El Govern central vol que els nous impostos afectin més bancs i més energètiques

Els grups parlamentaris que conformen el Govern de coalició –PSOE i Unides Podem– han presentat una bateria de 66 esmenes a la proposició de llei que crea els nous impostos a la banca i a les energètiques i que, a partir d’ara, sumarà també el nou tribut sobre patrimonis superiors a tres milions d’euros en comunitats autònomes, com Madrid i Andalusia, on havia desaparegut aquesta figura fiscal.

En la proposició de llei inicial presentada pels dos grups al Congrés dels Diputats el 30 d’agost es fixava un nou gravamen del 4,8% sobre les comissions i interessos nets cobrats per les entitats financeres de més mida, amb ingressos pels dos conceptes que superin els 800 milions. També s’establia un gravamen de l’1,2% sobre les vendes de les energètiques que tinguin una facturació superior als 1.000 milions d’euros.

Ara, algunes de les esmenes registrades al Congrés dels Diputats de manera conjunta per PSOE i Unides Podem tenen com a conseqüència que tant el nou impost sobre la banca com el de les energètiques podran arribar a un número més elevat de veure reduïts el número dels seus contribuents. Un altre bon nombre d’esmenes estan encaminades a determinar, per llei, que els ingressos obtinguts per cada un dels tres nous tributs s’hauran de destinar a favor de col·lectius vulnerables, especialment afectats per les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna (inflació, crisi energètica i pujades de tipus d’interès). En les esmenes queda clar que els tres nous impostos –banca, energètiques i patrimoni– seran temporals i, si la llei aconsegueix ser publicada abans del 31 de desembre, afectaran els exercicis 2022 i 2023 (amb impacte recaptatori el 2023 i 2024). Segons els càlculs d’Hisenda, els impostos sobre la banca i les energètiques permetran uns ingressos addicionals de 7.000 milions en dos anys. El nou gravamen de Patrimoni hauria d’aportar 1.500 milions cada any, segons els càlculs d’Hisenda.

Impost a la banca

Quant a l’impost a la banca, segons les esmenes de PSOE i Unides Podem, no només hi estaran obligades les entitats que obtinguessin uns ingressos per interessos i comissions de més de 800 milions d’euros el 2019, sinó també totes aquelles supervisades directament pel Banc Central Europeu (BCE), «incloses les sucursals establertes a Espanya d’entitats de crèdit estrangeres», independentment dels seus ingressos d’aquell any. Es tracta d’una reivindicació que havien plantejat els grans bancs espanyols, que argumentaven que altrament es veurien perjudicats davant entitats com l’holandesa ING. També el Banc Central Europeu (BCE) ho havia advertit.

Addicionalment, els grups parlamentaris del Govern han plantejat concretar que els ingressos que s’obtinguin de la banca es destinaran a «finançar mesures per fer front a l’increment conjuntural de les despeses derivades de les polítiques dirigides a mitigar l’impacte en els preus produït per la invasió d’Ucraïna per Rússia». Amb això, miren de donar resposta a la petició del BCE del fet que no es destinessin a «finalitats de sanejament pressupostari general». I finalment, han proposat que el País Basc i Navarra puguin participar en la recaptació de l’impost.

Tret del primer d’aquests dos canvis, les esmenes que afecten l’impost sobre la banca impliquen canvis menys importants. No es modifica la prohibició que els bancs traslladin el cost del gravamen als seus clients, qüestionada tant pel BCE com pel mateix sector financer. No s’ha fet cas tampoc al seu advertiment que seria més lògic gravar el resultat final que els ingressos. Ni s’ha modificat el llindar dels 800 milions, que les grans entitats havien demanat rebaixar perquè també haguessin de pagar l’impost les més petites.

Impost a les energètiques

Pel que fa al nou impost sobre les grans companyies energètiques, les esmenes de PSOE i Unides Podem estableix que, a més d’als «operadors principals» del sector d’acord a la classificació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que tinguin una facturació superior a 1.000 milions, el nou gravamen arribi a un col·lectiu addicional: «A les persones o entitats que desenvolupin a Espanya activitats de producció de cru de petroli o gas natural, mineria de carbó o refinament de petroli i que generin, l’any anterior al del naixement de l’obligació de pagament de la prestació, almenys el 75% del seu volum de negocis a partir d’activitats econòmiques en l’àmbit de l’extracció, la mineria, el refinament de petroli o la fabricació de productes de coqueria».

D’acord a la CNMC, els cinc operadors principals al sector elèctric són Endesa, Iberdrola, Naturgy, TotalEnergies i EDP. Al sector del gas natural, els operadors principals són Naturgy, Endesa, Repsol, Iberdrola i Cepsa. Al sector de carburants figuren Repsol, Cepsa, BP, Península Petroleum i Petronieves. En el de gasos liquats, els operadors principals són Repsol, Cepsa, BP, Naturgy i Disa.

Segons les esmenes de PSOE i UP, a més d’aquests operadors que facturin més de 1.000 milions estaran subjectes al nou impost les indústries que obtinguin «almenys el 75% del seu volum de negocis a partir d’activitats econòmiques en l’àmbit de l’extracció, la mineria, el refinament de petroli o la fabricació de productes de coqueria extractives».

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

A més, si les esmenes dels dos grups del Govern tiren endavant, la nova llei deixarà clar que la recaptació de l’impost energètic haurà de destinar-se a «mesures de suport financer als clients finals d’energia, especialment a les llars vulnerables, per mitigar els efectes dels elevats preus de l’energia, de manera específica». La recaptació també haurà de servir per finançar mesures que contribueixin «a la reducció del consum d’energia, per exemple a través de subhastes o sistemes de licitació de reducció de la demanda». La disminució dels costos de compra d’energia dels clients finals d’energia per a determinats volums de consum, i el foment de les inversions dels clients finals d’energia en energies renovables, inversions estructurals en eficiència energètica o altres tecnologies de descarbonització, són una altra de les finalitats a les quals haurà d’anar destinada la recaptació d’aquesta nova figura tributària.

Altres grups

Els socis parlamentaris del Govern també hi han registrat les seves esmenes. EH Bildu planteja ampliar l’impost a més entitats bancàries i energètiques i endurir els tipus dels nous tributs. En el caos dels bancs, proposa apujar-lo del 4,8% al 7,5%, i per a les elèctriques i petroleres, passar de l’1,2% al 2,1%. El PNB, per la seva banda, proposa que en el cas de les energètiques només es gravi amb un 33% els beneficis extraordinaris obtinguts l’any anterior i no la facturació, una esmena que també ha registrat el PP i que està en línia amb la proposta de la Unió Europea. Els conservadors volen eliminar l’impost a la banca recolzant-se en l’informe recent del BCE que es va mostrar crític amb aquesta mesura.