L’aliança de QEV i B-Tech amb Goodman, l’única candidata per a la reindustrialització de Nissan

Després de tres pròrrogues, finalment el D-Hub, format per QEV Technologies i B-Tech així com la firma de logística australiana Goodman han sigut els únics que han presentat candidatura per a la reindustrialització dels terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona.

Aquesta aliança ha sigut una de les incloses en el repartiment de fons europeus ’Next Generation’ dins del PERTE per impulsar la fabricació de vehicles elèctrics, amb 107,8 milions. El pas fet avui és transcendental després de mesos d’estancament.

Segons fonts coneixedores del procés, Cilsa i Mecalux han presentat una «oferta no vinculant», només per si el concurs quedava desert», tot i que complia algunes de les condicions bàsiques del concurs, com el pagament del cànon exigit pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Aquesta proposta contemplava només 20 hectàrees destinades a activitat industrial per a Mecalux, i en deixava la resta a logística i un centre de dades. En total, aquesta opció anticipava 300 contractacions i no necessitava ajudes públiques, com sí que necessita D-Hub a través del PERTE.

Un procés llarg i complicat

El CZFB va treure a concurs el juny passat la licitació dels terrenys, que són de la seva propietat, i el calendari inicial preveia tancar l’elecció de l’operador ja a l’estiu. Nombrosos avatars van impedir complir amb el calendari previst inicialment, però les dificultats sorgides pel camí han obligat a aprovar fins a tres pròrrogues del període habilitat per presentar sol·licituds.

L’última pròrroga ha expirat aquest dilluns, quan acabava el termini de presentació de candidatures i la taula per a la reindustrialització ha obert el primer sobre relatiu a condicions econòmiques de la licitació. En un comunicat, el CZFB ha anunciat que només s’hi ha presentat una candidatura «en temps i forma».

La taula de contractació es tornarà a reunir divendres 4 de novembre, coincidint amb l’obertura del sobre B, i el 17 de novembre, amb l’obertura del sobre C, abans de publicar una resolució definitiva. L’esmentada taula de contractació està formada per un president; un secretari; i set membres.

Els detalls de l’oferta del D-Hub

QEV Technologies i B-Tech, les empreses que lideren el ‘hub’, van ratificar la setmana passada que optaven a aconseguir els terrenys de Nissan en aliança amb el gestor logístic australià Goodman. Aquesta iniciativa preveu la creació de més de 7.000 llocs de treball, dels quals uns 1.000 seran directes. L’inici de l’activitat industrial s’espera a finals del 2023. També la setmana passada va aparèixer el fabricant xinès de vehicles Chery, que es va interessar pels terrenys, però va arribar tard, segons les font consultades.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els terrenys se cediran per un període de 50 anys ampliable a 20 més. El CZFB demana una inversió mínima de 100 milions d’euros per a la promoció o rehabilitació d’actius industrials. Aquest procés és en el que tenen posades les esperances uns 1.400 extreballadors de Nissan que ara estan majoritàriament cobrant el subsidi d’atur per poder reprendre la seva vida laboral. El D-Hub va substituir el fabricant xinès Great Wall, que s’havia interessat pels terrenys de Nissan, però finalment es va retirar de la licitació.

Segons les primeres informacions, la proposta del D-Hub passa per l’associació amb l’operadora logística Goodman. Una vegada guanyat el concurs, l’empresa australiana passarà a controlar el terrenys i llogaran part de la superfície perquè QEV Technologies i B-Tech produeixin furgonetes elèctriques sota la marca Zeroid. La resta de l’espai l’aprofitarà la mateixa Goodman amb finalitats logístiques. Malgrat que des de la taula de reindustrialització s’ha buscat sempre una alternativa únicament industrial, la complexitat i magnitud del concurs ha obligat el ‘hub’ a associar-se amb Goodman per poder afrontar l’operació.