Reindustrialització

La licitació dels terrenys de Nissan a la Zona Franca es torna a endarrerir fins al 31 d’octubre

  • Una de les empreses interessades sol·licita més temps, al·legant la complexitat jurídica d’un lloguer a 50 anys

La licitació dels terrenys de Nissan a la Zona Franca es torna a endarrerir fins al 31 d’octubre

Jordi Otix

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La licitació dels antics terrenys de Nissan a la Zona Franca s’endarrereix fins al 31 d’octubre. Una altra vegada. Segons coincideixen diferents fonts consultades, la comissió de reindustrialització –formada pel Ministeri d’Indústria, la Generalitat, Nissan, els sindicats i el Consorci de la Zona Franca– ha rebut una petició d’una de les empreses interessades per posposar els terminis. I la comissió l’ha acceptat per unanimitat, reunida d’urgència aquest dilluns a la tarda. Aquesta és la tercera pròrroga aprovada una vegada llançat el concurs, la publicació del qual ja va ser dilatada en diferents ocasions per diferències internes entre els actors implicats. El futur de més de mil exempleats de Nissan, que porten des del 31 de desembre del 2021 acomiadats, depèn de la reindustrialització d’aquests terrenys.

Una de les empreses interessades en assumir la licitació dels terrenys ha demanat més temps. Com ja va ocórrer a mitjans de setembre. I la comissió de reindustrialització ha transmès la petició al Consorci, que ha acceptat. El motiu d’aquest retard no està clar, si bé fonts coneixedores dels detalls de la reunió afirmen que la «complexitat» d’un arrendament a 50 anysel concurs està previst fins al 2072, amb possibilitat de 20 anys més de pròrroga pactada– estaria dilatant el procés.

El principal candidat a ocupar els terrenys que durant dècades va ocupar Nissan és l’aliança entre la immobiliària australiana Goodman i els catalans QEV, especialitzats en vehicles elèctrics de competició. I és que la prioritat de la comissió de reindustrialització ha sigut en tot moment que una activitat industrial com la de Nissan la substituís una altra d’industrial. Durant el procés el gran fabricant xinès Great Wall Motors es va despenjar de la negociació i el QEV va passar a ser l’única alternativa no logística o immobiliària.

No obstant, la firma dirigida per Joan Orús no tenia prou capital per posar en marxa el seu projecte i allà va entrar l’aliança amb el fons Goodman. Els australians es presentaran al concurs per a la licitació i, si guanyen, llogaran part dels terrenys al QEV perquè acobli allà la seva gamma de furgonetes elèctriques Zeroid. Els primers aconsegueixen una superfície privilegiada a nivell d’ubicació a canvi de finançar el projecte dels segons.

Màxim interès de la logística

Notícies relacionades

El dia després que es conegués la penúltima prorroga del procés de licitació, QEV va publicar un comunicat en el qual oficialitzava la seva aliança amb Goodman i reiterava la seva promesa de crear 1.000 llocs de treball directes i 6.000 més d’indirectes en un termini de tres anys. La seva candidatura ha sigut avalada públicament per la Generalitat i el Ministeri d’Indústria, així com els sindicats que hi havia a Nissan. Tot i que pot no ser l’únic candidat que es presenti al concurs, si bé aquest ha sigut dissenyat per premiar especialment aquells que el sol·licitin i presentin alternatives industrials.

Diverses multinacionals –fins i tot el mateix Port de Barcelona– han seguit molt de prop el procés de subhasta d’aquesta parcel·la de 512.000 metres quadrats al ‘Passeig de Gràcia de la logística’ barcelonina. I és que el temor que el projecte associat a QEV no presentés de manera immaculada els seus papers ha sobrevolat el procés, davant el risc que possibles candidats alternatius impugnessin el procés i dilatessin encara més l’adjudicació final.