El BCE eleva els tipus al 2% amb una altra pujada extraordinària de 0,75 punts

El Banc Central Europeu (BCE) manté el peu a l’accelerador en la seva lluita contra l’espiral inflacionista. El seu consell de govern, aquest dijous, ha tornat a apujar els tipus d’interès oficials de la zona euro en 0,75 punts percentuals, de manera que el tipus de referència per al finançament de llars, empreses i estats queda en el 2% (el seu nivell més alt des del gener del 2009). Les quotes de les hipoteques i els tipus dels nous crèdits, per tant, continuaran l’escalada que van iniciar a finals de l’any passat.

L’autoritat monetària ha complert el que esperaven el mercat i els analistes al repetir la pujada extraordinària que ja va aplicar el setembre passat. Llavors va elevar els tipus en 0,75 punts en la que va ser l’alça més marcada en els 23 anys d’història de la institució. A finals de juliol, l’organisme presidit per Christine Lagarde va començar a encarir el preu dels diners amb una pujada de 0,5 punts, la primera en 11 anys, la més gran en més de dues dècades i el doble del que havia anticipat en la seva reunió del juny.

«Amb aquesta tercera important pujada consecutiva dels tipus oficials, el consell de govern ha aconseguit un avenç considerable en la reversió de l’orientació acomodatícia de la política monetària», ha assegurat l’organisme, que amb tot ha confirmat que continuarà elevant el preu dels diners malgrat el seu impacte en la ja decreixent activitat econòmica. «La inflació continua sent excessivament elevada i es mantindrà per sobre de l’objectiu durant un període prolongat», ha justificat.

Final del finançament gratuït

El BCE, així mateix, ha decidit passar a cobrar als bancs pel finançament ultrabarat que els va aportar durant la pandèmia amb l’objectiu ara que encareixin encara més el crèdit i que es refredi així la demanda. En aquesta línia, aquestes injeccions de liquiditat passaran de tenir un interès negatiu (les entitats tornaven menys del que manllevaven) a un tipus positiu equivalent a la mitjana dels tres tipus oficials. 

Això posarà fi, així mateix, als ‘beneficis caiguts del cel’ que aconseguien els bancs, ja que ara podien prendre aquest finançament que van obtenir amb tipus negatius del BCE i dipositar-lo en l’organisme amb un tipus que va deixar de ser negatiu al juliol i va passar a ser positiu al setembre (la facilitat de dipòsit, en l’1,5% després de la pujada d’aquest dijous). Per compensar-ho parcialment, el consell de govern ha decidit que totes les reserves mínimes que les entitats han de tenir dipositades al Banc Central passin a estar remunerades segons el tipus d’aquesta facilitat de dipòsit. Des de l’octubre del 2019, hi havia un primer tram d’aquestes reserves que estava remunerat al 0%. 

Sense treva

Així, el Banc Central Europeu, que va començar a elevar els tipus més tard que altres bancs centrals, com la Reserva Federal nord-americana, ha d’aplicar-los una pujada accelerada davant una escalada de la inflació que, com els seus homòlegs d’altres països, va qualificar en un primer moment el 2021 de fenomen transitori. La invasió d’Ucraïna, tanmateix, ha estès l’escalada dels preus més enllà de tota expectativa i no dona treva a les autoritats monetàries.  

L’IPC de la zona euro va arribar al setembre al seu desè màxim històric dels 11 últims mesos, des del 9,1% de l’agost al 9,9%. Al setembre, el BCE va revisar «significativament a l’alça» les seves previsions sobre la inflació. Ara estima un 8,1% de mitjana el 2022, un 5,5% el 2023 i un 2,3% el 2024, en comparació amb el 6,8%, el 3,5% i el 2,1% que va calcular al juny. Els preus, així, s’allunyen del seu objectiu (2% a mitjà termini) al tancament de l’escenari de tres anys sobre el qual basa les seves decisions.

Tambors de recessió

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

L’activitat econòmica pateix les conseqüències de la inflació i l’alça de tipus. Tot i que l’atur de l’eurozona està en mínims (6,6% a l’agost) i el PIB continua creixent (0,8% en el segon trimestre respecte a l’anterior), alguns indicadors avançats d’activitat de diferents sectors econòmics apunten cap a una contracció. En les seves previsions del juliol, el BCE va calcular que l’economia de la zona euro creixeria un 2,8% aquest any, i un 2,1% el pròxim i el 2024, però al setembre va estimar un 3,1%, un 0,9% i un 1,9%, respectivament.

I això en l’escenari central. En el negatiu (que inclou un tall total del subministrament de gas rus i d’altres proveïdors i racionaments en el consum energètic), el PIB entraria en recessió l’any que ve (2,8%, -0,9% i 1,9%).