La fusió CaixaBank-Bankia aportarà més de 1.000 milions de beneficis a l’Estat el 2022

Es tracta, això sí, d’uns beneficis comptables, que no disminueixen la xifra del rescat estatal a la banca ni redueixen el dèficit i el deute públics. La majoria d’aquests impactes, així, es van reflectir en els comptes de l’Estat quan aquest va desemborsar els fons necessaris per salvar les entitats en fallida el 2012. La normativa comptable, amb tot, obliga a anar reflectint cada any en els comptes del FROB l’import considerat «recuperable» de la inversió pública en el banc. Aquest import, que no va parar de baixar en els anys previs a la fusió, es va reduir encara més i de manera notable per aquesta operació, quan l’Estat va passar de tenir una posició majoritària i de control a Bankia (61,83% de capital) a ser el segon accionista i minoritari a CaixaBank (16,11%). Però ara està augmentant gràcies a la bona evolució borsària del banc català.

Al ser el propietari de control tant de BFA (matriu de Bankia) com de la filial (la mateixa Bankia), el FROB no comptabilitzava la seva participació en totes dues segons el seu hipotètic valor de mercat, sinó en funció del patrimoni net de tot el grup menys els interessos minoritaris (bàsicament, la part del patrimoni net de Bankia que corresponia a la resta dels seus accionistes que no eren l’Estat). El 2020, la imminent fusió del banc amb CaixaBank va obligar el grup BFA a reclassificar la seva participació a Bankia com a disponible per a la venda i a recalcular a la baixa el valor dels actius que traspassaria. Això va provocar que el patrimoni net del grup bancari baixés de 9.530 a 5.974 milions d’euros, de la qual cosa es van derivar les pèrdues esmentades per al FROB de 3.556 milions.

Nou criteri comptable

En els comptes del 2021 es va reflectir un nou deteriorament d’aquest «valor recuperable». Com que BFA va deixar de formar un grup amb la desapareguda Bankia, el FROB va haver de començar a valorar la seva participació segons el patrimoni net individual de BFA (corregit, si n’hi haguessin hagut, per les plusvàlues latents de més fàcil execució). El patrimoni net de BFA, així, va pujar l’any passat dels 4.029 milions del 2020 als 4.491 milions gràcies al 14% de revalorització borsària de la seva participació a Bankia i, després de la fusió, a CaixaBank. Però, malgrat aquest increment, el FROB va patir les pèrdues esmentades de 1.483 milions en els seus comptes del 2021. Els 4.491 milions eren inferiors als 5.974 milions en què estava valorada la participació al tancament del 2020 a causa d’aquest canvi del criteri de comptabilització provocat per la fusió i perquè no hi havia plusvàlues latents que el reparessin parcialment.

La situació és totalment oposada el 2022. CaixaBank ha pujat en borsa entorn d’un 45% des de començament d’any, de manera que el patrimoni net individual de BFA al tancament del setembre havia repuntat a 4.937 milions. Afegits als 916 milions en plusvàlues tàctiques sobre el banc català no reflectides en el patrimoni net de BFA, implica un «valor recuperable» de 5.853 milions, xifra que, respecte als 4.491 milions de l’any passat, suposa un benefici per al FROB de 1.362 milions. La xifra final en els seus comptes de l’any dependrà de l’evolució borsària del banc el quart trimestre, en el qual de moment ha pujat un altre 6%.

Factura final

La presidenta del FROB, Paula Conthe, va apuntar la setmana passada al Congrés que la seva institució tancarà probablement aquest any els seus comptes amb beneficis per primera vegada des de la seva creació el 2009. «Però, de la mateixa manera que les pèrdues d’altres anys eren comptables i no reflectien realment la valoració de la participació a BFA, en aquest cas tampoc llançarem les campanes al vol que per tenir beneficis comptables sigui realment un canvi tan significatiu. El FROB treballa diàriament per maximitzar la recuperació d’ajudes», va apuntar.

Notícies relacionades

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Impostos i el gat de Schrödinger

L’alta funcionària, en qualsevol cas, va tornar a defensar que la fusió CaixaBank-Bankia permetrà a l’Estat una recuperació d’ajudes més marcada. Des que es van anunciar els contactes entre les dues entitats el setembre del 2020, la participació pública s’ha revaloritzat en borsa un 130%, dels 1.965 milions a gairebé els 4.550 milions. «És una notícia positiva sobre quant es podrà recuperar, sense perjudici que hem d’assumir que serà molt difícil recuperar-ne la totalitat», va admetre. La factura final del rescat, així, no se sabrà fins que l’Estat surti del capital (s’ha donat fins al final del 2023 per fer-ho, però el Govern té intenció d’ampliar el termini).

De moment, les arques públiques només han ingressat 346 milions d’euros, l’equivalent a un 1,4% dels 24.069 milions que es van injectar. Bankia va tornar 3.303 milions (als quals se sumen els dividends cobrats de CaixaBank), però aquests fons mai van arribar als comptes de l’Estat perquè van servir per cobrir part de la caiguda en el patrimoni de BFA provocada per les pèrdues que va acumular des del 2015 a causa de la contínua baixada en borsa de Bankia per l’entorn de tipus d’interès negatius. Això ha impedit que el grup comencés a tornar el capital que se li va injectar a les arques del FROB, com estava previst en l’acord assolit amb la Comissió Europea el 2012.