Falta de mà d’obra amb tres milions d’aturats

¡Atenció! Es busquen mecànics i professionals qualificats per a tallers a Espanya. Aquestes paraules podrien formar part d’un anunci de feina de qualsevol dels tallers mecànics operatius al país. Tanmateix, molt pocs s’hi interessarien, perquè gairebé totes les persones amb la formació necessària per treballar en un taller ja tenen feina. Aquesta podria considerar-se una bona notícia, però en realitat és un gran problema. «No hi ha prou professionals qualificats per al nostre sector», assegura Mario Pinilla, membre del comitè executiu de la Confederació Espanyola de Tallers de Reparació d’Automòbils i Afins (CETRAA).

Pinilla, també president de l’Associació d’Automoció (CETRAA Lleida), admet que aquesta problemàtica «no és nova, fa temps que s’arrossega» i lamenta que això «provoca que no podem donar el servei adequat per als clients». Malgrat que és fàcil trobar centres formatius on s’imparteixen cursos relacionats amb la mecànica, explica Pinilla, «no surten prou professionals cada any per cobrir les necessitats del sector».

Des de CETRAA no tenen quantificat el dèficit exacte de professionals, però Rogelio Cuesta, vicepresident de l’entitat, va afirmar rotundament al setembre que «si hi hagués 2.000 professionals més demà mateix, tindrien feina». Pinilla va més enllà. «La taxa d’atur al nostre sector és pràcticament del 0%. És molt curiós que hi hagi una taxa d’atur del 27% per als joves menors de 25 anys i que no se’ls vulgui orientar cap a un sector com el nostre». A més, tenint en compte que, com diu Enrique Fontán, president de CETRAA, «gairebé el 100% de l’ocupació als tallers és fixa» i com afegeix Pinilla, «no hi ha problemes de remuneració».

No obstant, la feina relacionada amb la mecànica no té el glamur que li podrien aportar aquests avantatges. «Es va vendre al seu dia com una feina en la qual t’embrutes, una feina ruda», diu Pinilla. Res més lluny de la realitat, insisteix el membre del comitè executiu de CETRAA. «És un sector que està a l’última tecnològicament i a més ara ve el cotxe elèctric. És constant l’evolució i l’aprenentatge, una professió que requereix dinamisme i predisposició a la formació contínua».

Des de CETRAA reiteren que la situació és preocupant i per això han posat en marxa dues accions que es complementaran en el futur amb més mesures orientades a cobrir les necessitats dels tallers. La primera és buscar talent estranger. Però aquesta mesura podria considerar-se pa per avui fam per demà i a CETRAA ho saben perquè, com a principal objectiu a llarg termini, volen que sigui talent local ben preparat el que cobreixi la feina als tallers espanyols. 

Per fer-ho han engegat un programa per visibilitzar la categoria laboral de la mecànica com una opció altament atractiva per als joves. Pinilla explica que, a més, «estem contínuament parlant amb centres educatius i estaments oficials per modificar el que s’està fent ara». «No és que es faci malament –insisteix–, però està una mica fora de lloc. Apostem per la formació dual amb pràctiques en tallers per formar-los segons les necessitats que tenim, que és un altre problema. La formació actual és bona, però les nostres necessitats són ara unes altres». | Álex Soler

Metal·lúrgia, falta d’oficis en un sector molt heterogeni

Soldadors i instal·ladors sense oblidar la indústria 4.0

«Necessitem persones capacitades tant per a les noves tecnologies com per a oficis històrics que corren el risc de desaparèixer». Són els dos horitzons en els quals Vicente Lafuente, vicepresident de la patronal Confemetal, sintetitza la falta de professionals que demana en l’actualitat un sector tan heterogeni com el del metall. Les carències en perfils, no en va, van des del manteniment d’instal·lacions «on falten ascensoristes, instal·ladors de gas o elèctrics», assegura Lafuente, a d’altres de més industrials com la «soldadura especialitzada». 

En aquest últim nínxol, apunta en aquesta mateixa direcció la responsable d’Acció Sindical de la Federació d’Indústria d’UGT, Rosa Benítez, actualment «la gent no s’està formant –com també passa «a la caldereria»– i «és cert que hi ha pocs professionals», reconeix posant com a exemple l’empresa de la indústria ferroviària Stadler. «Necessiten un nivell de soldadura molt alt i no troben aquests perfils amb facilitat», emfatitza la dirigent sindical. El motiu –afegeix Juan José Picazo, secretari general de CCOO Indústria del País Valencià– són moltes vegades «les poques expectatives de millora que els joves hi veuen».

