La futura llei dels ‘lobbies’ frenarà l’ús de ‘portes giratòries’ pels alts càrrecs

El Govern preveu la creació d’un Registre de grups d’interès. En aquest s’hauran d’inscriure les persones físiques o jurídiques que pretenguin establir contacte amb alts càrrecs o directius de l’administració estatal per poder influir en l’elaboració de normes o en la presa de decisions. El Registre s’ubicarà tant al Portal de Transparència de l’Administració General de l’Estat (AGE) com a l’Oficina de Conflictes d’Interessos (OCI) i el seu funcionament serà íntegrament electrònic. En aquest registre cada grup d’interès haurà d’identificar els seus integrants, la seva seu i la seva finalitat, a més d’incloure i actualitzar cada una de les reunions realitzades amb alts càrrecs i el motiu d’aquestes. També s’haurà d’incorporar la informació financera d’aquest grup vinculada a l’exercici de la seva activitat de ‘lobby’. «Sense la preceptiva inscripció no es podran celebrar reunions ni entrevistes, ni entaular cap contacte amb personal públic, ni exercir activitats d’influència», afirma el text de l’esborrany. 

Segons l’avantprojecte, «tindran la consideració de grups d’interès les persones físiques i jurídiques, sigui quina sigui la seva forma o estatut jurídic, així com les agrupacions de persones que es conformin en plataformes, fòrums, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva, sense personalitat jurídica, que treballin per compte propi o aliè i amb independència de la seva forma o estatut jurídic, que portin a terme activitat d’influència». 

El text explica de manera explícita que no tindran la consideració de grups d’interès les organitzacions internacionals (com Unicef, per exemple), ni tampoc els partits polítics, els sindicats o les associacions empresarials. Tanmateix, sí que seran considerats ‘lobbies’ i, per tant, tindran obligació d’inscriure’s en el Registre d’interès, les fundacions creades per partits, sindicats o patronals si exerceixen una «activitat d’influència»

L’esborrany de la llei es refereix a «tota comunicació directa o indirecta» amb alts càrrecs, directius o funcionaris «amb la finalitat d’intervenir en la presa de decisions públiques o en els processos de disseny i aplicació de polítiques públiques i d’elaboració de projectes normatius». L’activitat d’influència pot ser exercida «en nom d’una entitat o grup organitzat de caràcter privat o no governamental, en benefici dels seus propis interessos o d’interessos de tercers». Aquí cap tant una associació empresarial que defensa els seus propis interessos, com el despatx de professionals contractat per aquesta associació amb el mateix fi. Per «influència directa» el text entén la comunicació amb el personal públic a través de qualsevol mitjà de comunicació. Per «influència indirecta» s’al·ludeix a la comunicació a través d’intermediaris, mitjans de comunicació, conferències o actes socials orientats al mateix fi.

És una altra de les novetats d’aquest avantprojecte de llei. Fa referència al fet que en la Memòria de l’Anàlisi d’Impacte Normatiu de cada modificació legal s’haurà de fer constar la identitat de les persones o grups d’interès que han influït en la seva elaboració, detallant en quin aspecte concret en cada cas. A l’empremta normativa també haurà de constar la identitat del personal públic que hagi mantingut contactes amb els esmentats grups.

L’esborrany inclou un règim d’infraccions i sancions aplicable a supòsits en els quals, per exemple, es pretengui contactar amb un alt càrrec sense prèvia inscripció en el Registre de grups d’interès. També serà objecte de sanció l’oferiment de regals o favors, la difusió d’informació confidencial o la no-actualització de les dades del Registre. Les sancions previstes poden arribar a l’expulsió del Registre per un període de fins a tres anys.

L’avantprojecte estableix que durant els dos anys següents a la data del seu cessament, els alts càrrecs de l’administració de l’Estat «no podran realitzar activitats professionals d’influència al servei o per a entitats inscrites en el Registre de grups d’interès en cap de les matèries relacionades amb les competències del departament, organisme o entitat en els quals van prestar serveis com a alt càrrec». Es tracta d’un afegit que quedarà incorporat en la llei 3/2015 reguladora de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat en la qual ja s’establia un període de dos anys posterior a la data del seu cessament durant el qual es prohibeix «prestar serveis en entitats privades que hagin resultat afectades per decisions en què hagin participat. La prohibició s’estén tant a les entitats privades afectades com a les que pertanyin al mateix grup societari». Amb l’afegit que es promou ara, la incompatibilitat dels alts càrrecs afectarà clarament aquells que exerceixen la seva influència per via indirecta, a través de despatxos d’advocats o assessories. A més, la incompatibilitat no es limita a «entitats que hagin resultat afectades per decisions en què hagin participat» els alts càrrecs, sinó que s’estén a «les competències» del departament en què va exercir les seves tasques.

Sí, per a l’Administració General de l’Estat (AGE). Tanmateix, ja existeixen registres de grups d’interessos en algunes administracions autonòmiques, com els creats en el Govern i el Parlament de Catalunya i en altres comunitats com Aragó o València. A més, en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, hi ha un registre voluntari des del 2017. Al Congrés dels Diputats hi ha una iniciativa per regular la relació dels grups d’interès amb els parlamentaris la tramitació dels quals es va demorant des del juny del 2021. En les institucions europees la tasca de ‘lobby’ està absolutament regulada i es considera una mecanisme essencial per fer arribar als legisladors i alts càrrecs els interessos dels col·lectius afectats per l’elaboració de normes i la presa de decisions.

Sí, per a l’Administració General de l’Estat (AGE). Tanmateix, ja existeixen registres de grups d’interessos en algunes administracions autonòmiques. A més, en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, hi ha un registre voluntari des del 2017. Al Congrés dels Diputats hi ha una iniciativa per regular la relació dels grups d’interès amb els parlamentaris la tramitació dels quals es va demorant des del juny del 2021.

És difícil saber-ho. Després de l’aprovació de l’avantprojecte de llei s’inicia el procés d’informació pública de l’esborrany. Després haurà de ser aprovat en segona volta pel Consell de Ministres abans d’iniciar la seva posterior tramitació parlamentària. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, s’ha mostrat confiada que la llei serà definitivament aprovada abans que es dissolguin les Corts per la celebració d’eleccions generals que, en principi, tindrà lloc a finals del 2023. En tot cas, l’esborrany preveu que la llei entraria en vigor dos mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.