¿Qui és qui a l’aturada de transportistes?

La protesta l’ha convocat la Plataforma per a la Defensa del Sector de Transport de Mercaderies per Carretera Nacional i Internacional, que diu que representa els autònoms i les petites i mitjanes empreses del gremi. El seu origen parteix del 29 de desembre del 2007, quan un grup de transportistes gallecs –ells mateixos es van xifrar en 400– es van ajuntar per exigir un canvi en les tarifes de pagament per quilometratge. El 2008 aquests gallecs es van ajuntar amb un altre grup de transportistes d’Albacete i van constituir la plataforma actual, que no ha tingut incidència directa en el sector fins a la mobilització d’ara. 

La persona que està actuant com a portaveu durant les protestes actuals és Manuel Hernández, que es presenta com a autònom. També José Fernández Delgado, que fa més d’una dècada que està al capdavant de la Unió Independent de Transportises Autònoms (UITA), associació amb 30 anys d’existència i amb presència a Astúries.

Actualment són els únics que han cridat a parar la seva activitat, si bé en l’anterior protesta de la primavera van aconseguir arrossegar altres patronals del sector, que van rebutjar les propostes del Govern per suavitzar l’impacte de l’encariment del combustible. Entre aquestes va figurar al seu dia Fenadismer, la segona en nombre de socis del sector i que integra més de 32.000 empreses de transport amb més de 50.000 vehicles, totes, pimes i autònoms que en determinades ocasions s’integren en règim cooperatiu. De moment, no s’han pronunciat ni a favor ni en contra de les protestes

Si bé la principal entitat del sector, CETM (sòcia de CEOE), ha rebutjat de ple la nova convocatòria d’aturades. L’entitat ja emès un comunicat en el qual demana als transportistes interpel·lats que evitin una aturada «que només perjudicarà el sector i el conjunt de la població espanyola».

Una altra és la Federació Espanyola de Transport Discrecional de Mercaderies, Fetransa, que agrupa diverses organitzacions empresarials de transport de mercaderies per carretera. La tercera és Feintra, la Federació Independent de Transportistes fruit de la unió d’Associacions de Transportistes de Getafe, Talavera de la Reina i Càceres, amb més de 2.900 associats.

Aquestes tres patronals estan integrades al CNTC, l’òrgan interlocutor amb el Govern i en el qual estan representades prop d’una desena de patronals.

La plataforma no té representativitat legal al sector del transport. A Espanya un total de 602.000 persones treballen al sector del transport terrestre i per canonada, segons les últimes dades de l’INE. 9 de cada 10 són homes i el teixit empresarial està compost per un alt percentatge d’autònoms i pimes. El 29 de desembre passat el Ministeri de Transports va mesurar, com fa cada quatre anys, el pes de les organitzacions empresarials al gremi i la plataforma no va acreditar cap representat al Comitè Nacional del Transport per Carretera (CNTC). Aquest és l’organisme oficial al qual les organitzacions acrediten els seus representats, mesuren la seva representativitat i s’asseuen a negociar amb l’Administració. El Ministeri de Transports té l’obligació de comprovar que els afiliats que les organitzacions diuen tenir són els que realment tenen. 

L’organització que va poder acreditar un nombre més elevat de representats va ser la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM), soci de la gran patronal CEOE. La segona va ser Fenadismer, que agrupa els gremis de transportistes. Totes les patronals i organitzacions empresarials legalment reconegudes al sector reneguen de les protestes i critiquen la manera de procedir dels manifestants, malgrat compartir la seva exigència al Govern perquè rebaixi el cost dels carburants. Fonts consultades d’aquestes organitzacions i patronals expliquen que la plataforma els va instar insistentment a sumar-se a les aturades i reconeixen que a les seves organitzacions hi ha associats que els pressionen per activar algun tipus de protestes, ja que el preu dels carburants està asfixiant tot el gremi, secundi les protestes o no.

No, de fet la ministra de Transport, Raquel Sánchez, va tractar per tots els mitjans evitar asseure’s a parlar amb la plataforma. El Govern en el seu moment va enfocar l’aturada de transportistes com una qüestió d’ordre públic i va arribar a mobilitzar desenes de milers d’agents de la policia, entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, per assegurar-se que els piquets no interrompien la distribució. 

La principal reivindicació de la plataforma per justificar la seva nova convocatòria d’aturades està vinculada als preus i exigeixen prohibir per llei que els contractes fixin un pagament per serveis inferior als costos d’explotació del mateix. Els demandants afirmen que els grans operadors imposen als petits condicions a la baixa i demanen «poder repercutir de manera automàtica en la pujada de qualsevol cost necessari per al desenvolupament de l’activitat». Volen evitar el que popularment es coneix com «treballar a pèrdues».

Altres reivindicacions que van sostenir a la protesta anterior i sobre les quals no hi ha hagut avenços incumbeixen a la negociació col·lectiva del sector, que per llei les han de desenvolupar patronals i sindicats i no el Govern. Com per exemple, la jubilació als 60 anys i anticipada als 58 dels conductors professionals.

També demanen al Govern que limiti les pràctiques de competència deslleial, perseguint aquelles companyies que creguin societats fictícies en altres països per pagar sous i amb condicions per sota dels mínims fixats a Espanya i així guanyar més contractes. En conseqüència, exigeixen limitar els serveis de transport a les empreses amb raó social a l’estranger que actuen al territori espanyol i que aquestes només puguin deixar un servei mensual amb origen i destí al territori español.  

La convocatòria d’aturades de fa sis mesos i que va aconseguir tensar les cadenes de subministrament de part del país no va estar exempta de divisions polítiques. Els partits de dretes van recolzar –explícitament o indirectament– els manifestants, mentre que els d’esquerres –majoritàriament– es van sentir atacats pels manifestants i els van qualificar d’ultradreta. «Jo no m’asseuré amb un grup de radicals que estan actuant amb violència». Així va definir en el seu moment la ministra de Transport, Raquel Sánchez, els convocants de les aturades, i va considerar que estan promovent «un boicot organitzat per sectors minoritaris i avalats per la ultradreta». 

Formalment, els convocants es defineixen com a apolítics. «S’està intentant criminalitzar i penjar etiquetes ideològiques a un sector que només busca poder viure de la seva feina i que se sent marginat i menyspreat pels seus governants», afirmen al seu últim comunicat.

Vox va recolzar obertament les anteriors mobilitzacions contra l’Executiu i a les seves xarxes socials fa crides explícites als seus afiliats i simpatitzants per secundar-les. «A la #VagaTransport el Govern veu ultres. Nosaltres només veiem treballadors que volen portar el pa a casa seva», ha escrit el partit d’extrema dreta al seu compte de Twitter. Autobusos de Vox van ser fotografiats en alguns punts del país encoratjant i reunint-se amb piquets de transportistes. 

El PP, per la seva banda, no ha recolzat obertament les manifestacions, però sí que ha instat el Govern a asseure’s amb els convocants, al marge de si tenen representativitat legal o no a la CNTC. Els populars tampoc no han instat els seus a manifestar-se en les concentracions urbanes convocades per la plataforma.

Formacions com el PSOE, Unides Podem o ERC han assenyalat directament grups d’ultradreta com a promotors de les accions, si bé també afirmen que no tots els participants són d’ultradreta i apuntalen la tesi que aquest moviment pretén capitalitzar l’estès descontentament al sector.