¿Què passa amb sous, pensions i ajudes si es prorroga el Pressupost?

Quan un Parlament no dona la seva aprovació abans del 31 de desembre als Pressupostos de l’any següent, s’activa la pròrroga automàtica dels Pressupostos inicials de l’any anterior amb efectes des de l’1 de gener. Això ha passat en nombroses ocasions tant a l’Estat, com a Catalunya i altres comunitats autònomes i ajuntaments. Una altra qüestió és que, abans que arribi l’1 de gener, el Govern decideixi aprovar el que es coneix com «un decret de pròrroga pressupostària» que, a la pràctica, serveix per incorporar les mesures més urgents que l’Executiu vol que estiguin en vigor l’1 de gener, com podria ser la pujada salarial pactada amb els funcionaris.

La pròrroga automàtica d’uns Pressupostos comporta que els sous dels empleats públics es mantinguin congelats, respecte de l’any previ. El Govern ha pactat amb els sindicats una pujada salarial del 2,5% per al 2023 que podria arribar al 3,5%. A través d’un decret de pròrroga aprovat abans que acabi el 2022, o fins i tot en un altre de posterior, el Govern pot decidir que hi ha raons d’«urgència i necessitat» per aplicar la pujada salarial pactada amb efectes des de l’1 de gener i generar, per a això, la corresponent modificació pressupostària (suplement de crèdit).

En aquest cas, ni tan sols caldria un decret llei per aplicar amb efectes des de l’1 de gener de 2023 una pujada de les pensions igual a la variació mitjana de l’índex de preus de consum (IPC) entre el novembre del 2021 i el novembre del 2022, que, segons s’estima, se situarà a l’entorn del 8,5%. La pujada s’aplicarà l’1 de gener hi hagi o no nou Pressupost, sense necessitat d’un decret llei ad hoc, i això és així perquè la regla per apujar les pensions és una obligació que neix de la llei de Seguretat Social i perquè la partida de pensions té la condició de «crèdit ampliable»; és a dir, s’ha d’atendre l’obligació de pagament sense cap restricció pressupostària. El pagament de les prestacions d’atur és un altre dels crèdits ampliables dels Pressupostos.

El Govern ha transmès a la Comissió Europea el seu propòsit d’aplicar el 2023 mesures de despesa contra la crisi energètica i la inflació per un import similar al resultant el 2022, que situa a l’entorn dels 10.000 milions. En concret el 2022 s’està aplicant la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant, ajudes sectorials, l’ampliació dels bons energètics, els descomptes per a abonaments de transport, una pujada addicional de l’Ingrés Mínim Vital i de les pensions mínimes, i altres mesures. El Govern encara no ha anunciat quines d’aquestes mesures preveu prorrogar o si en dissenyarà altres de noves. No obstant, aquest mateix dimarts, el Consell de Ministres ha aprovat un altre paquet addicional, per 3.000 milions, amb vigència fins al 31 de desembre del 2023. Si no hi hagués un nou Pressupost, qualsevol d’aquestes mesures podria ser incorporada en un decret llei –amb el corresponent mandat de suplement de crèdit o de crèdit extraordinari– per a la seva aplicació el 2023 tot i que, això sí, hauria de ser validat pel Parlament.

El Govern també podria incorporar en un decret llei mesures com la rebaixa de l’IVA del gas i de l’electricitat o qualsevol altra de les que estan en vigor el 2022 en resposta a la crisi energètica. També podria adoptar per decret les pujades i rebaixes fiscals que apareixen en el projecte de Pressupostos. En matèria d’impostos, qualsevol modificació dels tributs vigents es pot fer per decret llei, amb la consegüent aprovació del Parlament. Per crear un tribut sí que és precís una llei, com la que es tramita en aquests moments al Congrés per a la posada en marxa de les noves taxes sobre la banca i sobre les energètiques i en la qual Hisenda preveu introduir, a través d’una esmena parcial, la creació del nou impost de solidaritat per a patrimonis a partir de tres milions d’euros. Per a qualsevol d’aquests plans del Govern és indiferent que hi hagi o no un nou Pressupost el 2023.

Els crèdits consignats per a inversió són els únics que, amb caràcter general, no es prorroguen l’any següent quan no s’aconsegueix aprovar un Pressupost. La raó és lògica: si el Pressupost del 2022 va establir un crèdit per a una nova carretera determinada no té sentit prorrogar una partida per a una obra ja acabada. Aquest principi podria posar en risc la planificació de les inversions previstes per al 2023 cofinançades amb fons europeus. No obstant, de nou, aquest no és un problema que no es pugui resoldre amb l’aprovació d’un o diversos reials decrets i els seus corresponents crèdits extraordinaris, segons expliquen les persones expertes en tècnica pressupostària.

En principi, si es prorroguen al 2023 els Pressupostos del 2022 les transferències de l’Estat a les comunitats autònomes no podrà créixer el 24% previst i es veuran privades d’un augment de 26.130 milions que elevarien la xifra a 134.336 milions. En el cas de Catalunya, estarien en joc 3.100 milions addicionals respecte a l’actual exercici, amb els quals arribarien als 26.560 milions, segons les estimacions de la Generalitat. No obstant, de nou aquest escull podria ser resolt mitjançant un decret llei. El 2019 ja es va donar aquesta circumstància i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va aconseguir l’aval de l’Advocacia de l’Estat per resoldre-la per la via d’un decret llei mentre va impulsar una reforma legal per evitar dubtes legals posteriors.