El BCE adverteix que l’impost a la banca pugui afectar el crèdit i la competència

El Banc Central Europeu (BCE) ha reclamat aquest dijous al Govern central i al Congrés que realitzin una «anàlisi exhaustiva de les possibles conseqüències negatives» de l’‘impost’ a la banca que ultimen per «garantir» que no plantegi «riscos per a l’estabilitat financera, la resiliència del sector bancari i la concessió de crèdits, cosa que podria afectar negativament el creixement econòmic real».

També els ha advertit que la seva aplicació només a algunes entitats espanyoles «podria falsejar la competència en el mercat i perjudicar la igualtat de condicions tant dins del país com en tota la unió bancària», així com que el fet que el puguin haver de pagar entitats en pèrdues «distorsionaria significativament i perjudicaria encara més la resiliència d’un banc deficitari».

«El BCE recomana que la proposta legislativa vagi acompanyada d’una anàlisi exhaustiva de les possibles conseqüències negatives per al sector bancari, detallant, en particular, l’impacte específic del gravamen temporal sobre la rendibilitat de les entitats de crèdit i financeres afectades i sobre les condicions de competència en el mercat, de manera que es garanteixi que la seva aplicació no planteja riscos per a l’estabilitat financera, la resiliència del sector bancari i la concessió de crèdits», afirma l’opinió de l’organisme. 

El Congrés va acordar a finals de setembre demanar al BCE a través del Banc d’Espanya la seva opinió no vinculant sobre l’‘impost’ a la banca, com va avançar aquest diari. Va evitar així que la institució europea emetés el seu dictamen per pròpia iniciativa, com també pot fer. Els departaments jurídics de l’autoritat monetària i supervisora financera l’han analitzat durant aquestes setmanes com a pas previ que el consell de govern hagi aprovat la seva opinió, normalment mitjançant un procediment per escrit i sense necessitat d’una reunió física. 

Alts mandataris de l’autoritat monetària i supervisora financera, en qualsevol cas, ja havien deixat clar des del primer moment que la seva institució tradicionalment s’ha oposat a aquest tipus de tributs perquè entén que redueixen el flux de crèdit, encareixen els préstecs a empreses i famílies, i disminueixen la solvència de les entitats. Així ho han estat alertant tant Pablo Hernández de Cos (governador del Banc d’Espanya i, com a tal, membre del consell de govern del BCE) i Luis de Guindos (vicepresident del BCE).

Excepcional i temporal

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va fer un cop d’efecte al juliol a l’anunciar per sorpresa un impost «excepcional i temporal» a banca i energètiques. Malgrat ser una iniciativa de l’Executiu, s’ha presentat com una proposició de llei del PSOE i Unides Podem al Congrés per agilitar-ne l’aprovació. Els dos partits han proposat gravar l’1,2% de les vendes de les energètiques que tinguin una facturació superior als 1.000 milions d’euros, així com el 4,8% del marge d’interessos més comissions dels bancs amb més de 800 milions d’ingressos, amb la qual cosa calculen que es podrien recaptar uns 7.000 milions d’euros en els pròxims dos anys.

Les entitats financeres van sortir en tromba a manifestar públicament la seva oposició a la taxa, que per evitar esculls legals s’ha plantejat com una ‘prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària’. Segons el sector, reduirà la seva capacitat de donar crèdits per valor de 50.000 milions d’euros, cosa que farà que l’economia deixi de créixer en uns 3.900 milions d’euros en els dos pròxims anys (entorn del 0,32% del PIB amb dades del 2021) i que es deixin de crear entre 25.000 i 35.000 llocs de treball (amb la qual cosa el nombre d’ocupats perdrà un creixement d’entre el 0,12% i el 0,17%, amb dades de l’EPA del tancament de juny).

Esmenes i tribunals

Els bancs, amb tot, van assumir des del principi com a pràcticament impossible que l’‘impost’ no tiri endavant, malgrat que van intentar que el PP o Vox el portessin al Tribunal Constitucional. Per això, han mirant d’influir en alguns grups parlamentaris perquè el gravamen que finalment s’aprovi els sigui al menys perjudicial possible. Així, han proposat que les operacions intragrup no es tinguin en compte en el gravamen, que el seu pagament sigui deduïble a efectes fiscals i que es permeti repercutir el seu cost als clients.

Els grans bancs amb negoci internacional també volen que la seva activitat exterior amb connexions a Espanya en quedi exempta. Algunes entitats, a més, han plantejat que es reparteixi el tribut entre més bancs, ja que ara en queden exemptes les més petites i les estrangeres que operen a Espanya mitjançant sucursals, com ING i BNP Paribas. Es tracta, això sí, d’una plantejament que han defensat els grans bancs a escala individual, ja que les patronals AEB i CECA també representen les entitats que de moment han quedat excloses del pagament.

Recurs davant els tribunals

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

El sector, en qualsevol cas, el considera inconstitucional en el seu disseny actual. I a l’espera dels canvis que pugui experimentar la proposició de llei durant el tràmit parlamentari, la idea més estesa ara com ara a la banca és recórrer-lo als tribunals. Podria ser, això sí, una batalla judicial molt llarga, de fins a vuit anys, segons fonts financeres.

El més probable ara com ara és que els bancs hagin d’esperar que Hisenda els passi la primera liquidació avançada de l’‘impost’ al febrer de l’any que ve per portar l’assumpte als tribunals. Llavors les entitats podran recórrer-lo, al·legar que va en contra de la carta magna i demanar als jutges que l’elevin al Tribunal Constitucional. Si l’accepta el jutge i l’admet a tràmit el Constitucional, aquest tribunal «trigaria entre sis i vuit anys a resoldre», apunten les fonts.