Les ajudes a la calefacció central estaran condicionades a la instal·lació de comptadors individuals abans de l’octubre del 2023

Una setmana després de la presentació del pla de contingència, el Consell de Ministres aprova un nou paquet de mesures energètiques per valor de 3.000 milions d’euros que inclouen la creació d’una tarifa d’estalvi per a les comunitats de veïns amb calefacció central, però condicionada a la instal·lació de comptadors individuals abans de l’hivern que ve (30 de setembre de 2023), que s’estima que podria arribar a 1,7 milions de llars. És el desè decret des del juny del 2021 «dedicat a protegir famílies i teixit productiu i accelerar la transformació energètica adequada» ha defensat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en la roda de premsa posterior a la reunió dels ministres. I és probable que no sigui l’última, una cosa que dependrà de «com evolucionin les circumstàncies».

«L’escut social està preparat no només per estendre’l segons el que passi aquest hivern, sinó durant tot l’any 2023», ha afegit Ribera, en línia amb el pla pressupostari enviat a Brussel·les, en què el Govern es guarda la possibilitat d’aprovar mesures per valor de 17.000 milions d’euros el pròxim exercici sense incomplir el dèficit. Així, aquest dimarts s’han aprovat 18 de les 73 mesures que componen el pla de contingència (a les quals s’afegeixen 13 més de ja desplegades), tot i que moltes són ampliacions de mesures en vigor. És el cas de la pròrroga fins al 31 de desembre les deduccions de l’IRPF per rehabilitació per a les llars i la limitació del preu del gas de la tarifa regulada (TUR) per «donar estabilitat i tranquil·litat» a totes les famílies (com a novetat, s’assumeix el dèficit per part dels Pressupostos, mentre que fins a l’1 d’octubre es va crear un deute amb les comercialitzadores que s’ha de pagar en el futur)

També fins al 31 de desembre s’estén la flexibilització dels contractes d’electricitat i s’amplia per afectar també els de gas. L’objectiu és que autònoms i empreses puguin canviar el seu cabal (potència contractada) més d’una vegada a l’any, de manera que es redueixin els seus costos fixos. I s’estendrà també la minoració del gas, la retallada d’ingressos per a les centrals nuclears i renovables que es beneficiessin de la pujada del preus del gas a 67 euros per megawatt-hora. Aquesta mesura té una recaptació molt limitada, però el Govern defensa que funciona perquè serveix perquè les grans empreses limitin les seves ofertes a aquest preu.

Calefacció central

Entre les novetats destaca la creació d’una nova tarifa regulada per a la calefacció central, que cobrirà el 100% del consum equivalent a la mitjana dels últims cinc anys, mentre que si hi ha excessos de consum addicional s’aplicarà el nou preu regulat amb un increment del 25%. L’impacte estimat és d’una reducció del 50% de la factura del gas, respecte a l’alternativa d’una tarifa lliure actual, segons fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquestes comunitats hauran de contractar aquesta tarifa a través de les comercialitzadores de referència i firmar una declaració responsable amb acord de la junta de veïns amb el compromís d’instal·lar els comptadors individuals abans de l’hivern que ve. En cas de no fer-ho, se’ls aplicarà el preu regulat amb un increment del 25%.

Per facilitar els canvis de comercialitzador, l’Executiu regula la rescissió de contractes amb un preu màxim de penalització que poden aplicar les companyies. I en cas que el consumidor tingui contractats serveis addicionals, com el manteniment de calderes, etc. es rescindeixen de manera automàtica.

Bo social

També es crea una nova categoria el bo social elèctric, per arribar a 1,5 milions de llars que s’estima que tenen una renda mitjana anual d’entre 12.000 euros en el cas d’un adult i 28.000 euros per a una família de quatre membres amb una rebaixa del 40% de la factura. Aquests consumidors no rebran de manera automàtica el bo social tèrmic (una espècie de xec que assumeix l’Executiu per pagar la calefacció en els mesos d’hivern que reben de manera automàtica els beneficiaris del bo social elèctric).