Però no només en branques històriques fan falta reforços en el metall. La indústria del futur, la 4.0, reclama ja –hi coincideixen Picazo i Lafuente– tècnics que comptin amb formació en informàtica, robots, domòtica, energies renovables o fabricació additiva (convertir models digitals en reals gràcies a la impressió 3D). «Els necessitem cada vegada més», remarca el també president de la patronal valenciana. Per evitar que aquesta absència continuï «perjudicant el desenvolupament de les empreses i la incorporació dels més joves al mercat laboral», Lafuente reclama que es permeti als empresaris «participar» en el disseny del pla formatiu de les FP i mostrar així «quines assignatures o perfils són els que tindran més sortida». Aquesta aposta educativa, però, ha d’anar sempre acompanyada –ressalta Benítez– d’una formació contínua dins de l’empresa per garantir l’especialització desitjada. | Juanma Vázquez

Calçat: indústria intensiva en mà d’obra

Un sector que busca el relleu generacional

«Entrar a una fàbrica de calçat és veure un munt de caps amb cabells blancs», assegura Pedro Miralles, el CEO de la firma il·licitana del mateix nom, que des de 1959 porta produint sabates a Elx. La frase reflecteix la preocupació que hi ha en el sector per les dificultats cada vegada més grans a l’hora de trobar treballadors per a una indústria que, malgrat tots els esforços per modernitzar i digitalitzar la producció, continua realitzant gran part dels seus processos de manera artesanal. Unes dificultats que, per exemple, comencen a impedir a alguns fabricants assumir nous augments de producció, ara que la pandèmia i els problemes de logística han portat les grans marques a relocalitzar part de les seves comandes a Europa. 

«El problema és que s’ha trencat el relleu generacional, que els joves ja no volen treballar al sector. No ho veuen com una oportunitat per llaurar-se un futur professional», es lamenta Marián Cano, la presidenta de l’Associació Valenciana d’Empresaris del Calçat (Avecal), una organització que fa temps que lluita per atraure les noves generacions als diferents oficis que requereix la fabricació d’una sabata i, sobretot, per millorar la formació que s’imparteix en els cicles d’FP per ajustar-la més a les demandes dels productors.

Falten aparadores –les professionals que s’encarreguen de cosir les diferents parts que componen el calçat–, però també talladors, muntadors o centradors de puntes. Feines, totes, que requereixen una notable experiència i que tradicionalment s’aprenien a la fàbrica. L’FP dual és la gran esperança dels fabricants, però, de moment, encara no respon a les seves necessitats.

«No és només una qüestió de formació, hi ha una espècie de barrera cultural que fa que als joves no els atraguin aquest tipus d’oficis», apunta Luis Chico, el CEO d’Hispanitas, una altra de les firmes punteres al sector, en aquest cas ubicada a Petrer, on dona feina a més de 300 persones. «Quan vols incorporar gent jove perquè aprengui, costa molt. Poses anuncis i no responen. És molt difícil», insisteix l’empresari, que assenyala que ja hi ha fabricants amb problemes per augmentar la producció. «Hi ha marques de nivell mitjà-alt que estaven fabricant a Àsia i que volen tornar a Europa i s’estan trobant que no és fàcil. La capacitat de producció no és tan alta com fa uns anys», explica Chico, que creu que l’únic camí per revertir la situació és posar en valor el sector i demostrar als joves que és un ofici amb futur. | David Navarro

La Regió de Múrcia busca paletes a Llatinoamèrica

Les empreses de la construcció de la Regió de Múrcia seran les primeres que utilitzin la nova via oberta per la reforma del reglament d’estrangeria per contractar treballadors als seus països d’origen. La Federació Regional d’Empresaris de la Construcció de Múrcia (Frecom) ha firmat un acord amb una agència dedicada al reclutament de personal per buscar paletes a Llatinoamèrica. Les constructores han optat per recórrer a aquesta fórmula com una alternativa per aconseguir la mà d’obra que no aconsegueixen trobar al mercat laboral de la Regió, segons ha informat el secretari general de Frecom, Alejandro Zamora. La seva pretensió és «iniciar un procés de contractació en origen de treballadors llatinoamericans, principalment del Perú i també de l’Equador i Bolívia».

Segons els càlculs de la patronal regional, les companyies murcianes del sector necessiten uns 3.500 professionals qualificats en aquests moments, tot i que calcula que l’execució dels fons europeus Next Generation augmenten les necessitats de personal per als anys vinents fins als 25.000 treballadors. L’acord entre Frecom i l’agència Yoempleo estableix que les dues parts «buscaran i seleccionaran candidats per presentar-los posteriorment a les empreses associades. També faran els tràmits administratius legals perquè el candidat que finalment sigui escollit pugui treballar a Espanya de manera regular».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A tot Espanya la patronal nacional de la construcció considera que serien necessaris 700.000 professionals per executar els projectes que es finançaran amb els fons europeus. La Fundació Laboral de la Construcció, constituïda per la patronal i els sindicats del sector, serà l’encarregada de formar els treballadors que siguin contractats al seu país d’origen.

A la Regió de Múrcia aquesta institució ve formant en els últims anys uns 1.500 treballadors, però té capacitat per duplicar el seu alumnat, segons va dir Alejandro Zamora. També va apuntar que fins i tot els professionals qualificats que puguin arribar des de Llatinoamèrica haurien de rebre una formació específica, ja que hauran de conèixer, per exemple, «la prevenció de riscos laborals que s’aplica a Espanya». La contractació de treballadors en origen s’utilitzava fins ara en activitats temporals del sector agrari, com la recol·lecció de la maduixa de Huelva. | María José Gil