Regulació

Les claus de la nova llei de ‘start-ups’

La nova normativa que ha d’aprovar aquest dijous el Congrés crea un marc per a les companyies de nova creació i ràpid creixement

L’ecosistema de les ‘start-ups’, empreses de nova creació i ràpid creixement, comptarà amb un marc regulador específic una vegada que el Congrés dels Diputats ho aprovi aquest dijous després que el ratifiqués la Comissió d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital el 13 d’octubre passat per 32 vots a favor, cap en contra i cinc abstencions.

L’objectiu de la normativa, que regula aspectes de l’àmbit administratiu, fiscal, civil i mercantil i està inclosa en el pla de recuperació, és recolzar aquest tipus de companyies al llarg del seu cicle de vida, especialment en la seva etapa inicial. El Govern va acompanyar aquest projecte normatiu amb la posada en marxa del fons ICO Next Tech per recolzar financerament aquest tipus de companyia i amb un objectiu d’inversió de 4.000 milions d’euros, així com la línia de finançament de l’empresa pública ENISA, que compta amb 51 milions d’euros, orientada a la creació de ‘start-ups’ liderades per dones, amb la qual es pretén reduir la bretxa de gènere en l’àmbit de l’emprenedoria innovador. Aquests són els seus punts més destacables:

La definició

El projecte de llei estableix que seran considerades ‘start-ups´ aquelles empreses que siguin innovadores, de nova creació o amb una antiguitat de fins a cinc anys en general, o de set anys en el cas que estiguin especialitzades en biotecnologia, energia i indústria; que tinguin la seva seu social, establiment permanent i la majoria de l’ocupació a Espanya; que no hagin distribuït dividends i no siguin cotitzades i no superar un volum de negoci superior als 10 milions d’euros.

Els tràmits

La norma preveu facilitar els tràmits per a la creació de ‘start-ups’. Es preveu la creació d’empreses emergents en un sol pas, mitjançant l’atorgament d’un número d’identificació fiscal, de manera que l’empresa pugui completar els tràmits per a la seva constitució posteriorment. S’elimina el doble tràmit registral i notarial i es preveu un procediment íntegrament electrònic.

Així mateix, la constitució d’una empresa serà possible mitjançant un document únic electrònic i la inscripció en el registre mercantil en sis hores, si s’utilitzen els estatuts tipus, i en cinc dies hàbils a la resta de casos. També s’elimina el requisit d’obtenir el número d’identificació d’estranger per als inversors no residents i, durant els tres primers anys, s’eximeix la ‘start-up’ de la causa de dissolució per pèrdues relacionades o que generin un desequilibri patrimonial.

L’Empresa Nacional d’Innovació SA (ENISA), dependent del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, serà l’encarregada de l’acreditació de les empreses com a ‘start-ups’ perquè puguin accedir als beneficis establerts per la llei, i hi haurà Punts d’Atenció a l’Emprenedor i una Oficina Nacional d’Emprenedoria que funcionaran com a portals o finestretes d’informació i accés a les ajudes públiques. En cas que no hi hagi resposta s’aplicarà el silenci administratiu positiu

Els impostos

La normativa preveu mesures fiscals per atraure i recuperar el talent nacional i internacional, atraure inversió i afavorir la creació de ‘hubs’ digitals a Espanya. Així es redueix el tipus impositiu en l’impost de societats i el de la renda de no residents, del tipus general del 25% al 15% als quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva. S’eleva l’import de l’exempció de tributació de les opcions sobre accions (‘stock-options’) de 12.000 a 50.000 euros anuals en el cas d’entrega per part de ‘start-ups’ d’accions o participacions derivades de l’exercici d’opcions de compra i es flexibilitzen les condicions de generació d’autocartera en societats de responsabilitat limitada. S’amplia també la base màxima de deducció per inversió en empreses de nova o recent creació (de 60.000 a 100.000 euros anuals), el tipus de deducció (que passa del 30 al 50%), així com el període en què es considera de recent creació que puja de tres a cinc anys, amb caràcter general, o a set per a empreses de certs sectors.

Es permet l’ajornament del deute tributari de l’impost de societats o del de la renda de no residents en els dos primers exercicis des que la base imposable sigui positiva, sense garanties ni interessos de demora, per un període de 12 i sis mesos, respectivament. I s’elimina l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats en els dos anys posteriors a aquell en el qual la base imposable sigui positiva.

El talent

Un altre dels avenços inclosos és el relatiu a la figura de «nòmades digitals», és a dir, aquells emprenedors i teletreballadors que es desplacin a territori espanyol. Aquestes persones tindran la possibilitat de residir i treballar a Espanya durant cinc anys, així com acollir-se al règim tributari especial i tributar per l’IRPF de no residents. Amb l’objectiu de repatriar talent es relaxen els requisits generals per accedir a aquest règim (i passa de 10 a cinc anys el requisit de no residència prèvia a Espanya).

Com a incentiu social, també es pot destacar l’eliminació durant tres anys de la doble cotització a la Seguretat Social en cas de pluriactivitat, per a emprenedors que treballin de forma simultània per a un ocupador per compte d’altri.

I els inversors i professionals independents (‘freelance’) podran acollir-se per primera vegada al règim d’impatriats amb el qual tributen al 24% en l’IRPF durant cinc anys i no tributen per l’impost de patrimoni. I es redueix de 10 a cinc anys el període durant el qual s’ha d’estar fora d’Espanya per beneficiar-se del règim d’impatriats.

Al seu torn es duplica el termini per obtenir el NIE (la identificació equivalent al DNI que es dona als no residents) fins als sis mesos, cosa que facilita a les empreses i centres d’investigació la contractació, que ara es veia dificultada pel termini de tres mesos que no se solia complir.

Temes:

Startups Creixement econòmic Impostos

Inicia sessió 0 Comentaris