Brussel·les relaxarà les regles sobre el deute i el dèficit però amb sancions més automàtiques i ràpides

La reforma del Pacte d’Estabilitat i Creixement entra aquest dimecres en una etapa clau amb la presentació per part de la Comissió Europea de la seva visió sobre com aplicar en el futur les regles fiscals europees amb una primera comunicació per orientar la discussió. Una vegada més Brussel·les optarà per l’enfocament del pal i la pastanaga. Oferirà als països de l’eurozona amb un voluminós deute públic, com és el cas d’Itàlia, Grècia, Espanya o França, més flexibilitat, amb vies de reducció del deute i solucions a mida, però alhora endurirà la política de sancions amb una aplicació més automàtica en cas d’incompliment.

Arran de la irrupció de la pandèmia del coronavirus, a principis del 2020, i la forta contracció econòmica, l’Executiu comunitari va decidir activar la clàusula d’escapament del pacte i deixar en suspens temporalment l’aplicació de les normes pressupostàries –el compliment de l’objectiu de reducció del dèficit públic del 3% del PIB i del 60% del deute públic arrelats als Tractats des de 1994– per encoratjar els governs a injectar els estímuls necessaris en l’economia sense temor de procediment sancionadors. Aquesta clàusula continuarà suspesa encara fins a finals de l’any que ve, però a partir del 2024 les regles tornaran a aplicar-se.

Brussel·les vol que aleshores la UE disposi de normes més fàcils de respectar, que permetin als governs aplicar una «reducció realista, gradual i sostinguda dels alts nivells de deute», disparada com a conseqüència dels paquets d’estímul fiscal aprovats pels estats membres per mantenir a la superfície les seves respectives economies. El debat sobre la reforma del pacte, titllat des de fa anys de complex i difícil d’aplicar, coincideix a més amb l’alentiment de l’economia i el temor d’una recessió a causa de la crisi energètica que afecta el continent europeu. 

Trajectòries individuals

Segons el nou pla dissenyat per Brussel·les, cada país negociarà amb l’Executiu comunitari el seu camí de reducció del deute en funció de situacions particulars molt diverses. Actualment, per exemple, el nivell d’endeutament oscil·la entre el 182% del PIB a Grècia i el 17% a Estònia. Els països més endeutats, com és el cas també d’Itàlia (150%), Portugal (123%), Espanya (116%) o França (113%), hauran de seguir trajectòries més estrictes i acordar plans a quatre anys per situar el seu nivell d’endeutament en una trajectòria sostenible, el mateix plantejament suggerit fa tres setmanes per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en un document tècnic remès a Brussel·les. 

No obstant, tindran la possibilitat de sol·licitar vies més llargues, de fins a set anys –si hi ha acord amb la Comissió i el Consell– a canvi d’inversions públiques en transició verda i digital així com reformes. Els països amb nivells de deute més moderats –d’entre el 60% i el 90% del PIB– tindran un marge d’actuació més gran. A més, deixarà d’aplicar-se l’obligació de reduir el deute públic cada any en 1/20 de l’excés sobre el 60% del PIB. A canvi d’aquesta flexibilitat en la trajectòria, els governs hauran de comprometre’s amb un procés sancionador més automàtic i ràpid en cas d’incompliment. Les sancions seran inferiors a les previstes actualment –que mai s’han arribat a imposar malgrat els reiterats incompliments–, però Brussel·les esmenta per primera vegada la imposició de sancions amb un efecte major sobre la reputació dels països. 

Decisió dels governs

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una vegada adoptada la comunicació –que encara pot ser objecte de canvis aquest dimecres– el pla passarà a ser debatut pels ministres d’Economia i Finances de la UE abans que la Comissió Europea presenti propostes legislatives a principis de l’any que ve. A priori, la vicepresidenta espanyola Nadia Calviño, que a la primavera va remetre un document conjunt amb el seu col·lega dels Països Baixos, Sigrid Kaag, sobre el tipus de reforma que recolza Espanya, està satisfeta amb els plans que pretén impulsar Brussel·les. 

«El que coneixem de moment sembla una bona base per avançar i serà molt important aconseguir l’adequat equilibri i, sobretot, garantir l’apropiació i la comprensió d’aquestes regles i el suport per part de tota la Unió Europea», indicava aquest dilluns en els marges de la reunió de l’Eurogrup sobre unes regles que hauran d’«adaptar-se a la realitat i les necessitats postpandèmia». El mateix equilibri que defensa també França. «Volem regles comunes, responsabilitat dels Estats i mantenir possibilitats d’inversions. No hi pot haver regles fortes sense regles que siguin respectades pels Dinou i que siguin controlades. Fa falta que els Estats es responsabilitzin del retorn a polítiques pressupostàries sanes», reivindica el ministre francès Bruno Le Maire.