Banc d’Espanya: la pujada de pensions i sous públics costarà 27.000 milions

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha advertit aquest dilluns que la pujada de les pensions prevista pel Govern per al 2023 (entorn del 8,5%) suposarà uns 17.000 milions i l’increment dels sous públics acordat amb els sindicats (fins al 3,5%) 10.100 milions en el segon. Segons els càlculs del Banc d’Espanya, aquests 27.200 milions en total absorbiran la pràctica totalitat del marge d’augment de la despesa que la Comissió Europea ha concedit a Espanya per a l’any vinent i obligarà a contenir la resta de les partides.

«El compliment de la regla que ha fixat la Comissió Europea, en un context en el qual les pensions pujaran d’acord amb la inflació, fa que la despesa hagi de ser molt restrictiva en la resta de les partides», ha dit Hernández de Cos al Congrés dels Diputats, si bé ha admès que encara existeix certa indefinició sobre com interpretarà la seva pròpia regla la Comissió Europea.

L’elaboració dels Pressupostos del 2023 està lliure de la cotilla de les regles d’estabilitat de la Unió Europea. Tanmateix, la Comissió Europea va fixar una recomanació a Espanya: que la seva despesa corrent primària (on s’inclouen pràcticament totes les partides tret d’inversió i pagament d’interessos) no pugi més que el creixement potencial de l’economia espanyola (en l’entorn de l’1%) més la inflació.

El Govern, en el Pla Pressupostari remès a Brussel·les dissabte passat, afirma que els seus Comptes sí que compleixen aquesta regla, ja que li suma la previsió d’inflació per a l’any vinent. El Banc d’Espanya ho dubta, ja que desconeix si és aquesta la inflació que caldrà tenir en compte o bé l’objectiu del 2% que busca el Banc Central Europeu. En tot cas, Hernández de Cos adverteix que només amb la pujada de pensions i de sous públics la despesa corrent ja pujarà el 5,5%, en el límit de la més generosa de les hipòtesis.

L’advertència és molt rellevant. En el passat, Espanya podia incomplir de manera sistemàtica les recomanacions de política econòmica formulades per Brussel·les sense patir altres conseqüències més enllà d’una reprimenda en algun Consell Europeu. Ara no és així. Del seu compliment depèn el desplegament dels fons europeus. A més, el Banc Central Europeu ha advertit que, en cas de dificultat, només acudirà en auxili dels països mitjançant compres de deute públic si s’han complert les recomanacions de la Comissió Europea.

Compliment del dèficit

El governador del Banc d’Espanya ha inaugurat aquest dilluns al Congrés dels Diputats la ronda de compareixences d’alts càrrecs prèvia a la tramitació parlamentària del projecte de llei de Pressupostos de l’Estat per al 2023. Hernández de Cos ha afirmat que els comptes públics presentats pel Govern permetran complir l’objectiu de dèficit del 3,9% del PIB fixat per al 2023. Segons el governador això serà possible perquè l’evolució dels comptes serà el 2022 molt millor del previst pel Govern (amb un dèficit que se situarà a l’entorn del 4,3% del PIB, segons el Banc d’Espanya, per sota del 5% previst per l’Executiu). Això concedirà un ‘efecte base’ als comptes del 2023 suficient per assumir la despesa més gran pressupostada, ha explicat De Cos.

La intensa recaptació fiscal obtinguda el 2021 i el 2022 està darrere d’aquesta millora dels comptes. En tot cas, el governador ha recomanat al Govern que sigui prudent i que no faci servir els ingressos més elevats en el compromís d’una despesa estructural més gran mentre no es confirmi que aquesta recaptació més alta –que l’Executiu vincula a l’aflorament de 285.000 llocs de treball de l’economia submergida– es consolida. El governador ha evocat el preludi de la crisi financera del 2008, que va venir precedida d’un augment extraordinari dels ingressos, vinculat al boom immobiliari, que després es va esfumar. Per això va remarcar que les mesures anticrisi que adopti el Govern haurien de ser «temporals i focalitzades» en els col·lectius més vulnerables, ja que el contrari –va advertir– alimentaria la inflació i danyaria els comptes públics.

Pacte de rendes

Durant la seva compareixença De Cos ha tornat a remarcar la conveniència d’arribar a un pacte de rendes entre treballadors, empresaris i sector públic que ajudi a frenar l’avenç de la inflació. En particular, ha opinat que només les pensions més baixes haurien de pujar el 2023 d’acord amb la inflació d’aquest any (a l’entorn del 8,5%).

El governador ha reconegut que, fins ara, treballadors i empresaris han participat d’un «pacte de rendes tàcit», amb moderació de salaris i marges de benefici. Però adverteix que aquest acord tàcit podria estar arribant a la seva fi, segons es desprèn de la creixent incorporació de clàusules de garantia salarial als convenis col·lectius i de l’impuls de la inflació subjacent, que estaria mostrant «un ràpid trasllat dels costos energètics als preus finals». La meitat dels béns i serveis que integren la cistella de la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) ja va anotar pujades superiors al 4% al setembre, segons les últimes dades de l’IPC publicades per l’INE, a les quals s’ha referit el governador.

Pensions

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

En la seva intervenció davant la Comissió d’Economia del Congrés, el governador s’ha tornat a referir a la reforma del sistema de pensions per remarcar que les mesures adoptades fins ara pel ministre José Luis Escrivá no aconsegueixen frenar ni compensar la despesa més elevada derivada de la derogació de les lleis del Partit Popular. «Els compromisos més importants de despesa associats a la derogació dels elements centrals de la reforma del 2013 no han sigut compensats encara en la seva totalitat per les noves mesures introduïdes recentment», segons el Banc d’Espanya, que afegeix: «Per això, sembla probable que fer front als increments de la despesa en pensions que es derivaran de l’envelliment poblacional requerirà noves actuacions en el futur pel costat dels ingressos, de les despeses o de tots dos», tal com ha advertit en anteriors ocasions.

Tipus d’interès

El governador ha reafirmat el propòsit del Banc Central Europeu de continuar apujant els tipus d’interès –com ja va començar a fer al juliol i al setembre– per tal d’ancorar les expectatives d’inflació en el seu objectiu del 2%. Amb tot, Hernández de Cos ha assumit les conseqüències negatives que això comportarà per a certs col·lectius i per als comptes públics. El Banc d’Espanya estima que la pujada de les hipoteques ja ha afegit quatre punts al percentatge de famílies vulnerables, amb dificultats per atendre els seus pagaments, fins al 14%. A més calcula que la inflació més elevada ja tindrà un sobrecost de 4.000 milions d’euros en paga d’interessos del deute públic aquest any (pels títols vinculats a la inflació) i que la pujada de tipus elevarà del 2,2% actual al 2,7% el 2024 el pes del pagament d’interessos del deute públic sobre el PIB.