En el cas de la resta de beneficiaris d’aquesta ajuda, es reforcen els percentatges actuals –a l’elevar el descompte del 60% i el 70% al 65% i 80%– i s’incrementa en un 15% l’energia subjecta al descompte. Segons fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, amb aquestes mesures es dona cobertura al quart decil de llars amb menor renda a Espanya. Respecte al bo social tèrmic, s’incrementa l’ajuda mínima fins a 40 euros i la mitjana a 375 euros, tant per a l’any 2022 com per al 2023. Però, com a novetat, els nous consumidors.

Nova factura

A més, a partir de l’1 de desembre, les factures de llum i gas que es reben a les llars mes a mes seran diferents per incloure el consum mitjà dels veïns (codi postal) i, així, fomentar l’estalvi. També, en el cas del gas s’introdueix un codi QR, com en la factura de llum, per poder comparar les ofertes a través d’un enllaç a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). S’hi incorporaran recomanacions d’estalvi i eficiència i s’unificarà la manera com les comercialitzadores han d’informar sobre el mecanisme ibèric amb informació que inclourà el preu mitjà del mercat majorista (OMIE), el cost mitjà de l’ajust i el preu mitjà sense mecanisme ibèric. Deduccions fiscals

l’1 de desembrefactures de llum i gas que es reben a les llars mes a mes seran diferentsconsum mitjà dels veïnss’introdueix un codi QRenllaç a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).recomanacions d’estalvi i eficiènciapreu mitjà del mercat majorista (OMIE), el cost mitjà de l’ajust i el preu mitjà sense mecanisme ibèric. Deduccions fiscalsTambé és una novetat la llibertat d’amortització en inversions en energies renovables en l’impost de societats per a «consum propi o substitució de l’ús de combustibles fòssils a renovables tèrmiques» en el cas de les empreses, fins a un màxim de 500.000 euros. No afectarà per al desenvolupament de més potència renovable, segons ha aclarit Ribera. Aquesta mesura està en línia amb els incentius que ja tenen les llars per a la rehabilitació –amb una millora de l’eficiència del 7% es descompta el 20% de l’invertit fins a un màxim de 5.000 euros anuals i amb una millora del 30% fins al 40% de descompte fins a un límit de 7.500 euros anuals– que s’estenen fins a finals de l’any que ve.

Autoconsum fins a 1 quilòmetre

D’altra banda, per fomentar la instal·lació renovable, s’incrementa a un quilòmetre la distància per a autoconsum, que actualment està limitada a 500 metres, però només a instal·lacions d’autoconsum que estiguin en terrats o teulades. «És important parlar d’autoconsum per a consum propi amb marge d’abocament petit que és diferent que fer negoci anomenant-lo autoconsum», ha precisat la vicepresidenta, en relació amb la insistència de part del sector per ampliar encara més aquesta distància.

Es crea la figura de gestor d’autoconsum compartit –perquè una persona o ens pugui representar els veïns i prendre decisions que d’una altra manera requeririen la firma de cadascun d’ells– i se simplifica la tramitació administrativa per a instal·lacions renovables fins a 500 quilowatts (actualment aquesta tramitació accelerada era limitada a projecte de 100 quilowatts).

En l’àmbit dels gasos renovables, es declara d’utilitat pública les escomeses per connectar la xarxa de transport i gas natural per fomentar l’ús d’aquesta tecnologia.

Enllumenat públic

Notícies relacionades

¿Com funcionarà la nova tarifa regulada de la llum?

El Govern central llança la proposta de tarifa regulada de la llum per evitar vaivens en el preu de la factura

La nova norma també actualitza el reglament d’enllumenat públic exterior –-que consumeix un 2% del consum total nacional-– per substituir les bombetes amb l’objectiu d’augmentar els requisits mínims d’eficiència (un 119% per a l’enllumenat funcional i un 163% per a l’enllumenat ambiental). Alhora, s’actualitza el sistema d’etiquetatge mitjançant lletres per donar a l’usuari final informació més realista sobre l’eficiència energètica de la seva instal·lació i es potenciarà l’estalvi.

«Ens consta que el pes de la il·luminació exterior per als comptes dels ajuntament és tan important que volen canviar-la», ha assegurat Ribera. Aquest nou reglament afectarà la il·luminació pública (carreteres i carrers), cosa que inclou la de les administracions i d’agents privats que il·luminin espais públics, com les autopistes de concessionaris. Serà obligatori per als projectes que s’iniciïn l’1 de gener, els que s’hagin iniciat abans, tenen un any per acabar-se.