Dos anys de la llei de teletreball: només el 9% dels treballadors el té regulat

La llei de teletreball arriba als dos anys de vigència a Espanya i només el 9% dels treballadors està cobert per un conveni que regula específicament aquesta pràctica. El final de les restriccions covid ha reduït el percentatge de treballadors que habitualment treballen des de casa, tot i que gairebé triplica els nivells previs a la pandèmia. Si bé l’últim any el nombre d’empleats coberts per un acord de treball a distància s’ha multiplicat, la crisi de preus li va en contra ja que està bloquejant gran part dels acords via negociació col·lectiva. Aquests arrelen amb molta més força a les grans empreses, entre els treballadors altament qualificats i amb millor salari i amb una mitjana d’edat entre els 35 i 54 anys, per davant de sectors més precaris que queden aliens als beneficis del teletreball. 

¿El teletreball va arribar per quedar-se després de la pandèmia? Sí, però la seva extensió va a un ritme més baix del que esperaven alguns, segons coincideixen les fonts consultades per aquest reportatge. L’octubre del 2020, el Ministeri de Treball rubrica un acord amb la patronal i els sindicats per a una nova llei de treball a distància, sota la màxima que els costos de l’esmentada pràctica no poden recaure en la butxaca dels empleats i que les empreses han de proveir-los dels mitjans necessaris. L’octubre del 2021, el 3% dels empleats està cobert per un conveni col·lectiu en vigor que regula els drets del treball a distància. L’octubre del 2022, el 9% dels treballadors teletreballa reguladament, segons dades facilitades pel Ministeri de Treball a EL PERIÓDICO. 

Aquest percentatge puja fins al 12% si s’agafa com a referència les dades de l’última enquesta de població activa (EPA) de l’INE. Segons càlculs del Banc d’Espanya, els nivells de teletreball tenen camp per recórrer i gairebé tres vegades més treballadors podrien treballar des de casa si totes les empreses que poden oferir aquesta modalitat ho fessin. Les reticències de les empreses per assumir nous costos és el principal argument que donen les fonts consultades per explicar el lent avanç del treball a distància. 

I és que en moltes empreses, especialment entre les pimes, es practica «treballar des de casa, que no el teletreball». Amb aquest eufemisme es refereix un gestor consultat per aquest mitjà per explicar la implantació d’aquesta modalitat organitzativa entre les pimes. I és que la norma només obliga les empreses a regular per escrit el treball a distància si aquest supera el 30% de la jornada setmanal del treballador. És a dir, si treballa cinc dies a la setmana i un ho fa des de casa, no fa falta que firmi cap paper que contempli un plus per al treballador amb què afrontar la despesa extra en electricitat, el wifi o la pantalla, l’ordinador i la cadira ergonòmica.

«Intentar introduir rigidesa en la negociació col·lectiva comporta que les empreses apliquin el criteri de prudència i no es maximitzin les possibilitats del teletreball. Fa falta autocrítica per explicar on som, però optimisme responsable per projectar ara més i millors solucions», afirma el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.

I un altre llast a l’extensió del teletreball s’explica per la mateixa resistència d’una part dels treballadors. «Venim d’una cultura empresarial una mica retrògrada, en què el presentisme encara pesa molt. Abans de la covid aquesta era una pràctica molt poc democratitzada i el confinament en va accelerar la difusió. Tot i que va deixar dos contrastos molt polaritzats. Uns treballadors van provar la mel del teletreball i ja no conceben no practicar-lo uns dies a la setmana. I d’altres van acabar molt cremats i no en volen saber res», apunta la directora del màster en recursos humans d’EAE Business School, Maite Moreno. I és que la pràctica del treball a distància deixa paradoxes com les que constata una recent enquesta de la cotitzada alemanya Nfon. Segons aquesta, el 28% dels treballadors es queixen que treballar des de casa els implica fer més hores. I, alhora, el 36% dels enquestats afirmen tenir més temps per passar amb la família. 

Desigualtat a distància

Els treballadors d’Audi poden treballar els dies que vulguin des de casa a partir d’aquest 1 d’octubre. La firma del grup Volkswagen va pactar amb els sindicats un acord pioner que concedeix la màxima flexibilitat per al teletreball als seus 1.500 empleats d’oficines. D’altra banda, la direcció de Tesla va decidir que el treball a distància quedava del tot vetat als seus treballadors després del final de les restriccions covid. El model més habitual adoptat entre les empreses no és ni un ni l’altre i es troba en un terme mitjà, popularment conegut com el ‘3+2’. Tres dies a l’oficina i dos a casa.

Les grans corporacions van ser les primeres que després de la llei de teletreball van anar oficialitzant els seus acords adaptats a aquesta. Telefónica, Ikea, el BBVA, Seat..., fins i tot l’Administració pública ha apostat per aquest ‘3+2’. «Hi ha moltes empreses amb seus a la zona alta de Barcelona que van apostar ràpidament pel teletreball perquè així es podien traslladar a instal·lacions més petites, amb un lloguer més baix i estalviar-se molts diners. Pagar una compensació als seus empleats perquè teletreballessin els ha sortit a compte», explica la secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En canvi, entre les pimes els acords de teletreball s’estan resistint als sindicats per la reticència de les patronals a acceptar condicions que els suposin més despeses. Per exemple, actualment els agents socials estan negociant el conveni d’oficines i despatxos de Barcelona, que cobreix uns 200.000 treballadors, i en què ultimen un pagament compensatori per dia de feina a distància.  

I aquestes resistències, afegides a l’increment de costos dels subministraments que totes les llars estan notant actualment, està generant un accés desigual al teletreball. Els empleats amb millors salaris s’ho poden permetre –ja sigui perquè negocien amb l’empresa, ja sigui perquè assumeixen ells el cost–, mentre els que tenen nòmines més baixes no. «Si l’encariment de preus continua així, molts treballadors tornaran a l’oficina per no haver de pagar més d’electricitat o calefacció aquest hivern», apunta Gilgado. «Ja va passar una cosa semblant aquest estiu, quan ateses les altes temperatures hi va haver treballadors que veien en l’oficina un refugi climàtic», coincideix la directora del màster en recursos humans d’EAE Business School.