11.000 calderes de gasoil i carbó tenen els dies comptats

Més del 80% dels immobles espanyols suspenen en eficiència energètica, és a dir, tenen certificats energètics amb qualificació E o F, com queda reflectit en l’últim cens de població i vivendes elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això significa que encara queda molt camí per recórrer a l’hora de descarbonitzar el parc de vivendes, i una de les grans tasques pendents per aconseguir-ho és eliminar definitivament relíquies del passat, com les calderes centralitzades de gasoil i carbó.

Malgrat que molta gent es pugui estranyar de la seva existència en ple segle XXI, el cert és que a Espanya encara es poden comptar més de 140 calderes de carbó i al voltant de 9.750 de gasoil. Aquests aparells són responsables de part de les emissions contaminants i nocives per a la salut que hi ha en l’aire, especialment a les grans ciutats.

De fet, una caldera de carbó genera 216 mg/KWh de partícules PM10 (partícules amb diàmetre inferior a 10 micres), mentre que una caldera de gasoil en genera 18 mg/KWh. En canvi, una caldera alimentada per gas natural genera tot just 0,7 mg/KWh, és a dir, una quantitat molt inferior. En el cas d’un altre dels contaminants més nocius, com els òxids de sofre (SOx), el carbó genera 1.577 mg/kwh i el gasoil, 340 mg/kwh, mentre que el gas natural no emet aquest tipus de gasos perquè és lliure de sofre en la seva composició.

Qualitat de l’aire a les grans ciutats

Si a les xifres anteriors se li sumen les partícules generades pel trànsit rodat, el resultat és que la qualitat de l’aire de les grans ciutats espanyoles deixa molt a desitjar. Per exemple, en zones del sud de Madrid com Getafe, Leganés, Fuenlabrada i Aranjuez s’ha superat en les últimes setmanes el límit diari aconsellat de PM10, que és de 50 micrograms per metre cúbic. De moment, això sí, no s’han superat els límits anuals. I a l’àrea metropolitana de Barcelona també se solen superar aquests límits de partícules en suspensió, especialment en barris del centre de la capital, com l’Eixample, i en ciutats de la perifèria, com Granollers i Montcada i Reixac.

Per això, qualsevol acció encaminada a reduir les emissions contaminants suposa un pas endavant en matèria mediambiental i també de salut. En aquest sentit, eliminar definitivament les calderes de carbó i gasoil suposarà una millora en la qualitat de l’aire que tots respirem, tant de manera directa (emissions) coa indirecta, ja que extreure carbó i produir gasoil implica una elevada despesa energètica. A part, la legislació vigent prohibeix l’ús de combustibles fòssils d’origen sòlid (com el carbó) per alimentar les instal·lacions tèrmiques dels edificis, per la qual cosa fa temps que diferents administracions impulsen plans Renove per erradicar les sales de calderes més contaminants.

Ajudes a la renovació

Salamanca és la localitat que té més calderes contaminants de carbó i gasoil, amb un total de 1.109, seguida de Lleó (1.097) i Madrid (958). En el cas de la capital espanyola, les ajudes públiques disponibles obren la porta que les obres de substitució de les velles calderes per d’altres de gas natural puguin rebre una subvenció de fins al 80% del cost total. Es tracta del pla Renove de sales de calderes per a obres que es duguin a terme fins al 31 de desembre dins del marc del pla Madrid 360.

Aquest pla, al qual poden adherir-se lliurement les empreses instal·ladores i les de manteniment, té per objecte la transformació d’antigues sales de calderes que utilitzin carbó, gasoil o bé altres combustibles contaminants a noves sales amb calderes de condensació que facin servir el gas natural com a combustible. És a dir, que siguin més eficients i més segures. L’import dels incentius depèn de la potència final de les calderes instal·lades, amb un límit màxim una mica superior als 14.000 euros.

Així mateix, la Comunitat de Madrid ha anunciat recentment la posada en marxa d’un programa d’ajudes de fins a 350 euros per als ciutadans que vulguin substituir les seves antigues calderes per altres de més modernes i eficients a fi de reduir el seu consum energètic. En aquest cas, fa referència als aparells individuals, no a les sales centralitzades. La mesura pretén arribar fins a 15.000 llars i podria suposar una reducció del 20% de consum de gas per vivenda.

En altres comunitats autònomes també continuen vigents plans d’ajuda per a la millora de l’eficiència energètica de les llars que persegueixen la substitució de les calderes més contaminants. Al Principat d’Astúries disposen d’un pla Renove específic per a les calderes, mentre que les ajudes a Galícia, Catalunya i el País Basc s’inclouen en els programes de rehabilitació energètica de vivendes i edificis vinculades als fons europeus Next Generation.

Avantatges de la caldera de gas natural

La substitució de la caldera té grans avantatges tant a nivell econòmic com mediambiental. Sobretot perquè, en els últims anys, les calderes de gas natural han experimentat tota una sèrie d’avenços tecnològics i han millorat en seguretat i eficiència, mentre que les calderes de carbó segueixen amb el mateix sistema obsolet. A més, es pot passar d’un sistema centralitzat a un d’individual en el qual cada veí faci ús autònom de la calefacció i l’aigua calenta sanitària.

En primer lloc, el canvi es notarà a la butxaca, ja que, si bé el cost de les matèries primeres és semblant, les calderes de carbó necessiten la contractació d’un tècnic que recarregui diàriament la caldera, una despesa que incrementa bastant el cost del servei i, per tant, la quota de la comunitat. I, pensant en el planeta, el gas natural contamina un 36% menys que un combustible fòssil, com el carbó. A més, és molt més segur, tant per la seva tecnologia com perquè es revisen de manera obligatòria cada dos anys.

D’altra banda, el treball d’innovació dut a terme pels fabricants ha implicat les calderes de condensació, que tenen la capacitat de reaprofitar la calor latent procedent dels vapors d’aigua, per la qual cosa el seu rendiment arriba a ser un 100% (o més) superior. Per això a Europa només es poden fabricar aquests aparells des del 2015 i els plans Renove impulsen els ciutadans a adquirir-los, ja sigui substituint les sales centrals o bé les seves antigues calderes individuals.

Notícies relacionades

La UGT reclama més subvencions per a la negociació col·lectiva i la igualtat

Veolia, Enagás i l’Ajuntament de BCN utilitzen el fred per produir energia

En comparació amb les calderes convencionals i gràcies a la tecnologia d’aprofitament de la calor de condensació, aquestes calderes aconsegueixen un estalvi aproximat a un 30% en el consum d’energia. Això es tradueix directament en una reducció de la factura del gas, de manera que la inversió en la compra d’una caldera d’aquestes queda amortitzada en pocs mesos. També redueixen les emissions contaminants i el seu funcionament és més silenciós.

És per això que les calderes de carbó i gasoil tenen, per fi, els dies comptats. I això és una bona notícia per al medi ambient i per a la qualitat de vida dels ciutadans. La Universitat Politècnica de Madrid calcula que, gràcies a l’eliminació de les calderes de carbó i la reducció de les de gasoil a meitat del 2027, objectiu fixat pel pla Madrid 360, es rebaixaran els òxids de nitrogen a la capital espanyola en 90 tones anuals. Un canvi substancial que suposa un pas endavant a l’hora de configurar ciutats més sostenibles i saludables.