Els sindicats salven els salaris en la indústria, mentre pateixen en els serveis

La renúncia de facto de la gran patronal CEOE a un gran pacte salarial i la seva estratègia d’anar conveni a conveni amenacen d’engrandir les desigualtats entre uns treballadors i d’altres. El múscul sindical es nota en els acords tancats. El metall i les oficines i despatxos donen feina a la província de Barcelona un nombre similar de persones. El primer ha tancat un preacord i allà els sous pujaran el doble del que la patronal està oferint per als segons, que encara no tenen conveni tancat. 

L’absència d’un nou Acord Estatal per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) està eixamplant les desigualtats per sectors i la sortida de la crisi del coronavirus –prolongada i canviada en l’actual crisi de l’IPC– no està sent igual per a tothom. Si bé el sector secundari, especialment aquell més dependent de l’energia, s’està veient més ofegat en els seus marges empresarials per l’encariment general dels subministraments, el sector terciari ve de dos anys covid especialment durs donades les restriccions covid. 

Els ertos –i la consegüent comissió sobre els salaris que les esmentades suspensions comporten– s’han acarnissat amb forta intensitat en gremis com l’hostaleria, l’hoteleria o les agències de viatges, entre d’altres. Oficis on els sous ja de per si són substancialment més baixos que en la indústria. Per exemple, un professional de l’hostaleria cobra –de mitjana– la meitat que un de la indústria manufacturera, segons les últimes dades de l’enquesta d’estructura salarial de l’INE. Els primers el 2020 amb prou feines fregaven els 1.178 euros bruts al mes (en 12 pagues), mentre que els segons estaven en 2.322 euros bruts. 

Bretxa a l’alça

Notícies relacionades

Els beneficis de l’Ibex creixen 8 vegades més que els salaris des de l’inici de la covid

Retrat robot de la clàusula de revisió salarial: IPC anual, sense efecte retroactiu i amb límits

L’actual evolució de la negociació col·lectiva amenaça d’engrandir aquestes bretxes i les centrals majoritàries estan debatent-se entre acceptar acords per sota de les seves expectatives o persistir en la pugna amb les patronals i mentrestant que els empleats segueixin amb els salaris congelats. Va ser el cas recent de la mateixa hostaleria a Barcelona, on UGT va acceptar firmar un nou conveni amb increments retributius del 9% entre 2022-2024 i sense clàusula de revisió salarial de cap tipus. CCOO no va firmar. Malgrat els molts laments dels empresaris del sector per la falta de mà d’obra disposada a treballar, els increments salarials que van acabar oferint es queden molt lluny dels actuals nivells d’inflació. I part de les organitzacions empresarials van decidir no firmar l’esmentat conveni perquè el consideraven excessiu. 

La desigualtat entre sectors –uns amb acords i pau social, davant d’altres amb parcs increments de sou i amb conflicte– amenaça de disparar la conflictivitat laboral. Sindicats alternatius ja han avançat que agreujaran la seva estratègia de pressió i instaran els seus quadros a promoure vagues en aquells centres de treball on tenen presència. A fi d’aconseguir millors salaris i mirar de desgastar la representativitat de CCOO i UGT. És el cas de la CGT de Catalunya, que actualment compta amb 1.485 delegats sindicals, el 3% del total. «Ningú ens regalarà res, l’agitació i la vaga són claus per evitar l’austeritat», afirmen en el seu últim comunicat.