L’FMI torna a rebaixar el creixement d’Espanya per al 2023 fins a l’1,2%

Un 2022 que aguanta, especialment gràcies a l’impuls del turisme; i un any següent de creixement minvant, tot i que per sobre de la majoria de les economies de la zona euro. Aquests són els pronòstics per a Espanya del Fons Monetari Internacional (FMI) a l’informe de tardor de ‘Perspectives Econòmiques Mundials’ d’aquesta institució, que celebra aquesta setmana la seva assemblea anual juntament amb el Banc Mundial a Washington.

Per a aquest any la previsió per a Espanya és del 4,3% de creixement, tres dècimes més que l’estimació del juliol i cinc dècimes menys que la de l’abril passat. En el cas del 2023, les retallades són molt més significatives i apunten a una brusca desacceleració, amb un creixement previst de l’1,2%, que suposa una rebaixa de 8 dècimes respecte al juliol i de 2,1 punts segons la prevista l’abril passat. En tot cas, malgrat la substancial revisió a la baixa es tracta del nivell més alt entre els països de la zona de l’euro, ja que hi ha casos com el d’Alemanya o el d’Itàlia, amb retrocessos del 0,3% i el 0,2%, respectivament. L’informe de l’FMI, que preveu una alça mitjana del 3,1% i del 0,5% el 2023 a la zona de l’euro, amaga una enorme heterogeneïtat entre països, i reflecteix els efectes de la guerra a Ucraïna, especialment en termes d’inflació.

L’anàlisi del Fons esmenta l’escalada de la inflació pels preus de l’electricitat, que s’ha disparat fins i tot als països que utilitzen més les energies renovables, com en el cas d’Espanya, Dinamarca, Irlanda o Portugal.

Les previsions per a Espanya estan en tot cas molt allunyades de les del Govern, que va aplicar una tisorada de sis dècimes la setmana passada en el creixement previst del PIB l’any que ve fins al 2,1% i va elevar una dècima la d’aquest any, fins al 4,4%. Aquestes són les xifres en què es basa el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any que ve i que ha provocat que des d’alguns àmbits es qüestionin els càlculs sobre despeses i especialment sobre la recaptació, que s’estima en un creixement del 7,7%.

De fet, el Banc d’Espanya ja les va retallar l’endemà de l’entrada dels comptes públics en el Congrés fins a l’1,4% el 2023 i les va elevar fins al 4,5% aquest exercici. Altres organitzacions, com BBVA Research, han retallat la previsió per a l’any que ve fins a l’1%. El que tots els pronòstics apunten és una clara desacceleració l’any que ve, després d’un 2022 que ha aguantat l’impuls gràcies a l’empenta del turisme especialment en el segon i tercer trimestres.

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Segons l’informe de l’FMI, Espanya i Itàlia sobresurten especialment pels serveis turístics a l’estiu i la producció industrial en la primera meitat de l’any. Aquestes variables han contribuït a accelerar el ritme de creixement de les dues economies i donen un bon saldo de creixement per al conjunt de l’exercici. En canvi en els dos països, el creixement es redueix de manera dràstica de cara al 2023, exercici en el qual Itàlia registrarà fins i tot un descens del PIB, igual com succeirà a Alemanya.

Les estimacions sobre la inflació, una de les variables que més influeix en la desacceleració, també són elevades per a Espanya. L’FMI les situa per a aquest any en el 8,8% el 2022 i en el 4,9% l’any que ve. Són nivells per sobre de les previsions del Govern, que estima un. nivell general de preus mitjà del 7,1% el 2022 i del 4,1 el 2023.