Pujada de tipus
Les quotes de les hipoteques encara es dispararan més els pròxims 12 mesos
Les revisions dels crèdits aconseguiran tipus d’entorn del 3% més el diferencial durant els pròxims mesos, cosa que per a una hipoteca mitjana suposa uns 3.000 euros més a l’any
La brutal i sense precedents pujada de l’euribor des de principis d’any està encarint les quotes de les hipoteques a tipus variable (que no les de tipus fix, a les quals no afecta). Però el pitjor per als hipotecats encara ha d’arribar. A partir d’aquest més de novembre, les revisions es realitzaran amb un tipus que fregarà i superarà el 3% (més el diferencial firmat quan es va contractar el crèdit), unes fortíssimes pujades que es prolongaran durant més o menys un any. Per a una hipoteca de 150.000 euros a 24 anys amb un tipus d’euríbor més 1%, suposarà passar d’una quota de 554 euros a pagar-ne 811, és a dir, 257 més al mes i 3.084 més a l’any. Per a una de 300.000 euros, l’alça serà de 1.109 a 1.622: 513 euros més al mes i 6.156 més a l’any.
Tot i que hi ha crèdits per a la compra de vivenda a tipus variable que es revisen cada sis mesos, la majoria ho fan un cop a l’any. Les quotes pugen si l’euríbor és més alt que un any abans el mes que serveix de referència per revisar el crèdit. La raó que els increments més importants s’hagin començat a produir a l’octubre i s’hagin de disparar a partir del novembre és que normalment s’utilitza com a referència l’euríbor de dos mesos abans.
És a dir, les hipoteques a tipus variable de l’octubre s’estan revisant amb l’índex de l’agost (que estava 1,747 punts percentuals per sobre del de l’agost del 2021), les del novembre ho faran amb el del setembre (2,725 punts més alt) i les del desembre ho faran amb el de l’octubre (3,102 punts). Per posar-ho en perspectiva, les revisions de les quotes entre el març i el juliol van aconseguir diferències interanuals en l’euríbor d’entre 0,028 i 0,768 punts, a l’agost va ser d’1,336 i el setembre d’1,483.
Pendents del BCE
Les actuals diferències interanuals són inusitadament elevades perquè l’euribor estava a finals de l’any passat en zona de mínims històrics (-0,502% al desembre), mentre que aquest octubre es va situar de mitjana per sobre del 2,6%, cosa que implica la pujada més ràpida des de la creació de l’índex el 1999. Els experts preveuen que els increments més grans de les quotes es produeixin en els pròxims mesos i que les alces abundants es prolonguin durant més o menys un any. Començaran a decréixer suaument cap a l’estiu que ve i de forma més pronunciada a l’octubre i el novembre, quan les esmentades diferències interanuals de l’euríbor es vagin reduint al comparar-se l’índex amb el seu nivell actual.
Així, el servei d’estudis de Bankinter calcula que l’euríbor tancarà aquest any al voltant del 2,8% i el que ve del 3%, per baixar al 2,1% el desembre del 2024 (en cas de confirmar-se, les quotes començarien a baixar aquest últim exercici). CaixaBank Research, per la seva banda, estima que se situarà en el 2,73% a finals del 2023. Amb tot, Accuracy adverteix que hi ha un 45% de probabilitats que l’euríbor se situï més amunt a curt termini, en un rang del 3%-3,5% a finals d’aquest any, així com un 30% d’opcions que fins i tot superi el 3,5%. En cas de ser així, les pròximes pujades de les quotes serien encara més pronunciades.
«L’evolució de l’euríbor per als pròxims mesos vindrà molt marcada per la capacitat que el BCE tingui de controlar la inflació», alerta el seu director, Alberto Valle. Així, l’euríbor –que mesura teòricament l’interès que es cobren entre si els bancs per prestar-se diners– anticipa el que les entitats preveuen que passi amb els tipus del banc central de l’euro durant els mesos següents. L’autoritat monetària presidida per Christine Lagarde ha advertit que continuarà encarint el diner, tot i que en el mercat hi ha dubtes de fins on ho farà pel seu impacte en una economia de la zona euro a punt de la recessió. Des del 2% actual, els analistes preveuen increments fins a nivells que van del 2,5% al 3,5%, cosa que implicaria pujades de les quotes hipotecàries molt dispars.
Pla per a vulnerables
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, una de les conseqüències que l’escalada de l’euríbor encara no s’hagi traslladat de ple a les quotes és la bona evolució dels impagaments dels crèdits. La morositat en aquest segment, així, continua sense aparèixer: al juny va baixar el 2,65% des del 2,94% de març i el 3% d’un any abans, segons les últimes dades oficials del Banc d’Espanya. En el tercer trimestre, les grans entitats espanyoles tampoc han notat un increment dels impagaments. Això està donant marge al Govern i al sector per negociar un pla d’ajuda per als hipotecats vulnerables que no puguin fer front als pagaments.
La gran pujada de les quotes, això sí, està cada vegada més a prop, fet que, sumat a la pressió política que rep el Ministeri d’Economia per part d’Unides Podem i els aliats parlamentaris del Govern, fa que el departament dirigit per Nadia Calviño prevegi tancar un pacte amb la banca en les pròximes setmanes, però més aviat que tard. El sector li ha plantejat ampliar el termini dels crèdits de fins a cinc anys per a un col·lectiu que compleixi uns requisits una mica més amplis que els del Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració d’hipoteques del 2012. Però Economia ja ha deixat clar que vol un ventall de mesures, no una de sola, així com uns requisits menys excloents per ampliar els beneficiaris potencials. En el que coincideixen les dues parts és que la crisi hipotecària que s’acosta serà molt menys greu que la del període 2008-2012.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Actuació a BCN "Jo vaig molt a totes amb el més enllà"
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La guerra, un espectacle multiusos
- MÚSICA Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"