¿Què amaga la dada del PIB sobre la salut de l’economia espanyola?

En absolut. Les dades de la Comptabilitat Nacional del tercer trimestre mostren que les llars van gastar en el tercer trimestre ni més ni menys que el 10,1% més que en igual període de l’any anterior. En unes circumstàncies normals amb tal creixement del consum privat n’hi hauria prou per disparar el creixement econòmic. Però el cert és que, si es descompta l’efecte de la inflació, el creixement del consum privat en termes reals va ser de tan sols l’1,5%, segons les dades publicades per l’INE. La diferència entre una taxa (10,1%) i una altra (1,5%) es deu a la pujada dels preus. En definitiva, les llars van gastar el 10,1%, però només van consumir l’1,5% més, de manera que la seva despesa amb prou feines va estirar el creixement econòmic.

Tampoc. Aquí passa una cosa similar que amb el consum privat. El destinat per les empreses a invertir va créixer el 9,4% en el tercer trimestre respecte al mateix període de l’any anterior. Però si es descompta l’efecte de la pujada dels preus, la inversió només va créixer el 2,9%, en un perfil clarament desaccelerat.

De nou la resposta a aquesta pregunta està en la inflació. Les empreses espanyoles van exportar a l’exterior en el tercer trimestre ni més ni menys que el 35% més que en l’igual període de l’any anterior. Però en termes, reals, descomptant l’efecte de la inflació, l’exportacions van créixer molt menys: el 18%. Continua sent una taxa de creixement molt important, que manté en nivells record les vendes a l’exterior de les empreses espanyoles. Però el 18% és una taxa menor que la del trimestre anterior (23,1%) i l’empitjorament del context internacional, amb previsions de recessió a dos dels principals mercats espanyols (Alemanya i Itàlia) no inviten a l’optimisme.

Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dijous i els de la Comptabilitat Nacional d’aquest divendres mostren que l’economia espanyola continua creant ocupació, tot i que a menor ritme. En concret, la creació de llocs de treball equivalents a temps complet va créixer en el tercer trimestre a un important ritme del 2,9% (el que suposa un increment de 540.000 llocs de treball en un any), però en el segon trimestre ho feia a una taxa molt superior, del 5,2%. Si es mesura el nombre d’hores treballades la desacceleració queda matisada: aquestes van créixer el 3,3% en el tercer trimestre, una taxa similar a la del segon. Hi ha més dades que es poden extreure de l’estadística de Comptabilitat Nacional: els beneficis de les empreses en el tercer trimestre van créixer l’11,1% respecte al mateix període de l’any anterior, mentre que la massa salarial va avançar el 4,8%. Aquest avenç de la massa salarial és conseqüència sobretot que hi ha més llocs de treball (el 3% més), ja que la remuneració mitjana per assalariat només puja l’1,7% respecte al mateix període de l’any anterior. En conjunt el cost laboral unitari (que té en compte altres elements, com les cotitzacions socials) va créixer el 0,8% en el tercer trimestre, molt per sota de la pujada general de preus de la producció (el deflactor del PIB va ser del 3,7% en el tercer trimestre), tal com destaca l’INE en la seva nota de premsa.

El feble creixement del 0,2% del tercer trimestre és compatible, segons el Govern, amb una taxa igual o superior a la prevista per l’Executiu per al conjunt de l’any, del 4,4%. També és compatible, tanmateix, amb l’escenari anticipat per l’Autoritat Fiscal (Airef), que preveu que el producte interior brut (PIB) podria caure en el quart trimestre del 2022 i el primer del 2023 incorrent, així en el que es coneix com a «recessió tècnica» (dos trimestres consecutius amb taxes de variació negatives). No obstant, la mateixa Airef té com a escenari central un creixement de l’economia espanyola de l’1,5% el 2023, amb un avenç de l’ocupació del 0,3% que, tot i que feble, no permet parlar de recessió, segons expliquen en el mateix organisme independent. Aquest escenari central, però, es pot complicar si empitjora l’economia de la zona euro. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va admetre aquest dijous que hi ha un «risc creixent de recessió» a la zona euro i que l’atur augmenti des del mínim històric del 6,6% d’agost. En les seves previsions de setembre, el BCE va augurar que la zona euro creixeria un 0,9% l’any que ve en l’escenari llavors estimat com a més probable, tot i que en l’advers va calcular una caiguda del PIB del 0,9%. L’alta funcionària francesa reconeix ara que la situació és ara pitjor, tot i que encara no tan dolenta com la que provocaria la recessió del -0,9%.