Un error d’Hisenda obliga una jutge a absoldre un empresari i exdirectiu de l’Espanyol de frau

La sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, relata que l’Agència Tributària va iniciar les actuacions contra aquest empresari, defensat per l’advocat Manuel González Peeters, el 6 d’octubre del 2009. Aquell dia, es van personar al seu domicili i a la seu de seu de les seves empreses de manera simultanieja els inspectors. Un jutjat contenciós administratiu havia autoritzat l’entrada i registre a la vivenda i a les oficines, dependències en les quals es «va recollir nombrosa» documentació sobre l’activitat comercial de l’imputat i es va copiar informació dels ordinadors.

La titular del Jutjat Penal número 2 de Barcelona, María del Carmen Hernández, remarca en la seva sentència que quan el 30 de setembre del 2009 es va autoritzar aquesta entrada i registre «no existia un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagués notificat als inspeccionats» amb la «indicació dels impostos i períodes que afectaven les indagacions». Les fonts jurídiques consultades afirmen que una resolució del Tribunal Suprem, del setembre del 2021 determina els requisits tant dels jutjats per concedir una autorització de registre com la sol·licitud de l’Administració per demanar-la. Així només pot concedir-se com a conseqüència de l’existència d’un procediment d’inspecció tributària que Hisenda ha d’haver comunicat. 

A l’empresari Suñé-Humet no se’l va informar prèviament el procediment inspector, tal com va argumentar el seu advocat González Peeters, per la qual cosa el jutjat considera que l’entrada al seu domicili i a les seves empreses era nul·la i, per tant, no es pot utilitzar la informació i documentació obtinguda per imputar-li els vuit delictes fiscals. La Fiscalia de Barcelona ja ha recorregut l’absolució de l’empresari.

Procediment sense notificar

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La sentència precisa que «les imputacions per les defraudacions a la Hisenda que s’adrecen contra l’acusat i el responsable civil (una de les seves empreses) s’afirmen de manera directa en la prova obtinguda com a conseqüència d’una entrada inspectora que no es trobava connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagués notificat a l’inspeccionat, amb indicació dels impostos i períodes que afectaven les indagacions, per la qual cosa la interlocutòria d’entrada i registre era nul», amb referència a la decisió del jutjat contenciós administratiu.

A l’entendre de la magistrada, amb aquesta actuació «es conculca el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili» que recull la Constitució, «i són invàlides les proves obtingudes com a conseqüència de l’esmentada entrada» i de les quals es deriva «directament» l’acusació penal contra l’empresari, com a testificals i pericials. «No existint prova de càrrec practicada amb les degudes garanties que acreditin les imputacions formulades, procedeix el dictat d’una sentència absolutòria», argumenta la togada. La jutge afegeix que la investigació judicial «ha patit una dilació molt notable en la seva tramitació»