El Govern envia el seu pla pressupostari a Brussel·les amb noves mesures anticrisi

El Govern ha remès aquest dissabte a la Comissió Europea el pla pressupostari del 2022, la data límit establerta per les normes europees. El text inclou com a novetat aquest any el disseny de dos escenaris. Un en línia amb el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat del 2023, enviats fa unes setmanes al Congrés dels Diputats, i un altre que inclou mesures addicionals per fer front a l’actual crisi energètica.

En els dos casos es manté la previsió de dèficit per al conjunt de les administracions del 5% el 2022 i del 3,9% el 2023 que contenia el Programa d’Estabilitat de l’abril passat i amb les quals s’han construït els PGE 2023. La diferència entre els dos escenaris passa per un nivell més elevat de despesa i d’ingressos.

En el segon escenari, s’inclou una previsió d’ingressos més elevada per al 2022 (del 42,9% del PIB, davant el 42,1% de l’escenari u) que es justifica per «una millora de les previsions a conseqüència de la bona marxa de l’economia». I, al seu torn, de cara al 2023, es preveu «l’ús del possible marge fiscal per prorrogar i adoptar aquelles mesures més adequades a fi de protegir les famílies, treballadors i empreses més afectats per la crisi energètica».

Així, s’inclou en la despesa d’aquest 2022 el nou pla anunciat per l’Executiu amb un cost de 3.000 milions d’euros i que serà finançat a càrrec dels Pressupostos. Això és l’extensió del bo social tèrmic i l’assumpció per part de l’Estat del dèficit de les tarifes d’últim recurs de gas natural (TUR), tant les individuals com la nova tarifa per a les calderes de les comunitats de veïns, que fins ara assumien les comercialitzadores.

A més, en el text apareix una nova mesura que suposa «flexibilitzar, fins a finals del 2023, les condicions de contractació de gas i electricitat, que permeten més d’un canvi de potència i pressió cada 12 mesos, de manera que els consumidors puguin adaptar-se millor a la volatilitat de preus energètics». Aquesta mesura està especialment dirigida als grans consumidors d’energia.

Aquest escenari preveu un nivell de despesa l’any vinent del 46,9% del PIB, davant el 47,9% que estableix per a aquest 2022. I hi inclou la pròrroga d’aquelles mesures «que es demostrin que són més efectives, i que estiguin focalitzades a protegir els col·lectius més vulnerables, fins que se superi la crisi energètica». Això inclou l’extensió de les rebaixes fiscals de la factura de la llum i el gas (rebaixa de l’IVA, reducció de l’impost especial per a l’electricitat i suspensió del 7% a la producció elèctrica). No s’esmenta, ni per a bé ni per a mal, la bonificació de 20 cèntims per litre als carburants.

Notícies relacionades

Impostos: aquestes són i així t’afectaran les noves mesures aprovades pel Govern

¿Com t’afectaran les noves mesures per rebaixar les factures de llum i gas?

En aquest cas es preveuen uns ingressos del 43% (davant el 42,9% que es preveu en aquest escenari per a aquest any i del 42,3% de l’escenari u) amb una pressió fiscal del 39,2% (davant el 39,5% d’aquest any). Els impostos arriben als 354.283 milions d’euros per «la desacceleració accelerada del PIB i la pròrroga de les mesures tributàries». Al seu torn, les previsions fiscals d’aquest escenari recullen l’efecte positiu «tant de les mesures incloses a l’escenari previ, com de noves mesures.» Així, es preveu un impacte positiu de la limitació en la compensació de pèrdues en els grups en l’impost sobre societats i la recaptació de l’impost de solidaritat de grans fortunes.

Segons el Govern, el conjunt de les mesures adoptades fins ara per fer front a la crisi energètica supera els 30.000 milions d’euros. D’aquesta quantitat, la rebaixa «més destacada d’impostos sobre l’energia de la història» ha suposat un impacte de més de 10.000 milions d’euros des que es va implementar el juny del 2021.