L’expresident de la Fed, Ben Bernanke, entre els guardonats amb el Nobel d’economia

El premi Nobel d’economia 2022 ha correspost a l’expresident de la Reserva Federal dels EUA, Ben Bernanke, a més dels professors Douglas W. Diamond i Philip H. Dybvig pels seus estudis sobre el sistema bancari i la crisi financera. El primer treballa actualment a la Brookings Institution, a Washington; Diamond, a la Universitat de Chicago, i Dybvig, al Washington University a San Luis.

Els guardonats «han millorat significativament la nostra comprensió del paper dels bancs en l’economia, particularment durant les crisis financeres. Una troballa important en la seva investigació és per què és vital evitar els col·lapses bancaris», segons el comitè de l’Acadèmia sueca que els ha elegit.

En el seu comunicat, l’Acadèmia destaca que «la investigació bancària moderna aclareix per què tenim bancs, com fer-los menys vulnerables en les crisis i com els col·lapses bancaris exacerben les crisis financeres». Els tres premiats van establir els fonaments d’aquesta investigació a principis de la dècada del 1980. Les seves anàlisis han sigut de gran importància pràctica per regular els mercats financers i fer front a les crisis financeres.

Estalvi, inversions i préstecs

En una economia, cal que els estalvis es dirigeixin cap a les inversions perquè l’economia funcioni. Però es produeix un conflicte: els estalviadors volen accés instantani als seus diners en cas de situacions inesperades, mentre que les empreses i els propietaris de vivendes necessiten saber que no es veuran obligats a pagar els seus préstecs abans de temps.

En la seva teoria, Diamond i Dybvig mostren com els bancs ofereixen una solució òptima a aquest problema. A l’actuar com a intermediaris que accepten dipòsits de molts estalviadors, els bancs poden permetre que els dipositants accedeixin als seus diners quan ho desitgin, alhora que ofereixen préstecs a llarg termini als prestataris.

Ara bé, la seva anàlisi també va mostrar com la combinació d’aquestes dues activitats fa els bancs vulnerables als rumors sobre el seu imminent col·lapse. Si un gran nombre d’estalviadors corren simultàniament al banc per retirar els seus diners, el rumor es pot convertir en una profecia autocomplerta: es produeixen fugues de dipòsits i el banc col·lapsa. Aquestes dinàmiques perilloses es poden prevenir si el govern proporciona una assegurança de dipòsit i actua com a prestamista d’últim recurs per als bancs.

Fugues de dipòsits

Diamond va demostrar com els bancs fan una altra funció socialment important. Com a intermediaris entre molts estalviadors i prestataris, estan mésben preparats per avaluar la solvència dels prestataris i garantir que els préstecs s’utilitzin per a bones inversions.

Bernanke va analitzar la Gran Depressió de la dècada del 1930, la pitjor crisi econòmica de la història moderna. Entre altres coses, va mostrar com les fugues de dipòsits van ser un factor decisiu perquè la crisi es fes tan profunda i prolongada. Quan els bancs van col·lapsar, es va perdre informació valuosa sobre els prestataris i no es va poder recrear ràpidament. La capacitat de la societat per canalitzar l’estalvi cap a inversions productives es va veure així severament disminuïda, destaca el jurat del Nobel en relació amb els treballs dels guardonats.

«Els coneixements dels premiats han millorat la nostra capacitat per evitar crisis greus i rescats costosos», ha afirmat Tore Ellingsen, president del comitè per al Nobel d’economia.

Bernanke, nascut el 1953 a Augusta, Geòrgia, EUA. Té el doctorat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), entre altres títols. Va ser president de la Reserva Federal des del 2006 al 2014. Actualment treballa a la Brokings Institution, a Washington.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Diamond, nascut el 1953, és doctor per la Universitat de Yale i professor de Finances a la Universitat de Chicago. Dybvig, nascut el 1955, també és doctor per la Universitat de Yale. És professor de Finances al Washington Unversity, a San Luis, Missouri.

L’any passat el guardó va correspondre a David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens per les seves anàlisis del mercat laboral. En concret, per la seva «contribució empírica a l’anàlisi econòmica de l’ocupació. El Nobel d’economia es va instaurar el 1968.