El PSOE i Podem registren el nou impost de patrimoni al Congrés

El PSOE i Unides Podem ja han plasmat per escrit el nou impost que van prometre per gravar els patrimonis nets superiors als tres milions d’euros. Els dos partits de l’Executiu volen tramitar aquest nou gravamen a través d’una esmena a la proposició de llei que van registrar el juliol per crear dues noves figures tributàries dirigides a les entitats financeres i les grans elèctriques. Si s’incoporen les esmenes presentades aquest dijous pel PSOE i Unides Podem, la norma queda batejada, per tant, com a llei per a l’establiment de gravàmens temporals energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit, i per la qual es crea l’impost temporal de solidaritat de les grandes fortunes. En l’exposició de motius, socialistes i morats defensen que l’objectiu amb aquest nou impost és recaptar i buscar l’harmonització fiscal entre els territoris. Els dos partits volen regular que la recaptació extra es destini a «finançar polítiques de suport als més vulnerables».

En l’esmena per a la creació del nou impost sobre patrimonis a partir de tres milions d’euros, s’estableix que el tribut «serà aplicable als dos primers exercicis en els quals es meriti a partir de la data de la seva entrada en vigor». Si es compleix el propòsit del Ministeri d’Hisenda que el projecte de llei per a la creació dels tres nous tributs sigui aprovada i publicada al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE) abans del 31 de desembre, els nous impostos (sobre entitats financeres, energètiques i patrimonis) afectaran els exercicis 2022 i 2023, les respectives declaracions dels quals s’hauran de presentar a les campanyes del 2023 i el 2024.

Això significa que es tindrà en compte el patrimoni a 31 de desembre del 2022 i que l’impacte recaptatori es notarà el 2023. Així mateix, per a l’any vinent es tindrà en compte la meritació a 31 de desembre del 2023 i la recaptació es notarà el 2024. En tot cas, l’esmena estableix que «al terme del període de vigència d’aquest impost, el Govern efectuarà una avaluació per valorar els resultats de l’impost i proposar, en el seu cas, mantenir-lo o suprimir-lo».

Descripció de l’impost

Com ja va avançar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a finals de setembre, l’esmena estableix que per a un patrimoni net d’entre 3 i 5 milions, s’aplicarà un tipus fiscal de l’1,7%; entre 5 i 10 milions de patrimoni net s’aplicarà un tipus del 2,1%; a partir de 10 milions, serà aplicable el 3,5%. Més enllà de la tarifa, el nou impost sobre grans fortunes es regirà per les regles de l’actual impost sobre patrimoni per a la seva determinació.

Socialistes i morats afirmen que la primera finalitat del nou impost és «recaptatòria, a fi d’exigir, en aquests temps de crisi energètica i d’inflació, un esforç més gran als qui disposen d’una capacitat econòmica més gran, és a dir, una mostra de solidaritat de les grans fortunes». El nou gravamen sobre grans fortunes afectarà 23.000 contribuents i permetrà una recaptació addicional de 1.500 milions, segons les estimacions d’Hisenda. En el text de les esmenes queda clar que la recaptació «es destinarà a finançar polítiques de suport als més vulnerables».

Acabar amb el dúmping fiscal

«La segona finalitat és harmonitzadora, amb l’objectiu de disminuir les diferències en el gravamen del patrimoni en les diferents comunitats autònomes, especialment perquè la càrrega tributària dels contribuents residents en aquelles comunitats autònomes que han desfiscalitzat total o parcialment l’impost sobre el patrimoni no difereixi substancialment de la dels contribuents de les comunitats autònomes en les quals no s’ha optat per reduir la tributació per aquest impost», afirma el text de l’esmena. Així, quedaria sense efecte la bonificació del 100% del Patrimoni de Madrid i Andalusia.

En les esmenes presentades, es concreta que aquest impost és «complementari» al de Patrimoni, i seran deduïbles les quantitats abonades per aquest gravamen que es paga a les comunitats autònomes a fi d’evitar «la doble imposició». «Només tributaran per la part del seu patrimoni que no hagi sigut gravat per la seva comunitat autònoma», detalla.

Grups empresarials

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les esmenes del PSOE i Unides Podem també pretenen portar a la proposició de llei en tramitació la decisió del Govern de limitar al 50% la possibilitat que els grups de societats compensin el 2023 les pèrdues de les seves filials. S’estima que aquesta mesura, de caràcter temporal, afectarà 3.609 empreses, el 0,2% dels declarants de societats, amb un impacte recaptatori de 2.439 milions entre el 2023 i el 2024.

Les esmenes dels grups del Govern també proposen «incrementar els límits de la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals espanyoles i estrangeres, i permetre l’aplicació de la deducció pel contribuent que finança els costos de la producció de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics, de sèries audiovisuals i d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals». Això serà així, «quan les quantitats que aporti destinades a finançar els costos esmentats s’aportin en qualsevol fase de la producció, amb caràcter previ o posterior al moment en què el productor incorri en els costos de producció», segons l’esmena firmada pel PSOE i Unides Podem.