L’Autoritat Fiscal critica la falta de claredat dels Pressupostos en ingressos i en despeses

La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha qüestionat amb duresa les «carències» d’informació en el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2023 que, des del seu punt de vista, fan impossible el control de la seva eficàcia i de la seva posterior execució. Malgrat les dicrepàncies entre l’Airef i el Govern sobre el creixement real de l’economia el 2023, Herrero ha admès que és «factible» el compliment dels ingressos, ja que la inflació, segons les seves estimacions, serà més alta del que es desprèn de les projeccions del Govern, i això es traduirà en una recaptació més elevada per impostos indirectes.

Tant és així que, segons les projeccions de l’Airef, el dèficit públic se situarà el 2022 a l’entorn del 4,4% (per sota de la previsió oficial del 5%) i baixarà al 3,3% el 2023 a l’improbable escenari de nul·la adopció de mesures contra la crisi energètica i la inflació amb què el Govern ha confeccionat el projecte de Pressupostos (per a aquest escenari l’Executiu projecta un dèficit del 3,9%). En un supòsit més probable de pròrroga al 2023 de mesures anticrisi d’un calibre similar a les del 2022, l’Airef eleva al 4,6% la previsió de dèficit (el Govern manté també per a aquest escenari una dèficit del 3,9% després de reconèixer més ingressos que els incorporats en el seu propi projecte de Pressupostos).

Les carències

Aquestes són algunes de les conclusions a les quals s’ha referit la presidenta de l’Airef durant la seva compareixença en la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats. En particular, les «carències» del projecte de Pressupostos del 2023 que l’Autoritat Fiscal ha posat de manifest apunten, en primer lloc, a la «infravaloració» dels ingressos, ja que «parteixen d’unes previsions de tancament que no són realistes», ja que no incorporen la informació més recent del 2022. «Valorem la prudència quan es tracta de fixar els ingressos de l’any vinent, però quan afecten l’actual no és la prudència el que ha de primar, sinó el realisme», ha apuntat la presidenta de l’organisme supervisor.

A més –ha afegit Herrero– el projecte de llei omet projectar l’impacte de les previsibles mesures de lluita contra la inflació que el mateix Govern ja ha reconegut que s’adoptaran el 2023. «Una setmana després de presentar el projecte al Congrés, el Govern ja ha anunciat noves mesures per al 2022. A més, ha presentat a Brussel·les un possible escenari pressupostari amb adopció de mesures que no apareix reflectit en el projecte de Pressupostos», ha criticat Herrero.

En tercer lloc, l’Airef censura la falta d’informació en Comptabilitat Nacional de l’execució dels fons europeus.

Anàlisi «demolidora»

L’anàlisi pressupostària de l’Airef ha sigut «demolidora amb el Govern», segons l’expressió feta servir per la portaveu del PNB, Begoña Sagastizábal. «Jo estic disposat a recolzar el Pressupost, però neix viciat. M’estan demanant que aprovi uns Pressupostos amb uns ingressos que el mateix Govern diu que no són reals i unes despeses que tampoc ho són», ha dit queixant-se el portaveu del PDECat, Ferran Bel. El portaveu del PP, Miguel Ángel Paniagua, ha parlat d’«inconsistència, carències i falta de credibilitat dels Pressupostos» i de «trilerisme pressupostari [del Govern], més que de responsabilitat fiscal».

Al Govern «no se li n’ha anat l’olla»

L’anàlisi de l’Airef ha causat evident malestar entre els dos grups parlamentaris que sostenen el Govern de coalició. El portaveu d’Unitat Podem, Txema Guijarro, s’ha referit a l’Airef com la «veu de la consciència» del Govern i «la veu de la consciència fiscal del país» i ha advocat per «agafar-se amb esportivitat» les crítiques. «El paper de l’Airef –ha dit Guijarro– és que el Govern no faci els comptes de la lletera, que no se li’n vagi l’olla. I crec que al Govern no se li n’ha anat l’olla, després de sentir la seva intervenció», ha resumit Guijarro.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Herrero havia explicat que l’Airef veu «certa focalització», a favor de les rendes més baixes, en les mesures anticrisi adoptades pel Govern, tal com recomanen els organismes internacionals. A més, va advertir que la licitació de les inversions amb càrrec als fons europeus s’han accelerat intensament a l’agost i al setembre. Herrero, però, va dir que els comptes del Govern només compliran l’exigència de la Comissió Europea de frenar la despesa corrent en l’improbable escenari que no s’adoptessin mesures anticrisi el 2023.

La portaveu del PSOE, Patricia Blanquer, va defensar que «el Govern compleix i la fa de manera transparent» i es va quedar amb la valoració de l’Airef que les diferents estimacions de l’Executiu es mouen «dins d’un interval raonable». «On alguns veuen falta de transparència en els ingressos, nosaltres hi veiem prudència», va concloure la portaveu socialista.