La banca espanyola apuja el tipus dels dipòsits menys de la meitat que l’europea

Segons les últimes dades del BCE publicades fa uns dies, els nous dipòsits a termini als particulars contractats al setembre van tenir un tipus mitjà a la zona euro del 0,69%, 0,47 punts percentuals més que el mateix mes de l’any passat. A Espanya, en canvi, el tipus mitjà va ser del 0,27%, amb un increment interanual de 0,22 punts percentuals. Pot no semblar una gran diferència, però implica que la banca europea ha apujat la remuneració del passiu un 113% més que l’espanyola i fins a un nivell un 155% superior.

Per posar-ho en perspectiva, Espanya va ser el cinquè país dels 19 de la zona euro on menys es van retribuir els nous dipòsits de les llars el setembre, només per darrere de Portugal (0,05%), Xipre (0,14%), Grècia (0,15%) i Irlanda (0,17%). En conseqüència, es va situar a la cua entre els grans socis de la moneda comuna, ja que la remuneració va ser molt superior a Alemanya (0,96%), Itàlia (1,25%) i França (1,3%). I per descomptat, va estar a anys llum dels tipus que es van pagar en els que es van situar al capdavant: Holanda (1,64%), Estònia (1,39%) i Finlàndia (1,28%), a més de l’esmentada França. 

Resposta de la banca

El sector, tanmateix, relativitza aquest diferent comportament de la banca espanyola respecte a la mitjana europea. «No és fàcil comparar entre diferents sistemes bancaris que presenten característiques pròpies. Tampoc hem de generalitzar, ja que en un entorn d’elevada competència cada entitat pren la seva decisió en funció de la seva política comercial. L’important és que la tornada a la normalitat de la política monetària també permetrà la normalització en la retribució de l’estalviador en dipòsits», argumenta el portaveu de la patronal bancària AEB, José Luis Martínez Campuzano.  

El cert, en qualsevol cas, és que tot apunta que la gran banca espanyola s’està resistint a traslladar la pujada de tipus oficials del BCE als dipòsits. La primavera passada, les entitats calculaven que començarien a pagar pel passiu a partir de la tornada de l’estiu de manera gradual en el temps i limitada quant a clients beneficiaris. Però les alces esmentades no acaben d’arribar de manera clara i els banquers han posat públicament de manifest en les últimes setmanes que no tenen cap pressa per accelerar-les.

En privat, admeten la raó. Com més retardin les entitats la pujada de tipus del passiu, més podran beneficiar-se els seus comptes de resultats de l’alça que registren els interessos del crèdit. Així, el tipus mitjà de les hipoteques concedides a Espanya al setembre va pujar el 2,21%. És cert que el seu increment interanual (0,77 punts percentuals) va ser menor que la mitjana de la zona euro (1,14 punts, fins al 2,44%), però també va ser molt superior al que han aplicat als dipòsits (0,22 punts). En el total d’hipoteques vives (no només les noves), el tipus mitjà a Espanya ha passat en un any de l’1,1% a l’1,54%, mentre que en el dels dipòsits totals amb prou feines ha augmentat del 0,04% al 0,08%. Això implica que les entitats han augmentat la rendibilitat que obtenen dels seus clients. 

Normalització

Durant les recents presentacions dels seus resultats trimestrals, els banquers van argumentar que des de juny del 2014 fins al juliol passat a les entitats els van costar diners (fins a un 0,5%) guardar els seus fons en el BCE, però mai van traslladar aquest cost als seus clients particulars. Això va provocar, van continuar, que els bancs perdessin diners durant anys amb els dipòsits, amb la qual cosa la situació actual (en la qual el banc central els ha començat a pagar un 0,75% el setembre, que el novembre va pujar a l’1,5% i que continuarà a l’alça) no és més que una tornada a la normalitat. 

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

La banca compta amb l’avantatge que els espanyols tendeixen a tenir un perfil conservador amb els seus estalvis. Prova d’això és que no han deixat d’augmentar els diners guardats als bancs en els últims anys malgrat no rebre a penes rendiment, cosa que a la pràctica suposa una pèrdua de poder adquisitiu amb relació a la inflació que s’ha extremat l’últim any. Així, els particulars van tancar setembre amb 994.300 milions guardats a la banca, 52.503 milions i un 5,57% més que un any abans. Els 929.493 milions en comptes corrents i els 64.807 milions en dipòsits a termini tenien una remuneració mitjana del 0,02% i el 0,08%, davant un IPC del 8,9%.

Un altre avantatge fonamental per a la banca el constitueix que, al contrari que en la crisi del 2008-2014, ara tenen molta liquiditat (els seus dipòsits superen els crèdits i han rebut injeccions massives del BCE durant anys). Això fa que no tinguin necessitat de captar recursos dels seus clients de manera massiva per finançar-se. Així, sembla que només si una gran entitat trenqués el mercat amb una oferta comercial agressiva per guanyar clients podria produir-se una pujada veloç dels tipus dels dipòsits, una cosa ara com ara jutjada com a poc probable pel sector tot i que no totalment descartable.