El Govern inclou 25.000 milions de fons UE i promet per al 2023 el «màxim desplegament» dels 53.000 anteriors

El Govern torna a convertir els fons europeus en un punt de suport per impulsar les inversions i apuntalar el creixement econòmic. L’Executiu ha inclòs en el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a l’any que ve despesa corresponent a fons UE per un import total de 25.156 milions d’euros (23.840 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 1.316 milions del programa React EU).

El nou paquet de fons europeus se suma als prop de 53.000 milions recollits en els dos pressupostos estatals tirats endavant pel Govern de Pedro Sánchez en els anys anteriors: 26.634 milions que es contemplaven en els comptes del 2021 i els 26.355 milions dels pressupostos del 2022.

Davant les crítiques de l’oposició i les empreses sobre la lentitud en l’execució dels fons i la tardança a l’arribada a l’economia real, el Govern defensa que la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), el principal instrument a través del qual s’articulen els fons, ha arribat a la seva «velocitat de creuer» aquest any i que el 2023 serà quan es produeixi el «màxim desplegament» dels fons UE.

«L’any 2023 es constituirà en l’any de màxim desplegament de les reformes i de les inversions. Ho farà en un context en el qual resulta impostergable l’aplicació decidida de les mesures d’inversió en tot el territori per complementar-lo amb les actuacions en el marc del REPowerEU [l’estratègia de la UE per reduir la dependència de Rússia] i les mesures addicionals que s’acordin en el marc de l’actualització de la Contribució Financera Máxima», afirma l’Executiu al Llibre Groc que serveix de presentació del projecte de PGE.

Segons les dades que destaca el Ministeri d’Hisenda, entre el 2021 i el que va del 2022, l’execució del Pla de Recuperació es tradueix que s’han autoritzat ja un total de 43.686 milions de fons, s’han compromès 37.213 milions, i s’han reconegut obligacions per 32.989 milions. Segons els informes de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), els pagaments realitzats van ser 11.003 milions el 2021 i han arribat als 5.618 milions aquest any fins al tancament de l’agost passat, però no implica necessàriament que hagi arribat al seu destinatari final, ja que s’inclouen les transferències a altres administracions o al gestor d’infraestructures ferroviàries Adif, per exemple.

Impacte en el PIB

El Govern augura un impacte significatiu de les inversions i les reformes contemplades en el Pla de Recuperació en el creixement econòmic. Les estimacions que maneja el Ministeri d’Assumptes Econòmiques anticipen que els fons UE i les reformes estructurals tindran un impacte macroeconòmic de 2,6 punts percentuals de mitjana cada any sobre el PIB nacional entre el 2021 i fins al 2031. L’estimació per a aquest any és que el Pla apuntali el creixement amb 1,9 punts i que aporti 2,8 punts el pròxim exercici.

«Gràcies als fons europeus Next Generation EU, aquesta agenda [de creixement sostenible] ha pogut acompanyar-se de les inversions necessàries per aconseguir un canvi estructural significatiu, amb impacte macroeconòmic material, i de llarga durada», sosté el Govern. «Els resultats ja comencen a ser visibles i aniran fent-se més tangibles al llarg de l’any, a mesura que s’executin els nombrosos processos en marxa, tant a nivell estatal com autonòmic».

Inversions 2023

Els 25.156 milions de fons europeus que s’inclouen en el projecte de PGE s’alimenten no només dels prop de 70.000 milions de transferències no reemborsables de la Unió Europea compromeses inicialment el 2020, que és el que havia succeït en els pressupostos d’exercicis anteriors.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En els nous comptes estatals s’inclouen també prop de 9.500 milions corresponents a l’addenda del Pla de Recuperació que el Govern està dissenyant i que remetrà pròximament a Brussel·les. En aquest import es contemplen tant fons no reemborsables corresponents als fons extres aprovats per Brussel·les per a Espanya per haver registrat un creixement econòmic menor de l’esperat i un primer paquet de préstecs que l’Estat espanyol finalment sí que haurà de tornar a Brussel·les amb un interès baix.

Entre les inversions més destacades per al 2023 amb fons del Pla de Recuperació figura la política industrial Espanya 2030, amb 4.556 milions, un 43,1% més que el 2022, i dels que 2.440 milions es destinen a indústria i energia i 1.859 milions a R+D+i i digitalització. El pla de rehabilitació de vivenda, per la seva banda, concentra 3.005 milions d’euros, un 5,8% més, amb programes tant per impulsar l’accés a la vivenda i foment de l’edificació, així com d’eficiència energètica. La connectivitat digital, l’impuls de la ciberseguretat i el desplegament del 5G compten el 2023 amb 2.624 milions, un 69,3% més. La modernització i digitalització de les administracions públiques, inclòs el sistema educatiu, comptarà amb 2.161 milions, i el pla de xoc per a l’economia de les cures i reforç de les polítiques d’inclusió concentrarà 1.346 milions, un 12,2% més.