Els empresaris clamen contra el «drama» del dèficit d’energies renovables a Catalunya

«Drama», aquest ha sigut el qualificatiu més compartit entre els principals representants de l’empresariat català al ser preguntats sobre el nivell de desenvolupament de les energies renovables a Catalunya. «És un drama i un escàndol», ha afegit el president de Cecot, Xavier Panés, aquest divendres a la jornada anual celebrada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mentre els líders polítics de tot el món estan o es dirigeixen a la cimera del clima que s’està celebrant a Sharm al-Sheikh, els empresaris catalans es lamenten pel retard ja cronificat del Govern a l’hora d’augmentar la capacitat de generar més energia verda en terres catalanes. I és que el múscul per produir fonts alternatives als carburants ha deixat de ser una qüestió merament reivindicada pels col·lectius ecologistes i és vista des dels actors econòmics com un element de competitivitat envers els seus veïns. I aquí Catalunya juga amb desavantatge.

Només el 17% de l’energia que es genera a Catalunya és d’origen renovable, segons les últimes dades de Red Eléctrica. Mentre el conjunt d’Espanya arriba als seus màxims històrics de producció renovable amb un 46,7%. «La comparació fa esgarrifar», ha declarat el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola. I és que en l’última dècada la inversió pública per impulsar parcs eòlics, camps de plaques solars o noves infraestructures hidràuliques ha sigut escassa.

Segons un estudi recent del Col.legi d’Enginyers, Catalunya necessita una injecció anual de 8.000 milions d’euros durant els pròxims 30 anys per poder arribar als objectius de descarbonització. Segons la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, seria necessària i urgent una inversió de 50.000 milions d’euros per recuperar el temps (i els recursos) perduts durant l’última dècada. I per a això ha instat el president Pere Aragonès a crear un comissionat, amb rang de conseller i pressupost propi, per desencallar el tema. «Ara amb un Govern monocolor hauria de ser més fàcil», ha considerat.

Des de Pimec han considerat que, si bé fa anys que «no fem els deures», l’actual context de guerra a Europa fa més imprescindible que mai desencallar. «Veiem com quan un senyor apaga l’interruptor venen els problemes», ha advertit el seu president, Antoni Cañete, amb referència a la dependència europea del gas rus que controla Vladímir Putin. La perspectiva d’unes eleccions municipals l’any que ve és vista com un nou fre a curt termini per desencallar l’obertura de grans centres, més enllà de les infraestructures per a l’autoconsum que les comunitats puguin anar instal·lant.

Els representants empresarials congregats aquest divendres pel Col·legi d’Economistes alerten que el 2035, l’any que està previst que s’apagui l’última planta nuclear a Catalunya, cada vegada està més a prop i fa falta crear els substituts capaços d’omplir el buit que aquestes deixaran.

Diferències sobre l’ampliació de l’aeroport

Notícies relacionades

Les energies renovables generaran 468.000 llocs de treball a Espanya en aquesta dècada

Compte enrere per a la gran apagada nuclear

Les jornades anuals del Col·legi s’han centrat aquest 2022 en analitzar la sostenibilitat i un dels seus principals reptes és l’ampliació (o no) de l’aeroport del Prat. Entre l’empresariat existeix un consens unànime que la infraestructura esmentada ha de ser ampliada, davant l’opinió contrària de la gran majoria dels municipis limítrofs, col·lectius ecologistes i diversos partits polítics. El debat entre patronals, cambres i associacions no està tant en el què, sinó en el com. I és que mentre Pimec i la Cambra advoquen per repartir trànsit i implicar en l’ampliació els aeròdroms de Reus i Girona, el representant de Cecot s’ha mostrat més escèptic que aquesta sigui una opció viable per acaparar més volum de passatgers i de més radi d’abast.

Les infraestructures i el seu dèficit inversor a Catalunya ha sigut un altre dels temes a debat, en el qual el qualificatiu «drama» ha tornat a escena. «Han aconseguit que ens sembli normal», ha afirmat el president de Cecot, sobre l’última dada d’execució: només un terç de la inversió pressupostada. «La societat ha deixat de reivindicar-ho perquè era amb una altra cosa, [...] hem de tornar a reclamar-ho», ha considerat el president del Cercle. El líder de Pimec ha anat més enllà: «Si no s’executa el pressupostat cal demanar que s’acumuli i que s’hi sumi un recàrrec».