Brussel·les presentarà dimarts el seu mecanisme temporal per abaratir el preu del gas

Amb les decisions adoptades fins ara per la Unió Europea per frenar la crisi energètica no n’hi ha hagut prou i els Vint-i-set acceleren els contactes i els preparatius per adoptar una nova bateria de mesures que ajudi a abaratir el preu del gas. Segons ha anunciat la comissària d’Energia, Kadri Simson, la Comissió Europea presentarà dimarts vinent 18 d’octubre un nou paquet de mesures que inclourà un «mecanisme temporal» per limitar el preu del gas, mentre es revisa de cara a l’any que ve l’índex de preus holandès TTF, una plataforma conjunta de compres que permeti aprofitar el poder de compra conjunt per limitar els preus i noves mesures per reduir el consum.

«Immediatament després de l’inici de la guerra vam proposar acabar amb la dependència energètica de Rússia. A la primavera vam posar en marxa una estratègia d’emmagatzematge (de gas) conjunta. Al juliol vam acordar reduir la demanda de gas i la setmana passada el Consell va acordar reduir la demanda d’electricitat (...) Però està clar que es necessiten més mesures perquè els preus són encara insosteniblement alts, els fluxos de gas rus per gasoducte han caigut per sota del 10% i els atacs contra les infraestructures de la UE han augmentat la incertesa», ha reconegut Simson després de la reunió informal de ministres d’Energia a Praga.

Simson ha aprofitat la trobada per debatre amb els Vint-i-set la nova bateria de mesures que veurà la llum dos dies abans d’una nova cimera de líders europeus el 20 i 21 d’octubre, que van reclamar propostes «concretes i clares» divendres passat. En primer lloc, i tal com han demanat països com Espanya, la Comissió Europea es comprometrà a presentar una proposta legislativa per reformar l’índex de preus del gas, el TTF (Title Transfer Facility) holandès que és la principal referència per a la negociació de contractes a Europa. «Ja no és representatiu de la realitat del mercat energètic de la UE i infla artificialment els preus. Hem de desenvolupar un punt de referència alternatiu i la Comissió està preparant una proposta legislativa a tal efecte. La setmana que ve exposarem amb més detall el que significaria», ha explicat la comissària.

Atès que aquesta mesura no tindrà impacte almenys fins a la pròxima temporada d’ompliment dels dipòsits, la Comissió Europea aspira a aconseguir una rebaixa de preus i millors condicions per la via de la negociació amb els socis considerats fiables. És el cas de Noruega, amb un ministre que ha participat en les reunions de Praga; o Algèria, un país que Simson ha visitat aquesta setmana. Aquesta continua sent l’opció preferida, però Brussel·les admet que s’ha d’estar preparat per si les negociacions no arriben a bon port amb rapidesa i per això també suggerirà «un mecanisme temporal per limitar els preus». «Com a part del pròxim paquet, exposarem com podria funcionar aquest mecanisme i com mitigar els riscos que inevitablement comporta», ha anunciat sense donar cap precisió.

Més estalvi de gas

En segon lloc, el nou pla també inclourà noves mesures per reduir encara més la demanda de gas. Una opció seria activar l’alerta de la UE, que faria obligatori l’objectiu de reducció del 15% de la demanda. Però Brussel·les no descarta enfocaments diferents o més mesures per garantir que el nivell d’estalvi sigui suficient. En tot cas, «qualsevol mesura per abaixar els preus no ha d’enviar senyals erronis que facin augmentar el consum a tota la UE», ha avisat la comissària.

La intenció de Brussel·les és incloure en la nova bateria mesures de solidaritat, de manera que tots els estats membre comptin amb aquesta mena d’acords en cas de problemes de proveïment, i la posada en marxa de compres conjuntes de gas el 2023, sobre el que hi ha, segons el ministre txec d’Energia Jozef Sikela, un consens generalitzat. «Això permetrà a la UE utilitzar el nostre poder de compra col·lectiu per limitar els preus i evitar que els estats membre competeixin entre ells en el mercat i, al fer-ho, facin apujar els preus», assenyala Simson sobre una mesura cridada també a ajudar els països de la UE més petits o en desavantatge a l’hora de negociar. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

El que encara no està clar és si la iniciativa inclourà un límit al preu del gas destinat a generar electricitat, en línia amb l’excepció ibèrica d’Espanya i Portugal, tal com va suggerir la setmana passada la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i que França reclama a capa i espasa. «La proposta inclourà aspectes en què tenim el màxim suport consensuat, així que veurem com podem procedir amb la limitació del gas per a la generació d’energia, si hi ha una majoria en aquella fase», ha dit la comissària. La idea, per exemple, continua sense agradar ni als Països Baixos ni a Alemanya. «Les mesures en el sector de l’electricitat que poden augmentar la demanda de gas i que apunten a les rendes inframarginals s’han de considerar molt acuradament i incloure un repartiment de la càrrega», avisen Berlín i la Haia en un document conjunt. 

En paral·lel, la Comissió també treballa en una reforma del mercat elèctric. Segons les seves previsions, la idea és presentar els primers resultats amb els principals elements de la reforma a finals d’any i llançar a partir de llavors un debat amb els Vint-i-set de cara a presentar una proposta legislativa a principis del 2023.