última dècada). «El fet que la inflació hagi sigut repetidament superior a l’esperada, així com la revisió a l’alça de les projeccions d’inflació de mig termini, es van considerar com una crida a accelerar el ritme de normalització de la política monetària», segons expliquen les actes.