Energia

Del MidCat al BarMar, les claus

Una canonada submarina entre Barcelona i Marsella substituirà el gasoducte que havia de creuar el Pirineu

Amb la invasió de Rússia a Ucraïna es va desempolsegar el projecte del MidCat, el gasoducte que havia de connectar Espanya amb França a través del Pirineu, paralitzat des de fa anys. Una de les entitats que més va pressionar perquè es portés a terme aquest projecte va ser la patronal catalana Foment del Treball. El Govern espanyol va assumir la idea amb l’objectiu que en el futur servís perquè transités hidrogen verd. Després de l’última reunió dels presidents Pedro Sánchez, Emmanuel Macron (França) i António Costa (Portugal), el MidCat ha passat a ser història i l’alternativa pactada, batejada com a BarMar, sense que se n’hagin donat a conèixer gaires detalls, ni tècnics ni de finançament, és una canonada submarina entre Barcelona i Marsella per transportar hidrogen verd i, temporalment, gas natural.

La connexió

Un dels canvis principals és que la connexió, en comptes de fer-se a través del Pirineu, una idea rebutjada pel president francès per considerar-la costosa i per entendre que entraria en marxa d’aquí a uns anys, serà submarina. Aquest corredor verd de 360 quilòmetres connectarà el port de Barcelona, on hi ha la regasificadora més gran de les sis que té de la península Ibèrica (transformen el gas líquid transportat en barcos), amb el de Marsella. Això permetrà transportar el gas que procedeix d’Algèria a través de la península Ibèrica i portar-lo a França i d’allà a la resta d’Europa. Per això Alemanya, que ha pressionat perquè s’acordés algun tipus d’interconnexió per reduir la seva elevada dependència del gas rus, aplaudeix la iniciativa. El que sembla rebutjar-se és una altra connexió submarina entre Barcelona i el port italià de Liorna, que també reclamen entitats com Foment del Treball. Per assegurar les interconnexions de fonts renovables en el futur, l’acord inclou el compromís de concloure el projecte que connecta Celorico da Beira, a Portugal, i Zamora (CelZa).

La matèria primera

Un altre dels canvis respecte al MidCat, pensat per al transport del gas i en el futur modificar-lo perquè pogués circular-hi hidrogen verd, és que es pensa al revés. És a dir, es dissenyarà per portar hidrogen verd, un combustible no contaminant obtingut mitjançant l’ús d’energies renovables, i inicialment, durant un període de transició, perquè hi circuli gas natural.

El finançament

Una de les claus del projecte, com va passar amb el MidCat és qui o com es finançarà. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera defensava que, al ser un projecte europeu, el finançament del MidCat hauria d’anar a càrrec de la Unió europea (UE). No s’ha detallat en el cas del BarMar d’on sortiran els diners o qui el finançarà. Aquest és un assumpte essencial. Espanya aposta pels fons europeus. Aquest serà un dels punts de discussió en les pròximes setmanes. Tampoc s’ha donat a conèixer el cost d’aquesta infraestructura.

Els vencedors i vençuts

Enterrar el MidCat, amb una inversió prevista de més de 3.000 milions d’euros en què havia de participar Enagás, sense cap alternativa, hauria sigut una autèntica derrota per a Espanya i Portugal, que també es beneficia del BarMar i millorarà la seva interconnexió amb la xarxa espanyola. Amb la nova infraestructura proposada, el president francès, Enmanuel Macron, evita conflictes interns a l’enterrar un gasoducte que havia de discórrer per una zona protegida. Per la seva banda, Pedro Sánchez i António Costa, els presidents d’Espanya i Portugal, poden ‘vendre’ que han aconseguit un acord per a una interconnexió amb la resta del continent. Una de la idees és que Barcelona i, per tant, Espanya, es converteixi en el ‘hub’ del gas i després de l’hidrogen verd del sud d’Europa. És una cosa que estimula també un projecte previst amb fons europeus com la vall de l’hidrogen a la zona de Tarragona i que ha merescut l’aplaudiment del president Pere Aragonès.

Els terminis

Aquesta és una de les incògnites, ¿quan podrà funcionar la nova infraestructura? No s’han donat a conèixer previsions en aquest sentit, però en tot cas es tracta d’una obra a mitjà o llarg termini, amb qüestions essencials per resoldre com el finançament. És una de les claus: si es considera un projecte entre països individuals o un projecte d’envergadura europea i que, per tant, mereix ser finançat per Brussel·les.

Temes:

Emmanuel Macron Energies renovables Energia Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris